El camp inicia la temporada de la fruita amb més incògnites
A hores d’ara, el sector no té garantits els gairebé 35.000 temporers que necessita, i treballa en el protocol sanitari
La recollida de la cirera comença un cicle que hauria d’acabar a l’octubre
Primer, la cirera; després, l’albercoc, el paraguaià, el préssec, la nectarina, la pera, la poma... I, així, sense parar durant tot l’estiu, fins a l’octubre. Aquesta, començant més o menys d’hora en funció del temps que faci, és la temporada de recollida de la fruita, una campanya que any rere any mobilitza desenes de milers de persones. Enguany, però, la temporada comença, majoritàriament, la setmana vinent, amb la recollida de la cirera, i els agricultors no tenen garantida la presència dels entre 30.000 i 35.000 temporers que calen. I això no és pas perquè els actors afectats, els propietaris agrícoles, els sindicats i les administracions, no estiguin fent esforços titànics. Però si alguna cosa es pot afirmar en aquesta situació de pandèmia, és que els escenaris canvien cada minut i, per tant, caldrà veure com evoluciona tot plegat, ja que, per exemple, una reducció de les restriccions de mobilitat per evitar els contagis en les properes setmanes podria salvar part de la temporada.
El responsable de temporers d’Unió de Pagesos (UP), Jaume Pedrós, ha explicat que el sindicat està satisfet de la resposta de la seva iniciativa de demanar mà d’obra entre els joves i les persones que hagin perdut la feina per culpa de la Covid-19, “però ara queda la feina de destriar el gra de la palla, de veure qui realment vol treballar quan se li digui on ha d’anar”. La iniciativa sindical, que va rebre més de 13.000 inscripcions en només deu dies i que continua sumant voluntaris, permetria que la contractació d’aquesta temporada fos de proximitat, cosa que evitaria desplaçaments que podrien posar en perill els mateixos temporers i les persones que ja treballen a les explotacions agràries. En aquest sentit, Pedrós ha explicat que se’ls ha dirigit molta gent que feia temporada a Port Aventura, i aquests ja han estat adreçats a les finques de Tarragona.
La mobilitat, però, hi serà, perquè cada indret té la seva idiosincràsia. Així, el delegat de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarés, ha explicat que el govern enllesteix un acord per traslladar els treballadors, provinents majoritàriament del nord de Castelló, en autocars des dels seus punts d’origen, i evitar que es produeixi sobreocupació en pisos de municipis petits com Tivissa, Benissanet i la Torre de l’Espanyol. “Hi haurà moltes línies de bus –usant línies habituals de transport escolar– perquè la gent no es quedi als pobles i pugui tornar a casa seva a dormir”, va explicar Pallarés. El de les Terres de l’Ebre és un cas certament especial, ja que es calcula que ja s’ha cobert el 100% dels temporers que es necessiten per collir la fruita dolça, almenys a la Ribera d’Ebre.
El cap de la sectorial de laboral de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), Jaume Domènech, afegeix altres incògnites a la campanya. “No és només la recollida; per poder collir, per exemple, les nectarines i els préssecs quan toca, ara cal fer l’aclarida”, fer caure peces de l’arbre perquè les que hi quedin tinguin la mida adequada, aclareix.
Domènech recorda que la seva organització i les grans empreses de la zona de Lleida fan, habitualment, contractació en origen, “a l’Amèrica del Sud, a Romania, als països del nord d’Àfrica...”, i que els empresaris agrícoles contracten els temporers que fan ruta, “començant per la maduixa a Huelva, passant per la fruita a Lleida i acabant amb el raïm al Penedès”, i que això “aquest any no podrà ser”. De fet, el mateix ministre d’Agricultura, Luis Planas, va descartar del tot obrir una espècie de corredor sanitari perquè els temporers es poguessin desplaçar arreu de l’Estat.
Collita en risc?
Domènech, com va admetre la mateixa consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, ahir al Parlament, considera que hi ha un risc real de perdre una part de la collita, “ja que parlem d’un producte que es fa malbé si no es cull quan toca i que pot no donar la qualitat adequada si no es fa l’aclarida quan toca”. El cap de la sectorial de laboral de la JARC, però, manté l’esperança que en les properes setmanes hi hagi un afebliment de les mesures de confinament pel que fa a la mobilitat i això faciliti l’arribada de més mà d’obra. “Sempre complint totes les mesures de seguretat, perquè en aquesta situació la salut està per sobre de tot”, subratlla.
En aquesta mateixa línia, Pedrós és partidari d’“avançar dia a dia”. “Ara cal veure de quanta gent real disposem, caldrà que Salut aprovi el protocol que UP ha impulsat i que hem elaborat entre tots; després caldrà veure com solucionem el tema dels allotjaments... Hi ha molta feina a fer i les pròximes dues o tres setmanes són clau per saber com anirà tot plegat”, sentencia el responsable de temporers del sindicat agrari.
Millora del preu?
Pel que fa al producte en si, Pedrós afirma que es preveu una temporada amb una producció entre normal i una mica superior a la mitjana dels darrers anys, “que no han estat gaire normals”. “Això –aclareix– si no hi ha pèrdues per gelades tardanes o pedregades.” UP preveu una millora en els preus en origen com a conseqüència de la caiguda de producció que s’espera pels danys climàtics que s’han registrat a Itàlia, així com en altres zones de l’Estat com ara Aragó i Extremadura, i que han afectat el préssec, la nectarina, la poma, la pera i la cirera. El sindicat considera que a Catalunya la producció de poma no serà plena a causa de les temperatures hivernals, inusualment altes, i que han afectat, sobretot, la zona fruitera de Girona. En fruita de pinyol tampoc s’espera que la collita sigui plena, tenint en compte les gelades de fa dues setmanes al Segrià, la Noguera i les Garrigues, i els problemes en el quallat del fruit. La collita de la cirera, la que comença ara, tampoc serà plena pels quallats irregulars del fruit. En tot cas, Pedrós admet que hi ha hagut un augment del consum de fruita durant el confinament.
El protocol de Salut, avui
Pedrós ha explicat que UP va plantejar una proposta de protocol, “tenint clar que el govern espanyol no el faria”, que s’ha dissenyat amb l’administració i la resta de sindicats i organitzacions patronals. El protocol, després d’un llarg periple, s’hauria d’aprovar avui en la reunió prevista del Procicat, segons van confirmar ahir mateix fonts del Departament d’Agricultura.
El responsable de temporers d’UP ha explicat que, en línies generals, es tracta de garantir que tots els jornalers tinguin els equips de protecció individual que es considerin obligatoris i que els que es desplacin en cotxe o furgoneta tinguin sempre un espai de seguretat entre ells, amb una ocupació del 50%, així com la possibilitat que els allotjaments siguin estancs, per si es detecten casos positius durant la collita.
A tot això, s’hi afegeix que el reial decret aprovat pel govern espanyol considera el contagi un accident laboral responsabilitat de l’empresari. Domènech afirma que això i els preus dels darrers anys estan portant algun pagès a plantejar-se “si val la pena recollir la fruita”. “Els jornalers seran a la feina vuit hores; qui ens assegura que, si passa, s’han contagiat aquí?”, sentencia.
LES XIFRES
LES FRASES
El sector del cava es planteja una “verema en verd” i fer alcohol
El Departament d’Agricultura ha fet arribar al ministeri del mateix ram, que és l’autoritat competent de la DO Cava, un seguit de propostes per reduir l’impacte de la Covid-19 en aquest sector. Entre les quals, hi ha, segons van confirmar ahir fonts d’Agricultura, la verema en verd, o, el que és el mateix, fer caure el raïm del cep quan encara és verd. Aquesta mesura s’havia de demanar al govern estatal dimecres passat i la mateixa consellera, Teresa Jordà, ho va comunicar als actors implicats. La verema en verd és una pràctica que consisteix a compensar econòmicament el pagès pel fet d’eliminar el raïm del cep quan encara és immadur, amb l’objectiu de reduir el potencial productiu en una zona determinada i afavorir l’eliminació d’excedents, i està prevista en el pla de suport vitivinícola de l’Estat.
De fet, el sindicat Unió de Pagesos es va adreçar a Jordà per carta a principis d’abril per demanar aquesta mesura, així com la destil·lació de crisi, és a dir, poder produir, amb el raïm, alcohol que es podria destinar a usos sanitaris per a la lluita contra la Covid-19. Aquesta darrera mesura ja havia estat demanada per la Generalitat a l’Estat fa uns dies.
En aquesta carta a la consellera, UP recordava la greu situació que ja havia d’afrontar el sector vitivinícola català com a conseqüència dels excedents a la DOP Cava, de les dificultats comercials arran del Brexit i dels aranzels imposats pels Estats Units als vins europeus. Concretament, UP xifra els excedents actuals en més de 60 milions de litres, que podrien superar els 80 milions abans de la propera verema, i que se situen molt per sobre dels 45 milions que necessita cada any la DO.