Un poble familiar, tradicional però turístic

Els anys seixanta

El turisme a Colera comença, com a tota la Costa Brava, als anys seixanta, però com que és un poble petit ho fa amb menys serveis i per tant amb menys turisme. El turisme “comença de manera tranquil·la” i sense canviar gaire l’activitat del poble, que en aquells moments tenia prop de 400 habitants.

Aquest nombre d’habitants no canvia gaire amb els anys. Quan el 1934, en temps de la Segona República, Colera i Molinàs es van segregar de Portbou ja van perdre un terç dels empadronats i la població va quedar reduïda a menys de 500 persones. Des d’aleshores el cens de Colera ha anat oscil·lant: el 1970 tenia 506 habitants, el 1996 uns 420 i el 2005 ja va passar als 606 veïns. Al final del segle XX Molinàs, que havia estat format per sis masies, queda despoblat.

Actualment, i segons explica l’historiador Arnald Plujà en els Quaderns de la Revista de Girona dedicat a Colera, la major part de l’activitat colerenca està dedicada al sector primari (un 85%), un 10% al secundari i un 5% al terciari. Avui la vinya ocupa la major part de la terra conreada de la vall i és una de les activitats econòmiques bàsiques perquè el raïm de Colera té molt de renom. La pesca, que durant molts anys havia estat una de les activitats econòmiques importants al poble, conjuntament amb l’extracció minera (al segle XIX hi havia hagut sis societats minaires diferents), ha perdut davant el turisme que des del mes de juny fins a mitjans de setembre visita el municipi. “Cada cop més, però, el turisme es concentra al mes d’agost, no només a Colera, sinó a tota la Costa Brava. Per això hem d’oferir molta qualitat”, diu Bosch.

Al nucli de Garbet és on hi ha més tradició turística perquè hi havia un baixador del ferrocarril. Hi ha, però, altres urbanitzacions a Colera: Sant Miquel de Colera i la Rovellada.

Indrets a visitar

Colera té molts llocs interessants per visitar. L’ermita de Sant Miquel n’és un clar exemple. En època medieval el poble havia estat un disseminat de masies i Sant Miquel era la seva parròquia. Data del segle XII o començaments del XIII. És una església d’una sola nau amb capelles laterals i absis semicircular. La façana principal presenta un gran portal d’arc rebaixat emmarcat amb carreus de pedra. A l’extrem de llevant hi ha el campanar. Es tracta d’una torre de planta quadrada, coberta amb teulada de quatre vessants i amb quatre obertures de mig punt a la part superior de l’estructura. La campana presenta l’any 1951 gravat a la superfície.

El pont del Ferrocarril és un altre dels llocs d’interès de Colera. El pont del Ferrocarril de Tarragona-Barcelona-França es va inaugurar el 20 de gener del 1878 i, segons explica el web de l’Ajuntament, hi van assistir nombroses autoritats civils i militars, espanyoles i franceses, acte que va ser recollit per tota la premsa espanyola. Els túnels del tren a Colera són el de Grifeu, de 586,40 metres; el de Sant Antoni, de 359,80 metres, i el de la Pineda, de 816,80 metres. El viaducte de Colera té una altura de 20 metres sobre el nivell de la vall.

Cal veure també l’arbre centenari que hi ha a la plaça, que data de l’any 1898; el conjunt escultòric Art Parc, que l’artista Joan Padern va fer el 1991 i que està situat a la platja d’en Goixa, davant l’estació de ferrocarrils; la Veta Blanca, paratge de la Rovellada, és un espai natural al qual es pot arribar a peu, amb bicicleta, amb cotxe o per mar i és a un quilòmetre i mig del poble, o els canons de l’any 1789. Aquests canons es van construir perquè els germans Bonaventura Sangenis, cofundadors del poble, volien construir una torre de defensa al cim del promontori del cap de Lladró, sobre l’actual port. La torre no es va construir mai per problemes econòmics però a l’indret hi ha dos canons.

Però també són interessants els dòlmens de puig d’Esquers. Hi ha tres cistes megalítiques: el dolmen del puig d’Esquers I i II –en aquests moments només se’n conserven restes perquè es van malmenar quan es va obrir un camí forestal–, al pla dels Capellans, i un dolmen sencer al mas Patiràs. S’hi pot anar a peu, amb bicicleta o amb vehicle 4x4 i és a uns 7 quilòmetres del nucli de Colera.