Ruralisme amb accent femení
L’Escola de Pastors fa 10 anys que promou el paper de la dona en el desenvolupament rural
Hi han passat 186 alumnes, 17 dels quals són de les comarques gironines
Tothom es va emocionar amb la història de l’Anna Plana, la jove de Navata protagonista de l’anunci d’una coneguda marca d’aigua del Pirineu que va esbombar la seva aposta de vida fent de pastora a la vall d’Àssua (Pallars Sobirà). L’autoproclamada “aigua del Pirineu” posava com a exemple de valentia la pastora –la Pastoreta, l’anomenaven els nadius de la zona–, i la presentava com un cas excepcional.
Precisament, trencar aquesta excepcionalitat és un dels principals objectius de l’Escola de Pastors de Catalunya, oberta fa justament deu anys a Rialp (Pallars Sobirà), ara amb diverses seus arreu del país, una de les quals a la Garrotxa i una altra al Ripollès. És una iniciativa de Rurbans, una associació que treballa per a la dinamització rural de la muntanya, i un dels aspectes en què aprofundeix més és la integració de la participació d’homes i dones en la renovació i el relleu de la pagesia catalana, és a dir, situa, com ha de ser, al mateix nivell el paper, la formació i la capacitat de treballar dels dos sexes, i hi dona visibilitat davant la societat. I, en deu anys, els resultats demostren que han aconseguit més empoderament de les dones en aquest àmbit, que han aportat més creativitat en el treball.
L’Escola de Pastors de Catalunya ha format durant aquests deu anys un total de 186 alumnes, 17 dels quals gironins (ha tingut 467 sol·licituds de plaça). Del total d’alumnes, 56 són dones.
Dels 186 alumnes que han passat per l’escola, 144 han finalitzat els estudis i 88 dels quals treballen en el sector; 35, en negocis propis, i la resta, com a assalariats. N’hi ha 25 que manifesten que volen continuar en el sector i la resta o bé no hi continuen o bé l’escola no en té informació. Dels primers, en 24 casos es tracta de negocis vinculats a la ramaderia; quatre, a l’agricultura; dos, a la formatgeria; un, a l’àmbit educatiu, i un més, a l’autosuficiència. La mitjana d’edat dels alumnes és de 30 anys i un 57% provenen d’entorns rurals. Quant al nivell de formació, un 36% tenen estudis universitaris; un 53%, de batxillerat o cicles formatius, i un 11%, estudis primaris.
L’escola té un total de 224 finques participants, que acullen els alumnes durant el període de formació, i delegacions arreu, bàsicament amb convenis amb entitats del territori. A la Garrotxa, amb el Centre per a la Sostenibilitat Territorial; al Ripollès, amb el Consorci del Ripollès-Leader Ripollès Ges Bisaura, i a la Cerdanya, amb la mateixa associació Rurbans.
“Sí, noies, cap aquí! Ara les coses han canviat”
Gemma Vila (Olot, 1981) és una biòloga que, sis anys enrere, va decidir deixar una feina estable per menar el seu propi ramat d’ovelles i sentir-se més realitzada. És un dels diversos casos de dones del nou ruralisme.
L’escola s’expandeix arreu del territori
La primera edició de l’Escola de Pastors de Catalunya es va centrar al Pallars Sobirà i al Pallars Jussà, majoritàriament. El segon any, a demanda d’altres territoris, i amb la col·laboració d’entitats locals, es van obrir les primeres delegacions a la zona del Montseny (Aladula) i la Garrotxa (CST), i el territori cobert per Rurbans s’amplia a tot l’Alt Pirineu i les terres de Lleida. L’any 2012, es va donar servei a tota la zona nord de Catalunya, amb l’entrada del Ripollès (Consorci del Ripollès-Leader Ripollès Ges Bisaura), el Moianès (Consorci del Moianès), el Lluçanès (Consorci del Lluçanès) i, finalment, el 2014 es va ampliar a la zona de l’Ebre i el Camp de Tarragona (Gepec).
La promoció d’un projecte de vida lligat a l’espai rural
L’Escola de Pastors de Catalunya treballa per garantir el relleu generacional, per a la gestió sostenible de les explotacions i per a la dinamització econòmica del sector, és a dir, per oferir un futur a noves generacions que vulguin viure en l’àmbit rural, que hi puguin desenvolupar el seu projecte de vida i, per tant, que es puguin guanyar la vida amb les activitats agropecuàries i derivades. És, doncs, una aposta per un estil de vida, que vol atraure persones tant amb tradició familiar en el sector com sense, per tal de formar-les amb vista a impulsar iniciatives viables i ecològiques i donar-los suport amb un banc de terres, una borsa de treball i una xarxa de socis i col·laboradors.
