35.950 habitatges d’ús turístic
A la Costa Brava és on hi ha més concentració d’HUT, sobretot a Roses, Lloret i l’Escala
El sector creu que encara hi podria haver uns 100.000 llits pendents de legalitzar
Des que el 2012 l’aleshores directora general de Turisme, Marian Muro, juntament amb el sector dels apartaments turístics, va decidir “posar ordre en el negoci dels apartaments i habitatges d’ús turístic (HUT)” i legalitzar-los, a les comarques gironines es comptabilitzaven, el 31 de juliol passat, un total de 35.950 HUT.
És evident que no tots els habitatges que s’han legalitzat en aquests anys ja existien abans del 2012, perquè se n’han creat de nous, i malgrat que el sector “està satisfet per la feina feta”, reconeix que encara no s’han inscrit tots. Entre apartaments i HUT, encara hi podria haver uns 100.000 llits pendents de legalitzar, com reconeix el representant de la comissió assessora del president del Patronat de Turisme de Girona i de les juntes de Federatur i Feditur, Lluís Torrent, que va ser un dels impulsors del projecte quan era president de la Federació Catalana d’Apartaments Turístics (Federatur).
Les poblacions que concentren més habitatges d’ús turístic són les de la Costa Brava: Roses (la que més), seguida de Lloret de Mar, l’Escala, Castelló d’Empúries, Torroella de Montgrí i Palafrugell, totes amb més de 2.000. Les segueixen en el rànquing Calonge i Sant Antoni, Castell-Platja d’Aro, Tossa de Mar, Blanes, Begur, Pals i Llançà, amb més de 1.000.
Pel que fa a les capitals de comarca, la que més n’ha inscrit és Girona ciutat, que darrerament té molta oposició per part de plataformes veïnals, amb 822. Tot seguit trobem Figueres, amb 186; Puigcerdà, 141; Olot, 68; Banyoles, 52; la Bisbal d’Empordà, 28, i Santa Coloma de Farners, 12.
Entre les poblacions que menys habitatges d’ús turístic acumulen, hi ha Vilamalla, Cervià de Ter, Fogars de la Selva, Juià, Sant Feliu de Buixalleu i Viladrau, que només en tenen un.
Moltes crítiques
El sector dels apartaments turístics i dels habitatges d’ús turístic (HUT) fa anys que rep per totes bandes. Primer va ser, fa uns catorze anys, des del gremi d’hotelers de Barcelona. “Quan es va sentir atacat pel negoci de l’allotjament particular, va reaccionar contra nosaltres”, manté Torrent. I després s’hi van afegir les associacions i plataformes de veïns i veïnes, que es van començar a oposar al creixement d’aquest tipus d’allotjament privat perquè diuen que cada vegada hi ha menys habitatges per al lloguer tradicional i més per als turistes, “i això encareix el preu del lloguer”.
I tot això que va començar a Barcelona s’ha anat escampant com una taca d’oli a la resta de Catalunya. I a Girona també ha arribat. D’hotelers que s’oposen a aquesta mena d’allotjament, però, “n’hi ha pocs”. “En general, dins del sector ens portem molt bé entre nosaltres i la immensa majoria d’hotelers tenen apartaments turístics. A més, tots som conscients que som en el mateix vaixell. El fet que un sigui a popa, a proa o a la sala de màquines és indiferent, ja que tots anem en la mateixa direcció: potenciar el turisme a la demarcació de Girona”, diu Torrent. “Volem que ens vegin com un sector seriós, formal i legal”, hi afegeix.
Torrent no creu que a la Costa Brava hagi augmentat gaire el nombre d’HUT respecte a fa uns anys. “Hi eren i el que s’ha aconseguit és legalitzar-los”, diu. Reconeix, però, que a les ciutats d’interior potser sí que n’hi ha més que no pas el 2012, però creu que “no tots els habitatges legalitzats s’utilitzen com a HUT, sinó que s’han donat d’alta ara que ho poden fer i després no es fan servir”. Així mateix, defensa que els apartaments turístics i els habitatges d’ús turístic no necessàriament atrauen turisme de baix nivell. “Sense els apartaments i els habitatges d’ús turístic, no hi hauria turisme a moltes demarcacions perquè hi ha poblacions que tenen pocs hotels i gràcies a nosaltres i els càmpings, que som els majoritaris, portem turisme d’un nivell bastant elevat, de qualitat i amb una capacitat econòmica important”, assegura. De fet, explica que hi ha apartaments i cases a primera línia de mar amb preus que poden anar dels 460 als 1.200 euros de lloguer al dia. “Lògicament, qui paga 1.200 euros al dia arriba a la demarcació amb cotxe d’alta gamma, i utilitza els restaurants i el comerç local.”
Torrent també s’ha defensat de les crítiques que s’han fet “injustificadament” sobre el soroll que provoquen els turistes dels HUT. Explica que un 55% dels usuaris d’HUT són famílies amb nens i, “per tant, tenen horaris perfectament compatibles amb els residents”; un 25% són parelles, i la resta, grups d’amics. Solen fer estades curtes, d’uns tres dies o una setmana, i “en el supòsit que et toqui un veí molest, el gestor de l’habitatge té l’obligació d’intervenir-hi perquè el problema es resolgui”.
A l’estiu es lloga als turistes; a l’hivern, als estudiants
Imma Bosch
“Els habitatges d’ús turístic no sembla que afectin el preu del lloguer” i “no sembla que dificultin l’accés a l’habitatge”. Aquestes són algunes de les conclusions del treball de final de grau La variació del preu del lloguer i la influència dels habitatges d’ús turístic. El cas de la ciutat de Girona, de Jaume Descamps, estudiant a la Facultat de Turisme de la UdG, que va ser valorat aquest maig amb matrícula d’honor. En el treball, Descamps manté que al Barri Vell és on es concentra el percentatge més elevat d’HUT, perquè “conté gran part dels atractius turístics de Girona”, malgrat que hi ha habitatges d’ús turístic a tots els barris.
El treball de final de grau de Descamps va tenir com a tutor el professor Jordi Comas (autor l’any passat d’un estudi sobre els HUT a Girona). Comas explica que, dels 800 habitatges de lloguer turístic de Girona ciutat, analitzant els webs de venda, al final només se n’han llogat poc més de 200. “I això vol dir que molta gent lloga els pisos a estudiants a l’hivern i a turistes a l’estiu”, manté el professor de la UdG, que assegura que el lloguer tradicional està molt ben pagat i que el propietari del pis “no té tants maldecaps”. Per Comas, no són els HUT el factor que fa pujar el preu del lloguer. “El que fa pujar els preus de veritat és la falta d’habitatge”, assenyala.