Els banyolins consumeixen molta menys aigua potable des de fa dos anys
Aigües de Banyoles SA, amb uns 10.000 abonats, dóna servei des del 1930 a una àrea on viuen unes 22.000 persones
En pertànyer a la conca del Ter, el terme de Banyoles es va incloure al decret de sequera de l'any 2007. En realitat, al Pla de l'Estany no hi havia falta d'aigua –durant els mesos en què el decret va estar en vigor més d'un cop es van haver d'obrir les comportes de l'estany–, però després d'aquella mesura del govern, el consum va baixar molt, a causa de la crisi o perquè es va prendre consciència mediambiental. Tant és així que, en dos anys, a Banyoles s'ha passat de gastar 200 litres per persona i dia als 130 litres. Si mirem només el tram dels que consumeixen més (a partir de 12 m³), la disminució ha estat del 46,7%. El fet de facturar menys ha obligat Aigües de Banyoles a filar més prim en la despesa optimitzant recursos i no suplint el personal que es va jubilant.
Una anella de distribució
L'aigua que es consumeix a Banyoles, Porqueres i Camós s'agafa de l'estany, en una captació situada a 30 metres de la ribera –a l'altura de l'amarrador de les barques– i a 5 metres de profunditat. Dues canonades de polièster la transporten fins a la planta del passeig de la Puda –la seu de la companyia– on el líquid se sotmet als tractaments necessaris perquè sigui apta per al consum humà. En aquestes instal·lacions hi ha dos dipòsits que nodreixen les zones de menys altitud de la ciutat. El sistema de canonades surt de la planta principal cap al carrer de la Sardana, la zona del club natació, la Draga i un gran dipòsit de 8.600 m³ ubicat al puig de Sant Martirià, prou elevat per alimentar els barris més alts. D'aquí, les canonades continuen cap a mas Palau, la Farga, l'avinguda de mossèn Constans i tornen a la Puda. Aquesta disposició en anella fa que l'aigua no estigui mai quieta, se'n gasti la justa i se'n mantingui la qualitat, expliquen Àngel Dutras i Joan Hostench, director i director tècnic de l'empresa, respectivament. Al llarg d'aquest cercle hi ha sis subestacions de rebombeig i uns 350 hidrants.
La xarxa pròpia de Cornellà del Terri està connectada a aquest sistema, la qual cosa permet intercanvis quan es produeix algun problema. Està previst fer un enllaç semblant a Fontcoberta.
Aigua de l'estany, des del 1952
R. EAls profans els resultarà estrany saber que fins fa tot just 60 anys els banyolins no es van decidir a aprofitar la immensitat de l'estany per abastar d'aigua corrent les llars i les fàbriques. «Hem de tenir en compte que fins aleshores l'estany tenia una mala imatge», expliquen Hostench i Dutras, referint-se al fet que no es tenia gaire cura del llac i la gent no podia concebre que es pogués beure aquella aigua: s'hi pescava, s'hi navegava i els més atrevits hi nedaven, però també s'hi llençaven tota mena de deixalles i fins i tot havien instal·lat a tocar de la ribera de ponent l'abocador de la ciutat. I encara, per acabar-ho d'adobar, en aquelles aigües més d'un s'hi havia ofegat.
Un pou nou que és un tresor
R. E
L'estiu del 2007, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) recuperava un pou antic de la riba nord-oest de l'estany i hi instal·lava un piezòmetre (un mesurador de la qualitat de l'aigua) quan la perforadora va punxar una vena líquida que alimenta el llac, a 341 metres de profunditat. D'aquell brollador, en sortien cap a 200 litres per segon, més del triple que la quantitat mitjana que s'obté de l'estany. A més, va resultar que aquell líquid era de molta qualitat i que no caldria tractar-lo gaire. Ara per ara el pou està tancat, a l'espera que l'Ajuntament de Banyoles i l'ACA es posin d'acord sobre si s'explotarà o no. «A nosaltres ens aniria molt bé, és clar, però és una decisió que han de prendre ells», manifesten a Aigües de Banyoles.
La d'aquell pou és excel·lent, però la qualitat de l'aigua de l'estany també és bona, segons la companyia. És una aigua «dura», rica en sulfats i calç, molt característica de la zona. On la planta de tractament ha de treballar més és en l'eliminació d'aquests dos tipus de components. En canvi, no conté gaire nitrats, malgrat el costum de milers de gavians d'anar a defecar a l'estany. Els excrements es mantenen a la làmina superficial o a molt poca profunditat, i la captació, en canvi, es produeix cinc metres per sota de la superfície.
L'11 % del cabal s'escapa
R. EL'11% de l'aigua que circula per les canonades d'Aigües de Banyoles es perd. «No és una quantitat important, en termes relatius, sinó que ens movem en la franja baixa i és molt inferior a la que teníem als anys 80, que era del 20%», assegura Joan Hostench. I puntualitza: «No es tracta de pèrdues produïdes per filtracions permanents, sinó que corresponen a fuites d'un moment determinat.» Entre el moment que es detecta la pèrdua i la reparació poden passar unes hores, prou temps perquè es malmetin milers de litres d'aigua.
De fet, la companyia disposa d'un sistema de control de les quantitats d'aigua que hi ha a tota la xarxa i s'obté aquesta dada en temps real. Cada tram de la xarxa té assignada una quantitat de consum que es considera normal. Si, per la raó que sigui, la quantitat varia molt, es dispara una alarma.
Com qui diu, a les pantalles del sistema informàtic de la companyia s'hi nota el batec de la ciutat. A Aigües de Banyoles saben quan la gent s'aixeca als matins, quan el partit televisat es troba a la mitja part... «Ara el consum està força repartit, però quan hi havia una empresa molt important de cuirs –que ja no existeix–, sabíem quan engegaven perquè la gràfica es disparava cap amunt», recorden a la companyia.
