10 milions en taxa turística
El 95% dels ingressos de la demarcació durant la temporada passada van ser recaptats sota aquesta marca
Lloret és el segon municipi català pel que fa a recaptació d’aquest l’impost
Entre l’1 d’octubre del 2017 i el 30 de setembre del 2018, es van recaptar als establiments turístics de les comarques gironines un total de 10.137.415,72 euros en concepte de taxa turística. Es tracta d’un punt percentual inferior al de la temporada anterior –2016/17– i en un 95% va ser recaptada a la Costa Brava –9.729.605 euros–, que és la segona de les marques que generen més recaptació a Catalunya –el 17,2% del total–, només al darrere de la marca Barcelona –que és el 54,2%–. La marca Pirineus, amb 407.809,87 euros, suposa el 4% dels ingressos i és la cinquena marca catalana. En aquest darrer cas, es tracta dels allotjaments turístics del Ripollès, la Garrotxa i la Cerdanya.
Aquestes són algunes de les dades del document Balanç de l’impost sobre les estades en establiments turístics (IETT) de la Direcció General de Turisme, que, a més, diferencia la recaptació segons el tipus d’establiment. Així, si es té en compte la mena d’establiment, es conclou que els hotels de la Costa Brava són els tercers establiments catalans –al darrere dels hotels i dels habitatges d’ús turístic de Barcelona– pel que fa als volums d’ingressos més alts de l’impost: 6 milions en el cas dels hotels gironins. Així mateix, els habitatges d’ús turístic de la Costa Brava –1,9 milions– i els càmpings –1,3 milions– també són entre els principals aportadors d’ingressos. Aquestes dades suposen un lleuger descens respecte a la temporada anterior i fa concloure que la recaptació a la Costa Brava va caure de 120.000 euros per la disminució d’ingressos en hotels –un, 2,8% menys– i en càmpings –un 9,9% menys– i també en turisme rural –un 7,3% menys– i creuers, que gairebé va caure a la meitat –42,2% menys–. Aquestes caigudes, però, segons l’informe, van resultar compensades per l’increment experimentat en els habitatges d’ús turístic –un 3,4%– i en els apartaments –un 8,1%–, així com també un 11,8% més en albergs de joventut.
També en la marca Pirineus els ingressos per l’impost turístic van caure un 5,4% –uns 50.000 euros– i, també en aquest cas, l’increment de gairebé un 28% en habitatges d’ús turístic, que s’ha traduït en uns 25.000 euros més d’ingressos, ha permès fer menys greu la caiguda en recaptació que ha afectat la resta de tipologies.
Per comarques
La Selva és la tercera comarca catalana on s’ingressen més diners amb l’impost –el 8,14% del total català–, amb un total de 4.604.191,64 euros. En cinquena i sisena posició del rànquing català hi ha el Baix i l’Alt Empordà, amb 2,4 milions i 2,1 milions recaptats, respectivament. Una mirada més focalitzada, ja sobre cada municipi, també destaca que Lloret de Mar és el segon municipi català pel que fa a ingressos per l’impost: 3,3 milions. Només el supera Barcelona, amb 29,6 milions. El segon municipi gironí és Roses, però ja amb 744.563 euros d’ingressos, seguit de Tossa de Mar, amb 619.991 euros, i Castell-Platja d’Aro, amb 541.018 euros. Els segueixen Torroella de Montgrí, Blanes i Girona. En aquest darrer cas, la capital gironina ingressa 386.194,72 euros i suposa el 0,7% del conjunt català.
LES XIFRES
Repartició entre municipis i Generalitat
Els ingressos derivats de l’impost van a parar al Fons per al foment del turisme i d’aquí es reparteix entre els ens locals i la Generalitat en la proporció de 50% i 50%. En aquest sentit, cada municipi pot gestionar el 50% dels ingressos meritats en els seus establiments sempre quela recaptacio anual sigui superior als 6.000 euros. Si no arriba a aquest llindar, l’import és ingressat al fons del Consell Comarcal corresponent.