Caramels de Caixa Girona

Encara sembla que el veig ara, ben ple de cotxes, el solar reconvertit durant anys en precari aparcament on, des del 2003, s'aixeca, un punt presumptuosa, l'actual seu de Caixa Girona. L'edifici, d'una arquitectura, diguem-ne, sòlida, va ocupar tota la part edificable del terreny, malgrat les peticions municipals que el xamfrà s'enretirés uns metres per tal d'esponjar una mica el barri. Vaig pensar en el solar un moment ahir a la tarda, mentre el consell d'administració de Caixa Girona debatia si es deixava absorbir per «la Caixa». Hi he volgut entreveure, per exemple, el futur de l'edifici i m'hi he imaginat l'estrella mironiana a la façana. Els agradarà la seu, als de «la Caixa»? Aquelles parets de fusta clara seran del seu gust? I de tant d'espai, que en faran? En llogaran una part? Hi faran un petit museu dedicat a Caixa Girona? Em permetran que sigui irònic, però ahir i avui són dies tristos per als gironins, fins i tot per als que podem entendre que hi ha coses que s'han de fer perquè s'han de fer. O perquè així ens ho volen fer creure. I l'harakiri d'ahir a la tarda del consell d'administració en va ser una. A la taula de la reunió i allà on s'esperava la premsa hi havia safates amb caramels amb el logotip de Caixa Girona. S'han d'acabar de pressa.