Freixenet, Henkell i raïm

Si el lector compra una ampolla Freixenet Carta Nevada de 75 cl pagarà 5 euros; per una de Cordón Negro Brut, 6; per una de Barroco Brut, prop de 12. El valor del raïm d’aquestes ampolles pagades a preus de Freixenet 2019 (30 cèntims el quilo) és de 34 cèntims, que representa entre el 3% i el 7% del preu de venda al públic. El pes de la matèria primera bàsica és realment baix.

Tanmateix, ens equivocaríem si reivindiquéssim que al viticultor se li ha de pagar una part més gran del valor d’una ampolla pel fet que el seu producte és essencial (que ho és) o perquè la part que li pertoca del valor és massa baixa (que també pot ser cert). Però sense més coneixement sobre els components de cost de més del 90% restant del preu d’una ampolla (el que no és raïm) no ho podem fer. Més encara quan en una empresa com Henkell-Freixenet sembla que estan fent neteja de l’etapa anterior (estocs, venda d’actius...) i que això condiciona la política de compra del raïm d’enguany.

Tot i això, en la meva opinió, la fixació del preu de compra del raïm s’hauria de fer tenint present tres circumstàncies que fan especial aquest mercat concret: 1) Freixenet té una posició de domini absolut sobre el sector i els viticultors no tenen cap poder de negociació, per tant, la imposició (i fins i tot l’abús) pot ser fàcil; 2) la fixació dels preus hauria de tenir en compte la dignitat econòmica dels viticultors, i enguany Freixenet la ignora en pagar a 30 cèntims un producte que per sota dels 40 és una ruïna per al pagès, i 3) relacionada amb l’anterior, traslladar un preu de 40 cèntims del raïm al consumidor del mercat espanyol seria poc costós per al consumidor (uns 25 cèntims per ampolla) i no faria perdre diners a Freixenet, perquè els altres cavistes grans (Codorniu, Jaume Serra...) comprarien el raïm al mateix preu seu. A Freixenet només caldria una mica més de responsabilitat social i territorial...