Vint-i-vuit granges gironines a les jornades Benvinguts a Pagès

El cap de setmana de portes obertes de les explotacions agrícoles batejat amb el nom de Benvinguts a Pagès està escalfant motors una altra vegada. La quarta edició d’aquestes jornades d’aproximació dels mons urbà i rural aquest any tindrà lloc els dies 1 i 2 de juny, i més de 200 explotacions agrícoles i ramaderes –de moment n’hi ha 28 de les comarques de Girona– explicaran als visitants com treballen o, dit d’una altra manera, desvelaran la feinada prèvia a l’arribada del menjar a taula. En aquestes jornades, els visitants s’integren una estona en les tasques quotidianes, recollint ous o donant menjar al bestiar; tenen l’oportunitat de parlar amb els pagesos i ramaders i, finalment, poden comprar els seus productes. A més, un nombre similar d’allotjaments i restaurants completarà l’oferta lúdica, comercial, didàctica i turística d’una iniciativa institucional que pretén vendre els valors i els productes d’un sector econòmic que s’ha sentit sempre maltractat o, com a mínim, desconegut per la gent de ciutat. D’altra banda, al programa s’han afegit al voltant de 150 activitats extres, com ara exposicions o fires monogràfiques. Sumant les tres edicions precedents, Benvinguts a Pagès ha rebut uns 55.000 visitants, majoritàriament procedents de l’àrea metropolitana de Barcelona. El públic familiar –amb criatures petites– és el perfil dominant.

Rotació

La iniciativa, de la Generalitat, es dona per consolidada. No obstant això, en la llista d’explotacions i d’establiments participants es nota que hi ha un percentatge important que no repeteixen. “El fet que hi hagi rotació no s’ha de considerar forçosament dolent”, considera Ramon Sentmartí, director de la Promotora d’Explotacions Agroalimentàries (Prodeca, un organisme del govern català), coordinadora de les jornades. D’altra banda, a la demarcació de Girona es registra una davallada del nombre de participants, sobretot pel que fa a explotacions visitables. De les 41 de l’any passat a 28, tot i que hi pot haver incorporacions de darrera hora. En el cas d’algunes comarques, Sentmartí ho atribueix a la creació de promocions similars distribuïdes en dates que consideren més adients. “L’objectiu és el mateix; per tant, no ho veiem malament”, afirma.

A les comarques de Girona, a més de les 28 explotacions visitables, s’han preparat 23 activitats complementàries. De restaurants i allotjaments que tinguin ofertes per a aquells dies n’hi haurà 19 i 44, respectivament. En total, hi ha 114 propostes, moltes menys que l’any passat, que n’hi va haver 177. La comarca amb més oferta serà la Garrotxa, però amb tan sols tres explotacions per visitar: Aliments Ecològics Collbahí, el Mas Planeses de Sant Ferriol i Verdures de la Canya, de Sant Joan les Fonts. Només n’hi ha dues al Gironès, el Baix Empordà i la Selva. En canvi, al Pla de l’Estany està previst que obrin les portes set explotacions: Biòrica, a Sant Miquel de Campmajor; Can Masó Petit, de Camós; el Celler Baronia de Vilademuls, els elaboradors de mel Dolça Abella de Crespià; el productor de nous Can Llavanera, també de Crespià, i els masos Colomer i Auró, d’Esponellà.

Pros i contres

Una de les explotacions que hi havia participat (dues vegades) i aquest cop no, és Can Companyó, de Llagostera, dedicada a la producció d’oli. A la finca tenen una petita botiga. “No venia prou gent; pel sobreesforç que representa per a nosaltres, no surt a compte. Som pocs i ja anem prou atrafegats la resta de l’any”, argumenta en Carles. En canvi, el Celler Martín Faixó de Cadaqués repeteix. “És una proposta que lliga amb el nostre model de negoci, que mira de valorar el paisatge, la proximitat amb el client, la feina de la vinya... I, si més no, et dona visibilitat”, comenta David Roca. Joan Canalias, de Verdures de la Canya, ha analitzat la seva primera experiència de l’any passat i al final ha decidit repetir. D’una banda –comenta–, suposa un problema organitzatiu: “Caldria que els visitants s’apuntessin prèviament per internet, perquè no es concentressin en determinades hores.” Des del punt de vista econòmic –assegura–, Benvinguts a Pagès no surt a compte, perquè suposa més despeses que ingressos. En canvi, han constatat que aquelles jornades van servir d’aparador i, arran de participar-hi, han fet uns quants clients nous, de la mateixa comarca.