La passió que neix al garatge
Una vintena de productors elaboren cervesa artesana a les comarques gironines
El punt d’inflexió es va produir en els anys de crisi i el creixement ara és ràpid
La implantació de la cervesa artesana s’estén amb rapidesa per tot el país. Girona no n’és cap excepció. Ara mateix, el Gremi de Cervesers Artesans de Catalunya té detectats una vintena de productors artesans a les comarques gironines, dels quals més de la meitat estan en producció continuada i creixent i, d’aquest gruix també n’hi ha alguns que s’assorteixen de cooperatives cerveseres que els abasteixen.
El creixement exponencial de la producció artesana té un punt d’inflexió en els anys de crisi. Al voltant de l’any 2007, el gràfic va aguditzar el pendent de pujada esperonat per l’emprenedoria de persones amb necessitat de reinventar-se. La Moska va ser la primera a la demarcació i ara l’impuls no té aturador per la proliferació de bars especialitzats com El Birrot, a Jafre –segurament el de referència de les desenes de bars que ja hi ha a les comarques gironines–, però també per la constància de fires de periodicitat anual com la de Jafre i, més recentment, la de Girona. Pocs discuteixen l’extrema qualitat de la Soma, una cervesa elaborada a Sarrià de projecció europea. Res a envejar tampoc en el sector de la distribució especialitzada: La Black Flag Coop. n’és l’estrella.
Entitats com l’Associació El Tirador agrupen inquietuds des de productors homebrewers fins a les dels més ambiciosos amb una producció notable. Molts han fet les primeres proves a la cuina de casa i quan s’han engrescat han acabat al garatge. Del garatge a la dedicació artesanal intensa hi ha la passió extrema per la malta, el llevat i el llúpol. És la passió per la cervesa artesana.
El fenomen s’estén. El Barcelona Beer Festival (BBF), que se celebra a La Farga de l’Hospitalet, ha arribat a aplegar més de 30.000 persones i de tot Catalunya. La producció a Catalunya ha passat dels 800.000 litres anuals als prop de quatre milions actuals. El mestre cerveser Lluc Cordonet defensa que la cervesa artesana “ja no és una moda, és una tendència”. Els adeptes s’emmirallen en el creixement del fenomen als Estats Units, on la producció artesana és superior al 15% del total.
Des del 2018, a Catalunya la cervesa artesana és ja un 1%, una xifra notable, respecte a la cervesa industrial, dues tendències que asseguren que estan exemptes de competitivitat. A Catalunya, el primer productor va implantar-se al barri de Gràcia, a Barcelona, el 1992 i ara el creixement no para. Impulsors i difusors locals de la cultura cervesera artesana es posen d’acord que a Catalunya la cervesa artesana ha arribat per quedar-se.
La Rufa de Figueres, una experiència d’èxit a punt de sortir del garatge
Joan Benejam és el propietari de la Rufa de Figueres. Enòleg i productor dels que estan a punt de sortir del garatge, té el perfil de l’emprenedor a qui l’experiència li està sortint bé. Havia treballat a Martí Faixó, a Perafita, i ara és gerent del Consell regulador de la DO Empordà. Com gairebé tots els productors, va apropar-se al món de la cervesa artesana amb l’aplicació estricta del principi de l’assaig-error. Dedica un dia sencer a la producció setmanalment. I des de fa un temps ja no està sol. Lluc Cordonet, un mestre cerveser, col·labora en la jornada setmanal, aportant les seves habilitats. A hores d’ara, la Rufa treu al mercat unes 30.000 ampolles l’any. Aixequen el vol i ja són un petit exemple d’èxit. Considera que moltes coses, en el món de la cervesa, estan per descobrir. “Som un país que no tenim cultura cervesera però som un país de cervesa, perquè la cervesa és a les nostres relacions socials”, reflexiona.
La targeta de visita de Lluc Cordonet –un concepte antic i caducat que serveix per assignar allò que es llegia quan no hi havia contacte per WhatsApp– ho diu clar: Brewalker and winemaker. Té una història semblant, tot i que la seva porta d’entrada és diferent de la de Benejam. Cordonet va començar amb la cervesa i ha acabat al vi. “Primer –explica– vaig descobrir la cervesa de qualitat, vaig estudiar com fer-ne i em vaig acabar traient el Beer Judge Certification Program (BJCP), que m’ha permès participar en molts certàmens.” Fa tastos, cursets i exerceix de jutge cerveser internacional. “Més tard vaig endinsar-me en el món de l’enologia i ara d’això, en visc.” No es vol tancar en la cervesa perquè diu que l’apassiona tot el món dels destil·lats. De l’intercanvi d’experiències, conversant amb Benejam, n’ha arribat l’actual col·laboració a la Rufa. “En Joan em va demanar si el podria ajudar a desenvolupar aquest projecte i en això estem.” Si res no es torça, la Rufa serà ben aviat present al centre de Figueres. Quan marxo, deixo la porta del garatge oberta. Fa calor. En volen sortir per portar-la a veure món.
L’Associació El Tirador, aixopluc per a productors, baristes i aficionats
Joan Puntí
La passió per la cervesa artesana a les comarques gironines s’agrupa al voltant de l’Associació El Tirador, una entitat nascuda paral·lelament al creixement exponencial de la seva producció arreu del país i que ara mateix presideix Enric Pardo. Va néixer per aixoplugar el sector i és a mig camí dels professionals i els aficionats. Agrupa la grandíssima majoria de productors, bars especialitzats, distribuïdors i cervesers casolans. I també consumidors aficionats. Explica Pardo que fan tot tipus d’activitats lligades a les fires, organitzen transports col·lectius per a esdeveniments per reforçar la conducció segura, organitzen tastos, cursos per a principiants i també de perfeccionament per a professionals. És una organització molt viva i dinàmica que prepara visites a fàbriques i, fins i tot, participa en presentacions de cerveses.
Es dona el cas que avui, precisament, se celebra la fira més consolidada de cerveses artesanes de les comarques gironines. Es tracta precisament de la fira de Jafre. Fa uns anys –els darrers quatre– també hi ha a la demarcació la fira de Girona. Aquest any, per primer cop, l’ha organitzat El Tirador. S’ha fet a la Copa de Girona.
Entre els esdeveniments que tenen a la vista hi ha una trobada de cervesers casolans de tot Catalunya, una cita que està prevista per al pròxim mes de maig.
Límit entre industrial i artesana
Un tret comú en totes les microcerveseries és la no pasteurització del producte acabat, amb l’objectiu de donar vida a la cervesa i mantenir-ne la riquesa i l’evolució natural un cop envasada. La producció en una microcerveseria és limitada. A Catalunya, però, no hi ha una normativa que defineixi quina és la quantitat de cervesa que separa la producció industrial de l’artesana. Als Estats Units, sí. Allà el límit de producció d’una microcerveseria artesana són 18.000 hectolitres per l’any. Al nostre país, el Gremi d’Elaboradors de Cervesa Artesana i Natural (Gecan) estableix un barem: les calderes de cocció no poden superar els 75 hectolitres.