“Som qui aguanta el cop”

Les primeres setmanes podíem anar fent, però aquesta ja només podem fer serveis en caràcter d’urgència. Tenim dos treballadors que ja no treballen i el meu pare i jo fem les urgències que sorgeixen. El problema és que el sou i la Seguretat Social dels treballadors l’has de pagar igualment. Al final, la quota d’autònom és el més insignificant perquè la part és poca però ara hauràs de pagar el trimestre, les nòmines ja les hem pagades, les lletres, és a dir, el que has generat fins ara. La roda s’ha aturat i no pots generar ingressos, però les despeses que venen al darrere hi són igualment. El problema és que t’estàs menjant els estalvis per aguantar el cop. Al final, nosaltres som els que hem d’aguantar el cop del que està venint.

Sí. L’acord a què hem arribat és que hauran de recuperar les hores –diuen que es podrà fer fins al 31 de desembre– tant si són dues setmanes com un mes. No sé com ho farem, però, mentrestant, aniran cobrant igual. Tant de bo agafessin vacances, però no és el cas. Amb un ERTO cobrarien el 70% i els hauríem d’abonar el 30% restant. Per no acabar complicant-ho tot, hem decidit que els continuem pagant.

És difícil perquè ningú no sap quan durarà això.

Sí, el que passa és que el nostre sector és necessari per a urgències de subministrament. Jo puc mirar de fer un esforç més, però al·lucino amb els pobres comerços que no són de béns necessaris, o l’autònom del sector turístic. Han hagut de tancar i no saben quan tornaran a obrir. Ara, és clar, la caiguda de feines també l’hem notada. Si això s’allargués molt, aleshores no necessitaríem quatre persones per atendre només urgències. Ara només esperem que la cosa es torni a reactivar.