Tarragona preveu acabar l'exercici amb un deute igual al 150% dels ingressos ordinaris de l'Ajuntament
Molts municipis opten per aquest càlcul per poder finançar les inversions
Els consistoris que opten per superar aquest límit recomanat han de presentar normalment a la Generalitat un pla en què detallin els terminis d'amortització del deute municipal per tornar a situar aquesta ràtio per sota del 110% en un període determinat de temps. Un dels municipis que està per damunt d'aquesta xifra és el de Tarragona, on el tinent d'alcalde d'Hisenda, Pau Pérez, reconeix que el consistori acabarà segurament aquest exercici amb un endeutament igual al 150% dels ingressos ordinaris de l'Ajuntament.
La contractació de més crèdits forma part, segons va explicar ahir Pérez, del pla financer que acompanya el pla de mandat del govern municipal, i que preveu fins a l'any vinent una despesa de 90 milions d'euros finançats a través d'endeutament. «Això ja ho teníem planejat així abans que comencés la crisi econòmica», detalla el responsable d'Hisenda. Amb aquests préstecs, a Tarragona s'estan finançant obres com la nova comissaria de la Guàrdia Urbana o part dels treballs del nou teatre municipal.
«Ara és també un bon moment per demanar crèdits, ja que els tipus d'interès estan baixos», assenyala Pérez, que recorda que, en temps de crisi, és important que les administracions vagin «contra el cicle».
Carència al Vendrell
Un altre ajuntament que està força per damunt del límit recomanable és el del Vendrell, que preveu acabar aquest exercici amb una ràtio del 158,48% sobre els seus ingressos corrents. Els diners d'aquests préstecs seran íntegrament per a inversions, tal com explica el regidor d'Hisenda, Joan Maria Diu: «Amb el que es rep a l'Ajuntament a través d'impostos, taxes i subvencions no n'hi ha prou per pagar les inversions», detalla Diu, que recorda que una altra font de finançament per a aquestes actuacions, la venda de terrenys municipals, tampoc està aportant recursos per la crisi del sector. «A més, hem de tenir en compte que l'Estat ens ha retallat un milió l'aportació, i això ho fa encara més difícil», detalla el regidor.
Per tornar a índexs d'endeutament dins dels recomanats (un punt que s'espera que s'assoleixi l'any 2012), el consistori vendrellenc haurà d'incrementar força les amortitzacions i la venda de patrimoni aquell any, a més de mantenir baixes les inversions, tot i que s'espera que una certa recuperació de la construcció sí que permeti poder millorar aquestes últimes xifres.
L'Ajuntament del Vendrell ha estat també un dels que ha optat per negociar una carència per a diversos dels seus crèdits, que ha suposat que fins l'any 2012 no amortitzarà crèdits i només pagarà interessos. «Això ens ha permès no haver d'augmentar els impostos», valora Diu.
Perafort i Roda redueixen el deute
Els dos municipis de la demarcació tarragonina que l'any 2008 encapçalaven la llista d'ajuntaments amb un major deute per habitant, Perafort i Roda de Berà (tots dos a la comarca del Tarragonès) han millorat considerablement les seves xifres en l'últim balanç del Ministeri d'Economia i Hisenda. Així, mentre que tots dos municipis superaven els 2.000 euros per habitant en deute, ara aquesta quantitat s'ha retallat, tot i que encara està força per damunt de la mitjana de la demarcació. Així, Perafort ha passat dels 2.218 euros per habitant del 2008 als 1.653,38 de l'any passat. Pel que fa a Roda de Berà, dels 2.379 euros per habitant s'ha baixat ara fins als 1.653,38 de l'últim balanç. El principal partit a l'oposició al consistori rodenc, CiU, va celebrar fa poc l'actualització d'aquesta dada, que consideren conseqüència de l'amortització dels quatre milions de l'últim crèdit concertat quan ells eren al govern i que mai es va arribar a gastar. La majoria de crèdits que demanen els ajuntaments es destinen a inversions, ja que està força limitat l'ús d'aquesta manera de finançament per sufragar despeses corrents. Tot i això, hi ha excepcions, com ara el crèdit que l'Estat va permetre l'estiu passat que alguns ens locals sol·licitessin per pagar factures endarrerides.
Tretze municipis no deuen res als bancs
Gestionar un ajuntament sense tenir cap crèdit o préstec pendent d'amortització també és possible. Així ho demostren les finances de tretze consistoris de la demarcació (dotze del Camp de Tarragona i un de les Terres de l'Ebre) que, segons les dades facilitades pel Banc d'Espanya, no tenen actualment cap deute viu que afecti els seus comptes. Tot i que la majoria d'aquests consistoris són de municipis petits per sota dels 300 habitants, cal destacar el cas de Constantí, que, amb 6.373 veïns, no té cap deute pendent de pagament. La resta de municipis en aquesta situació estan per sota del miler d'habitants i, entre aquests, destaquen Bot (amb 698 habitants) i Bonastre (amb 657 veïns). La llista de municipis que el 31 de desembre passat no devien res a les entitats financeres es completa amb els Garidells, la Febró, Conesa, Llorac, Rocafort de Queralt, Savallà del Comtat, Senan, el Lloar, la Vilella Alta i Renau. Malgrat tot, el nombre d'ajuntaments sense crèdits pendents s'ha reduït respecte al 2008, quan es van registrar quinze municipis en aquesta situació. Ara, tant la Fatarella (amb un deute de 134,75 euros per habitant) com Pradell de la Teixeta (714 euros per habitant) ja tenen diners a retornar.
La Diputació es manté estable
Les dades fetes públiques pel Ministeri d'Economia i Hisenda inclouen també xifres sobre el deute viu d'institucions supramunicipals com les diputacions. En el cas de la demarcació de Tarragona, la Diputació manté estable el seu endeutament respecte de l'any 2008, i fins i tot aconsegueix reduir-lo lleugerament. Així, ara l'ens té pendents de retornar a les entitats financeres un total de 77.650.000 euros, mentre que a l'últim balanç fet públic pel govern estatal aquesta xifra era uns 300.000 euros superior.
D'aquesta manera, la Diputació de Tarragona és el segon ens d'aquest tipus a Catalunya amb un endeutament més baix. Per sota, tan sols hi ha la Diputació de Lleida (que deu a bancs i caixes 70.367.000 euros), i força per damunt hi ha la Diputació de Girona (110.549.000 euros) i, sobretot, la de Barcelona, amb un deute pendent d'amortitzar que ascendeix als 161.464.000 euros.
Aquesta situació, però, contrasta amb l'endeutament municipal dels consistoris tarragonins, que està molt per damunt de les xifres de les altres demarcacions. Així, de mitjana a la demarcació de Lleida els consistoris tenen un deute de 665 euros per habitant, amb una xifra global de tan sols 290 milions pendents d'amortitzar, gairebé 500 milions menys que a Tarragona. A Girona, la xifra és de 778 euros per ciutadà i el deute total que es deu és de més de 580 milions, gairebé 200 milions menys que a la demarcació tarragonina. Finalment, Barcelona té la ràtio més baixa, amb tan sols 529,63 euros de deute per habitant. En aquest últim cas, però, el deute total dels consistoris barcelonins sí que és més elevat que el de Tarragona, amb una xifra global de més de 2.900 milions de deute.
