El Gironès elabora un pla estratègic amb l’horitzó al 2025
El Consell Comarcal ha aprovat el document amb l’objectiu d’afavorir el desenvolupament territorial
S’aposta per dinamitzar els polígons d’activitat econòmica i per la promoció del territori com a terra de fires
Una reflexió i una mirada amb profunditat al Gironès, en què s’ha estudiat la seva composició demogràfica, l’evolució de les migracions, els índexs d’atur, el seu teixit empresarial, la detecció de quins són els col·lectius més vulnerables o les característiques del turisme que rep. És part de l’extensa anàlisi prèvia que s’ha realitzat per elaborar el pla estratègic Gironès, futur 2025. El document és un punt de sortida, ja que marca un full de ruta per afavorir el desenvolupament de la comarca. S’hi recullen cinquanta-set objectius per ser treballats i explorats, com per exemple la dinamització del sòl destinat a activitats econòmiques que hi ha al llarg de l’eix del corredor del Mediterrani.
El pla va ser aprovat per unanimitat entre tots els grups del Consell Comarcal del Gironès, en el ple del març. El president, Jaume Busquets, explica que la iniciativa coincideix “amb un canvi de rumb a l’àrea de promoció econòmica de l’ens”. Fins al moment, la majoria d’actuacions s’havien orientat al foment de l’ocupació. Ara, sense deixar de treballar en aquest àmbit, el conseller comarcal de Promoció Econòmica, Toni Vidal, comenta que s’ha fet una mirada més àmplia a les necessitats del conjunt del Gironès: “Era una assignatura pendent. I, per tal que les propostes no acabin quedant sobre el paper, ja s’han creat taules de treball i de coordinació.”
Hi ha un consell assessor (format per alcaldes i tècnics) i el grup impulsor del pla, integrat per personalitats de la comarca. Un dels divuit membres del grup impulsor és el biòleg i ambientòleg Ponç Feliu, que és el director del Consorci del Ter. Relata que, en les trobades, ha posat en relleu “la importància dels rius com a punts d’unió, de nexe”: “La ruta del Ter, que passa per bona part de municipis de la comarca, serveix molt per promocionar el territori. Per aquest motiu, ha sortit la idea de fer altres rutes en el transcurs d’afluents del Ter. Estem treballant ja amb la de l’Onyar i, en un futur, ha sortit la proposta de traçar la del riu Llémena. A banda, trobem essencial que es mantingui el mosaic agroforestal del Gironès, que es busqui un bon equilibri entre el desenvolupament urbà i la conservació del patrimoni natural i dels seus paisatges.”
En l’apartat econòmic, en el pla es proposa buscar col·laboracions públiques i privades per potenciar sectors tradicionals, com ara el suro i la ceràmica. També es recull la idea de fer rutes senyalitzades o segells que permetin identificar botigues que comercialitzen productes de km 0; impulsar jornades orientades a educar els infants sobre la importància del petit comerç, i la promoció i la dinamització dels polígons d’activitat econòmica (PAE).
En un altre apartat es posa de manifest que el Gironès és terra de fires, bona part de les quals se celebren aïllades entre elles. És per això que es preveu iniciar estratègies de comunicació per promocionar a escala nacional i internacional el conjunt d’aquestes fires com un producte turístic.
“Un bon punt de partida”
Un dels membres de la taula de treball de les administracions és Narcís Torra, tècnic de promoció econòmica de l’Ajuntament de Celrà. Considera que el pla “és un bon punt de partida”: “És un pas endavant que s’ha d’aplaudir per tal que el Gironès sigui més fort. I, a partir d’ara, s’ha de veure com es concreten aquests objectius per fer-los realitat.” Torra hi afegeix que en les reunions de treball a què ha assistit s’ha posat molt èmfasi en el fet de consensuar projectes entre tots, malgrat que “no és fàcil, per la diversitat de la comarca”. Diu que també s’ha destacat la importància de “crear xarxa”, per fomentar tant la cooperació entre les institucions públiques com la cooperació público-privada. “Un dels propòsits és que el Consell sigui l’interlocutor principal del territori davant del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). I, tal com han fet la Garrotxa, el Berguedà i Osona, entenc que el pas següent és que el Consell Comarcal del Gironès creï l’Agència de Desenvolupament Local.”
Torra indica que calen projectes com l’Invest In Girona, liderat per Girona ciutat, que en els darrers tres anys han generat sinergies entre la capital i els municipis del seu entorn. “Girona és una ciutat molt forta, que atreu inversors. L’handicap és que no té suficient terreny on poder situar i acollir noves àrees industrials. La idea és portar futures empreses a pobles del costat que sí que tenen els metres quadrats disponibles.”
LA XIFRA
Detecció dels punts forts i potencialitats dels pobles
Per obtenir informació prèvia, es va fer una enquesta als responsables de desenvolupament local dels vint-i-set municipis que configuren la comarca
El pla estratègic ha estat liderat per l’àrea de promoció econòmica del Consell Comarcal del Gironès, amb la col·laboració de l’empresa U-Trans. En el procés de redacció del document es van fer entrevistes en profunditat a persones del sector cultural, sanitari, ambiental, educatiu, de la construcció, empresaris, regidors, així com responsables de la Pimec i de la FOEG. Un dels entrevistats va ser Xavier Fortuny, gestor i promotor de la indústria cultural. Pensa que “la ciutat de Girona és el nucli magnètic de tota una àrea i ha d’exercir la capitalitat de forma generosa”: “Dins d’aquesta àrea, la mobilitat amb transport públic és un dels reptes. I, alhora, hi ha una necessitat de mancomunar serveis i de fer una col·laboració honesta, sense complexos.”
També es va recollir l’opinió de la regidora de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Girona, Glòria Plana, que ressalta que s’està treballant molt per fomentar els sectors econòmics emergents a les comarques gironines, com ara els relacionats amb les indústries culturals i creatives, amb la bicicleta i amb l’eficiència energètica en la construcció.
Paral·lelament, el 2018 es va fer una enquesta als tècnics responsables del desenvolupament local de les 27 poblacions que configuren el Gironès. Les respostes van servir per conèixer els recursos amb què compten i les funcions més comunes que porten a terme; detectar punts forts i febles del territori, i les seves potencialitats.
Una de les dades d’interès que es va extreure és que el 66% de les localitats del Gironès no disposen, precisament, d’un tècnic o tècnica de promoció econòmica. Entre els aspectes positius que van destacar del seu terme hi ha el patrimoni cultural, paisatgístic, social i etnològic; els actius turístics, com ara la gastronomia i les cases de turisme rural, i la relació propera amb les empreses i els agents de la comarca. Com a contrapartida, des de diversos municipis petits es va posar de relleu que actuen com a pobles dormitori, ja que bona part dels seus veïns treballen a Girona. En aquests termes hi ha sobretot turisme rural, agricultura i restauració i, per tant, les accions de promoció econòmica hi són acotades.