L’economia es refà de la crisi, però no es reflecteix en el benestar del ciutadà

L’economia catalana continua el camí de progrés un cop passats els anys de la crisi profunda que es va desencadenar el 2007. Tanmateix, les xifres fredes que s’han difós fins ara probablement no han reflectit prou bé alguns factors més qualitatius, com ara la manera com es tradueix la represa en el benestar i la capacitat econòmica de les llars.

L’economista Joan Ramon Rovira, cap d’estudis econòmics de la Cambra, va presentar ahir un exhaustiu treball que analitza els patrons de creixement de l’economia catalana des del canvi de segle i durant la crisi i la recuperació, i en fa una comparació amb altres territoris, triats bé per proximitat, com ara el conjunt de l’Estat, la Unió Monetària (comptant-hi els 12 països fundadors), el País Basc i Madrid, però també amb economies de dimensions demogràfiques equiparables, com ara Àustria i Dinamarca.

“Hem volgut fer una anàlisi de l’evolució quantitativa, però també de l’estudi del patró de qualitat del creixement i fins a quin punt aquest es tradueix en una millora del benestar de les persones”, va indicar Rovira.

De tot plegat, l’equip del servei d’estudis de la Cambra conclou que, des del punt de vista del creixement, Catalunya ha superat en quantitats la mitjana de les principals economies de la UE12. L’evolució ha estat paral·lela a la de l’economia espanyola i ha superat el ritme del País Basc i de les economies danesa i austríaca. “Només Madrid té millors dades que Catalunya en aquesta evolució positiva”, va puntualitzar Rovira.

I és que l’economia catalana ha guanyat pes substantiu en termes de PIB, de població i d’ocupació, també en la fase de recuperació entre el 2012 i el 2017. Ara bé, “des del punt de vista de la qualitat, els resultats són clarament millorables”, va subratllar l’expert, que va assenyalar com un indicador d’aquesta qualitat el PIB per càpita dels catalans. Aquest ha crescut, però per sota d’altres territoris. En aquest sentit, la Cambra creu que, al marge del necessari creixement en magnituds, Catalunya “té potencial” per fer-ho més i millor. “Cal reorientar les prioritats i posar al davant de tot la millora de l’estat del benestar”, va remarcar Rovira.

Un altre bon indicador és la renda bruta disponible. “No tenim bones xifres –va matisar Rovira–, i tot i que durant la fase expansiva evolucionava de manera semblant a la zona euro, el 2016 la dada estava a un nivell idèntic al de l’any 2000”. A tot plegat cal afegir-hi que a Catalunya hi ha una pressió fiscal “inferior a Europa però sistemàticament superior a l’espanyola”, i que, tot i això, les prestacions i transferències socials són inferiors al Principat.

Els economistes de la Cambra han certificat també una bona notícia, i és que s’ha guanyat dimensió empresarial i s’ha fet una bona reestructuració sectorial. No obstant això, a parer del cap d’estudis de la Cambra, falta temps i perspectiva per veure si s’està fent bé la transició cap a un patró de creixement equilibrat que derivi en la millora de la vida de les persones i que caldria que estigués basat en el coneixement, “i que això no sigui només un l’eslògan”, amb una política industrial no tan sols enfocada a les manufactures i orientada a afegir valor.