Economia

Els alcaldes carreguen fort igualment

Denuncien el desconcert generat tant per la retallada del crèdit com per la maniobra d'ahir, i algun fins i tot convida Zapatero a dimitir

Després que molts representants d'administracions locals ja van criticar obertament l'aplicació del decret llei, el canvi de darrera hora d'ahir, si bé va alleugerir de pressió els consistoris, encara va acabar d'encendre més els ànims, i va provocar una confusió creixent.

«Erràtica».

L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros (PSC), va «saludar» inicialment la marxa enrere del govern, ja que «és una mica d'oxigen, no tant per a les inversions del 2010 sinó per a les despeses que anaven més enllà», si bé continua valorant «molt negativament» la prohibició que les administracions locals, que «sols contribueixen a un 4 per cent del deute públic total», puguin endeutar-se a llarg termini durant el 2011. Això sí, el batlle creu que la mesura «afectarà els crèdits de principi del següent mandat, que començarà amb un llast important». L'alcalde va admetre que «mirat només de fronteres endins, la política de Zapatero és «erràtica», si bé «de fronteres enfora» constatava que s'anuncien mesures semblants a mig Europa. L'alcalde va recordar que «el 40% de les despeses actuals dels ajuntaments són impròpies», ja que la «bonança econòmica» de les finances municipals ha fet que fins ara cobrissin serveis que no els correspondrien, com ara biblioteques o llars d'infants. Les entitats municipalistes ja estudien prendre alguna mesura per retornar serveis al govern, tot i que Ballesteros va assegurar que l'Ajuntament de Tarragona no aplicarà cap mesura en aquest sentit de manera unilateral.

«Que s'ho replantegi».

L'alcalde de Salou, Pere Granados (FUPS), va carregar durament ahir contra «el caos» que segons el seu parer està provocant el govern estatal, i va vaticinar que provocarà la «paràlisi» del país, ja que són els municipis «els que estan movent el motor» econòmic. Després de la rectificació d'ahir al matí, Granados considera que el govern de Zapatero pateix una «manca de seriositat i rigorositat» i va considerar que el mateix president «hauria de replantejar-se la seva continuïtat». El govern salouenc va reconèixer que l'aplicació de les limitacions al crèdit pot provocar «dificultats» per executar el projecte de la llei de barris, si els fos concedida. «Les limitacions s'haurien d'aplicar segons el deute de cada municipi, i no per a tots igual», va reivindicar l'alcalde.

«En vies de desenvolupament».

Per l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel (CiU), el decret del govern de l'Estat i la rectificació «totalment insuficient d'ahir» demostra que no estem en un «estat seriós» i que el «menysteniment» cap als ajuntaments és absolut. «Sembla que estem en un país en vies de desenvolupament», va afirmar Bel, que no es creu l'argument de l'error en la publicació del BOE de dilluns. Al marge d'això, l'alcalde de Tortosa es va mostrar confiat que els propers mesos l'Estat es replantege incapacitar els ajuntaments a contraure crèdits a llarg termini perquè si no ho fa «paralitzarà les inversions» dels ajuntaments per al 2011. «Realment, es creu Zapatero que això ajuda la recuperació econòmica? L'única cosa que aconsegueix és paralitzar el país», va afirmar. En el cas concret de Tortosa, que enguany ja ha subscrit un crèdit de 5,4 milions d'euros per a inversions, l'any vinent preveia un altre crèdit de 3 milions d'euros per a inversions. Entre els projectes que es podrien veure afectats hi ha el pla integral del nucli antic de Tortosa, el Pincat, i el consistori encara ha d'avaluar altres projectes com ara la construcció de les noves piscines. Per finançar-les l'Ajuntament preveia la fórmula del dret en superfície, és a dir, pagar a l'empresa constructora un cànon anual d'1,5 milions d'euros durant els propers 20 anys. Pel que fa a l'estalvi per la retallada dels sous que preveu el decret, l'Ajuntament encara no ho ha calculat però preveu que siga entre els 400.000 i els 500.000 euros.

«Desconfiança».

Per l'alcalde de Valls, Albert Batet (CiU), aquesta modificació d'última hora «provoca una crisi de desconfiança» i sentencia: «No m'estranya que el sistema financer de l'Estat generi una manca de credulitat. Ahir ens diuen una cosa i avui una altra. Primer ens donen unes inversions i ara se'ns retallen.»

[Informació elaborada per S. Casado, Ò. Palau, A. Palomares, A. Estallo i R. Royo]


LES REACCIONS

JOSEP FÈLIX BALLESTEROS
alcalde de tarragona
«De la frontera endins, la de Zapatero és una política erràtica, però anuncien mesures arreu» «El mandat que ve començarà amb un llast important»
PERE GRANADOS
alcalde de salou
«Això provocarà una paràlisi perquè els municipis són el motor econòmic» «El president hauria de replantejar-se la continuïtat»
FERRAN BEL
alcalde de tortosa
«La rectificació és insuficient i demostra que estem en un país poc seriós» «L'única cosa que aconseguirà Zapatero és paralitzar el país»
ALBERT BATET
alcalde de valls
«No m'estranya que el sistema financer de l'Estat generi una manca de credulitat» «Això provocarà una gran crisi de desconfiança»
JOAN SABANZA
responsable d'hisenda de la diputació
«La pròrroga dóna més marge; ara estudiarem la previsió del 2011 cap a final d'any» «Hi haurem de posar imaginació per buscar solucions, però tocarà patir»

Les presses per contractar crèdits....

EL PUNT

El poc marge de maniobra que, a priori, deixava el decret llei de l'executiu estatal per concertar operacions de crèdit va fer que algunes administracions locals actuessin a corre-cuita i donessin el vistiplau a operacions pràcticament sense haver-se llegit la lletra petita. A Tarragona, l'empresa municipal encarregada de construir el nou mercat, Espimsa, s'havia quedat sense 12 dels 30 milions d'euros sol·licitats a diferents entitats per executar l'obra després que Caixa Galicia es va fer enrere. Únicament es disposava dels 12,2 milions de Caixa Tarragona i amb 6 més de Caixa Sabadell; una quantitat insuficient. Feia sis dies, però, que el BBVA va oferir un crèdit de 6,2 milions; una quantitat que l'Ajuntament estava quasi obligat a acceptar, tot i que les condicions no fossin les més avantatjoses. «Hem fet l'impossible en un temps rècord», recordava el regidor De los Rios, el qual, després que el govern de Zapatero corregís el decret, va expressar el seu malestar: «Aquesta és una mostra més del que ens passa per no ser independents». Ara, amb la possibilitat de demanar crèdits el que resta d'any, el consistori confia que acabarà obtenint els 6 milions restants per arribar als 30 milions necessaris. Quant als 8 milions que hauria d'abonar l'Estat –a través de l'empresa Mercasa–, ahir l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, va afirmar que, després d'una conversa amb el secretari d'estat: «Entenem que estan garantits.» En el cas de la Diputació, no va actuar amb pressa perquè ja tenia totes les ofertes i estudis dels bancs fets i l'únic que va fer va ser avançar quatre dies el ple.

A Valls, tot i que la convocatòria del plenari es va fer d'urgència, l'alcalde, Albert Batet, assegurava que les condicions de l'operació bancària d'1,7 milions d'euros, no es va fer a corre-cuita: «Som un Ajuntament que hem fet els deures i la nostra economia està força sanejada. Les condicions del crèdit són les òptimes i els tipus d'interès, efectius», detallava el batlle. El crèdit havia de servir per acabar la biblioteca de Ca Creus, la llar d'infants, el centre cívic i la revisió del pla general.

Dos milions a Salou

A Salou, el govern municipal va optar, dilluns a darrera hora, per accelerar diversos expedients de crèdit que el consistori tenia ja iniciats per valor de dos milions d'euros. Aquests diners es dedicaran a finançar unes obres al nucli antic i al passeig marítim de Jaume I. L'executiu descarta de moment que s'acceleri la contractació de més crèdits per finançar obres l'any vinent.

Pérez atribueix la rectificació a la pressió dels alcaldes

n.s

«Alguns alcaldes ens hem mogut molt les últimes hores.» Clar i concís era el batlle de Reus i vicepresident de la Federació Catalana de Municipis, Lluís Miquel Pérez, en afirmar que no troba just que els ajuntaments sense endeutament no puguin demanar crèdit. I en conseqüència, l'agrupació de municipis a la qual pertany Reus ha treballat per canviar-ne el contingut. L'ajornament de l'entrada en vigor només és un primer pas perquè, al seu parer, «s'ha tornat a fer malament perquè simplement s'ha ajornat». Així, no s'arregla la qüestió de fons: que es negui l'accés al crèdit a tots els ajuntaments igual; i per això ja avança que «d'aquí al gener canviaran moltes coses» perquè pensen fer valer la tesi que la prohibició afecti únicament les administracions públiques que hagin traspassat el límit d'endeutament (està al 125%) i, per contra, «ens deixin a les altres demanar crèdit per a inversions».



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.