“Vam anar a Xangai a promoure Girona”

Ja fa un temps hi havia la possibilitat d’assistir a la fira perquè hi ha un empresari d’alta tecnologia de Xangai que està enamorat de Girona, de fet hi té la dona i el nen vivint-hi des de fa dos anys, i té molt bones relacions amb les autoritats de Xangai, una d’elles, el vicepresident de la fira de mostres. Ell buscava com podíem promocionar Girona allà. Era al maig i aquí, amb les eleccions, ens vam trobar encallats amb les entitats locals i per això vam optar fer-ho a través d’ells, és a dir, privadament, i participar en aquesta fira per promoure Girona, el seu art i productes de qualitat gironins, com ara el vi, l’aigua amb gas, les galetes de Santa Coloma i l’oli de Ventalló.

Quan vaig arribar allà vaig veure que la gent tenia interès per moltes coses, que s’està obrint al món i Girona potser era la ciutat més llunyana de la fira i era totalment desconeguda. M’havia preparat una conferència comodí i, veient que el públic era mitjà, que no eren grans empresaris, vaig fer un recull de la història i del territori. Em pensava que s’aixecarien a la primera diapositiva, però no va ser així. No vaig tenir massa preguntes, però sí que n’hi va haver a l’estand que teníem. La seva gran inquietud era saber on era Girona. La seva referència és Barcelona, més que Catalunya i fins i tot més que Espanya. També volien saber quina era la millor època per visitar Girona, si era recomanable pel conflicte que alguns veien, les comunicacions... Hi havia molt desconeixement.

Sí, d’artistes que bàsicament tenen la base d’operacions a la província. Vam optar per portar obres de quatre artistes: l’Assumpció Mateu, en Joan Mateu, en Jordi Amagat i la Carme Sanglas, com una primera avançada d’una cosa que el 2020 segurament es farà, que és un intercanvi d’artistes xinesos i artistes gironins. En això hi participa la Fundació Atrium Artis, donant confiança als artistes. I inclús sembla que hi ha la possibilitat de fer litografies amb les obres que es van portar allà i que hi pot haver alguna venda.

Realment el món s’està movent d’una manera que ens sembla que va molt de pressa, però hi ha un canvi de forces que és evident. Europa s’està quedant molt òrfena respecte als Estats Units i després hi ha també Rússia, que no sabem massa bé a què juga, i la Xina, que vol ser la primera potència mundial. Com que no es posen d’acord, hi ha incertesa, que es mantindrà el 2020. No parlo de recessió sinó d’alentiment. Nosaltres tenim uns factors que són molt específics nostres, com és el turisme, que és el nostre petroli, i també a veure si podem mantenir l’economia productiva amb les exportacions. Depenem molt de les exportacions i, per tant, en l’àmbit local, s’està pendent dels aranzels i les guerres comercials: si no hi són, anirem fent, i si hi són, és impredictible.

La inquietud de l’empresari en aquests moments és bàsicament com vèncer aquesta incertesa i mirar de sortir-se’n. De cara a planificació de futur, estem en un període molt d’espera, tot i que hi ha sempre qui és més actiu i que normalment treballa en mercat exterior i noves tecnologies.