Economia

LLANÇÀ

Combinació perfecta entre mar i muntanya

El turisme que s’hi congrega és familiar i ara es treballa per trobar zones apartades del municipi on es pugui instal·lar l’oferta lúdica juvenil

Tenir turisme fora de temporada, l’objectiu de l’Ajuntament

La Casa Marly tindrà un ús artístic, cultural i acadèmic
Llançà ofereix moltes activitats destinades al turisme familiar

El paisatge que ofereix el municipi de Llançà és una combinació perfecta entre mar i muntanya, un territori de qualitat al nord del cap de Creus. Així defineix Llançà l’escriptor Carles Chacon en el llibre Llançà, un passeig pel territori, descobrint el patrimoni. Fins als anys seixanta, la vila i el port eren dues zones que, tot i formar part del mateix municipi, estaven separades. “Des de mitjan segle XX, el creixement de la vila cap a l’exterior i del port cap a l’interior van fer que s’unissin en un sol municipi”, destaca Chacon en el llibre.

Sobretot va ser cap a la dècada dels seixanta i els anys posteriors que el municipi va experimentar el gran desenvolupament del turisme. Aquest fet va significar un creixement urbà i demogràfic molt important i va provocar directament, i fins avui, la dinamització i la transformació de Llançà. El municipi es va començar a dedicar amb més intensitat al sector terciari, més atractiu i amb possibilitat de fer més diners –comerciants, cambrers i constructors, entre d’altres–, i va deixar de banda els antics motors econòmics com ara l’exportació de vi i d’oli. La pesca, tot i la creació a finals del segle XX d’aquests nous oficis, continua encara present en l’economia del poble.

Llançà està envoltat de dos parcs naturals: el Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera i el Parc Natural del Cap de Creus. Té també una excel·lent oferta de platges i petites i tranquil·les cales, i una riquesa d’elements significatius de patrimoni cultural, des del megalític (amb dòlmens i restes prehistòriques) fins a restes significatives de l’arquitectura preromànica, que fan de Llançà un destí ideal per a unes vacances familiars plenes d’activitats.

Turisme familiar i joves

A Llançà predomina el turisme familiar, un tipus de turisme que ja des de l’inici de la democràcia prefereix allotjar-se en apartaments de lloguer i pel qual el municipi vol continuar apostant, perquè “és un turisme saludable i gens conflictiu”. Per això, segons assegura l’alcalde, Joaquim Guisset, posen a disposició del visitant una oferta “adaptada a les necessitats de les famílies”. Es tracta d’oferta cultural com ara exposicions, concerts i rutes pel patrimoni de Llançà, però també hi ha la possibilitat de fer degustacions de vins o de productes autòctons, així com de practicar senderisme i tota mena d’activitats nàutiques –busseig, visites guiades al cap de Creus..., i fins i tot passar una jornada amb pescadors a la seva barca–. Aquest és el nostre fort. Però Llançà té una debilitat encara: “Hem d’encaixar-hi el turisme juvenil, que es queixa una mica que al municipi no hi ha oferta lúdica suficient.” Això implica, segons Guisset, posar al seu abast una oferta lúdica nocturna que encaixi amb el turisme familiar que s’allotja a la població i que vol gaudir del seu descans nocturn. “L’oferta lúdica juvenil sol començar quan la família va a dormir”, comenta l’alcalde, que assegura que “enllaçar les dues necessitats és difícil”.

Ara l’Ajuntament de Llançà treballa urbanísticament en la recerca de zones “més apartades del nucli urbà on es permeti aquest tipus de format”. Hauria de ser un espai al qual es pugui arribar amb vehicle rodat de manera segura i que no comprometi ni la circulació ni el descans veïnal de la resta del poble. “Volem promocionar l’opció dels polígons industrials, per tal que, a més d’empreses, s’hi pugui instal·lar aquesta mena d’indústria nocturna, que ara ja no vol locals tancats, sinó que prefereix formats a l’aire lliure amb música en directe i aprofitar la frescor de la nit”, explica. El format ha canviat, però ara el soroll encara és més important.

El municipi també busca un turisme menys estacional. Per això s’hi estan promocionant activitats com ara el senderisme i, en clau cultural, es vol potenciar l’obra de l’artista Pere Calders –que va mantenir un vincle molt estret amb Llançà, ja que durant 27 anys hi va passar les vacances i al municipi hi ha les seves cendres– i aprofitar també per reivindicar la figura del cantant de Sau, Carles Sabater –que també té les seves cendres a Llançà–, i el rock català durant la festa major de Sant Vicenç i el carnaval.

Per desestacionalitzar el turisme, l’Ajuntament també ha adquirit la Casa Marly, un edifici emblemàtic al qual volen donar un ús artístic, cultural i cívic i que pot cridar l’atenció al visitant fora de temporada. En aquest espai també es vol crear un centre d’estudi i investigació que “atregui el turisme més acadèmic”. El consistori també està tirant endavant la residència de gent gran, que “és una altra manera de desestacionalitzar l’economia local”.

Passeig monumental

Passejant per Llançà, es poden veure un munt d’espais interessants per visitar. Un dels quals és la torre romànica situada a la plaça de la Vila. És d’estil gòtic, però segueix encara l’esquema tipològic dels campanars de torre romànics apareguts al segle XI, de gran simplicitat i mancats d’elements ornamentals. Aquesta torre formava part de la desapareguda església de Sant Vicenç. A la mateixa plaça hi ha les ruïnes d’un castell que l’antic abat del monestir de Sant Pere de Rodes tenia al municipi i que data del segle XI.

El refugi de la plaça de la República és un altre indret destacat del poble. Va ser construït durant la Guerra Civil sota l’església de Sant Vicenç. Es va fer de ferro i formigó. La seva expansió es desenvolupa des de l’antiga plaça de la República (nom que rebia durant la II República Espanyola la plaça Major) fins al carrer de Dins la Vila i el carrer 14 d’abril. Tenia capacitat per a unes 500 persones.

També cal destacar la torre de l’homenatge, que havia format part del castell palau de l’Abat i que actualment es troba a tocar del mur nord de l’església nova de Sant Vicenç.

FITXA

Habitants: 4.868 Extensió: 27,98 km² Establiments hotelers: 14 Places hoteleres: 594 Hostals i pensions: 8; Hotels d’1 estrella: 1; Hotels de 2 estrelles: 3, i Hotels de 3 estrelles: 2 Càmpings: 1 Places de càmping: 417 Apartaments: 1.342 habitatges d’ús turístic Rutes de senderisme: puig d’Esquers i serra de Garbet (o del Socarrador), 15,58 quilòmetres; Llançà - coll Perer - la vall de Santa Creu - cap de Boi, 8,33 quilòmetres; roca Miralles i coll Perer, 9,05 quilòmetres; Llançà - cap de Creus - camí Vell - Cadaqués, 26,67 quilòmetres; roca Miralles des de Llançà, 9,74 quilòmetres; Llançà - puig d’Esquers, 20,43 quilòmetres; Llançà - castell de la Verdera - Sant Pere de Rodes - la vall de Santa Creu, 16,04 quilòmetres.
JOAN PACAREU EMPRESARI

“El turisme ha fet un canvi brutal”

Joan Pacareu és propietari de la carnisseria Valls de Llançà, un establiment obert des del 1890 i on ja treballa la cinquena generació. Assegura que hi ha hagut un canvi molt gran en la manera de comprar del turista o visitant, perquè abans el turista tenia molt poder adquisitiu i comprava molta carn.

Ha canviat molt la venda amb els anys?
Hi ha hagut un canvi brutal. No només per a la mateixa carnisseria, sinó també en la manera de comprar de la gent. Jo recordo que els pares i l’àvia tenien una carnisseria petita, Can Valls del Racó, que consistia en un taulell de marbre, quatre talls de carn penjats i una cistella d’ous. La gent es criava el seu propi bestiar i s’ho menjava a casa. Però tot va canviar als anys cinquanta, amb el boom turístic. Ens va agafar desprevinguts, ens va passar per sobre i se’ns va menjar.
Tan fort va ser?
Es va començar a vendre carn seriosament. Venien francesos, belgues i alemanys amb un poder adquisitiu alt i aquí trobaven la terra de fer pipes, i això per a nosaltres era meravellós, perquè vam començar a vendre molts productes. Però el canvi no només va ser per als comerciants, sinó també per al poble en si, perquè amb l’arribada del turisme es va començar a construir i els que estaven en aquest ram treballaven molt i guanyaven molts diners.
Ara, però, la gent també consumeix carn.
Sí, sí. Però hi ha molta més oferta comercial. Quan sents la gent que diu que ara no es ven tant, no és veritat. Abans eren quatre establiments i ara, en canvi, en som molts i els clients es reparteixen. Ens en toquen menys a cadascú. I la persona que ve aquí hi ve a passar una setmana i no mira si va a comprar al senyor Valls; entra a la primera botiga que troba.
Si a l’estiu és difícil, a l’hivern encara ho deu ser més, no?
Anem fent. Però el comerç petit està tocat, no de mort, però està tocat. Ara la gent no va a comprar a la botiga petita que es diferencia per la qualitat o per productes especials, sinó que prioritza la comoditat i les grans àrees se’n beneficien. Vull deixar clar que jo no menyspreo les grans àrees comercials, que també saben vendre i ho fan bé. Però a l’hivern et fa falta una mica de tothom i potser no tens prou gent pel producte que vens. Tenim pocs clients que es poden permetre el luxe de pagar un preu més alt perquè el producte que vens és de més qualitat. No és engrescador, però anem sobrevivint.
Com veu el turisme a Llançà?
Hi ha gent, potser no hi ha tants turistes com anys enrere. Ara la gent que passa les vacances a Llançà procedeix sobretot del triangle Barcelona-Tolosa-Montpeller.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia