anàlisi
Esteve Vilanova
Ara o mai
Per fi aquesta setmana s’ha publicat un estudi que ens ha de fer canviar per sempre la nostra manera de negociar amb Madrid perquè partim de dades objectives que no són susceptibles a interpretacions i molt menys a manipulacions. S’evidencia que fins ara els nostres polítics o han estat col·laboracionistes o vivien en la inòpia. Em refereixo als incompliments en les execucions dels pressupostos espanyols destinats a infraestructures a Catalunya que ha publicat la Cambra de Comerç de Barcelona.
Com saben vostès, fins ara ens han parlat només del que es pressupostava, la qual cosa no deixa de ser unes intencions, i sobre això iniciàvem grans debats per si eren justes o no les quantitats compromeses, però mai ningú revisava el que no s’executa d’aquests pressupostos aprovats i els diners que no arriben, es perden i es queden a Madrid. S’ho mirin com s’ho mirin, això també és una mena d’espoli. Ara sembla que amb l’estratègia d’Eines de País a la Cambra de Comerç de Barcelona per proporcionar-nos dades i estudis dels dèficits que tenim de tota mena i que afecten l’economia i la competitivitat de les empreses, fins i tot les patronals s’hi han sumat, les dades ja comencen a ser d’escàndol i seran unes bones eines de debat i de negociació.
Tot i que sospitàvem que les dades serien una gran sorpresa per a molta gent, quan els incompliments es relacionen amb els efectes negatius que ha tingut en la nostra economia, fa molta ràbia. De la peça que va fer aquest diari sobre l’informe, i dels quadres que l’acompanyaven, es desprèn que, en els pressupostos compromesos del 2001 al 2018, el volum d’obres pressupostades però no executades suposa un total de 8.000 milions d’euros, els quals tindrien un impacte en el PIB d’un 3,3% i una pèrdua de 111.500 llocs de treball fixos. Haurien generat uns 20.000 milions d’euros de facturació addicional i uns 3.997 milions d’euros de rendes salarials, i haurien generat 3.895 milions d’euros de rendes fiscals i cotitzacions. I els projectes més afectats, que són bàsics per a la competitivitat i l’ordenació del territori, són: xarxa viària, xarxa ferroviària de mercaderies, xarxa ferroviària de passatgers port, aeroports i centrals logístiques.
Cal dir que els pressupostos de l’Estat en infraestructures a Catalunya en aquest mateix període van ser de mitjana d’un 16,5% quan el PIB nostre és del 19%, i una inversió que té tendència a empitjorar, ja que en el període del 2013 al 2018 ha estat només del 12%.
En la presentació de les dades, el president de la Cambra, Joan Canadell, va dir que és com si cada quatre anys l’Estat no invertís a Catalunya; és a dir, en dinou anys n’hem tingut cinc en blanc.
Aquesta no inversió, insistim-hi, ja pressupostada, afecta el conjunt de Catalunya i de les infraestructures catalanes. Per exemple, amb un 20% dels passatgers de tots els aeroports espanyols, la inversió només suposa un 10%, i amb un 18% del tràfic portuari de tots els ports espanyols, les inversions són d’un 15,7% del total. Els números són iguals d’escandalosos si mirem rodalies o infraestructures viàries. De fet, la Cambra calcula que el deute de l’Estat amb Catalunya és d’uns 45.000 milions d’euros.
I hom es pregunta: i fins ara on eren els nostres polítics, les patronals catalanes i el Cercle d’Economia i la mateixa premsa? Ningú va tenir el valor d’aixecar la veu? És clar que ara refer aquest greuge no es pot fer de cop, no es tracta de l’ara o mai, es tracta de tenir els números clars, fer seguiment dels pressupostos aprovats perquè no ens tornin a esquilar amb les no execucions, que són diners que mai arribaran a Catalunya, però es tracta de fer un pla seriós per refer aquests incompliments i poder fer una Catalunya ben comunicada, amb xarxa, sostenible i que millori la competitivitat empresarial. Trencar la mirada centralista i ser més transversals és la millor manera per tenir una Catalunya equilibrada i inclusiva.
Amb unes dades tan contundents, ja podem dir que s’hauran acabat les complicitats i que obrim un període de més exigència a l’hora de negociar i d’exigir?