D’on no n’hi ha... n’haurà de rajar
El govern busca fórmules en un context de desfeta econòmica per cobrir, sense retallar d’enlloc, els 4.000 milions de més que li caldran per fer front a la crisi
La majoria haurà de venir de les transferències anunciades per l’Estat, però també prepara transvasaments interns
Diuen que el refranyer popular sol rebre modificacions i aportacions en èpoques complicades com pot ser una pandèmia mundial. I, a fe de Déu, una de les dites que podrien canviar amb l’actual crisi és la tradicionalíssima d’“On no n’hi ha, no en raja”. Perquè tot i que les arques dels ciutadans –i, per extensió, les de les administracions– s’estan buidant a marxes forçades per l’aturada de l’activitat, ara hauran de treure recursos de sota les pedres per poder tirar endavant. O sigui, que l’aixeta haurà de rajar sigui com sigui, començant per les fonts públiques. El govern català, el que està a primera línia de lluita contra l’emergència, va situar en uns 1.800 milions d’entrada la despesa extra sanitària que li suposarà fer front al coronavirus, però el vicepresident Pere Aragonès ja l’arrodonia dijous passat a uns 2.000 milions en la presentació de les nefastes previsions macroeconòmiques per al 2020. I encara apujava l’aposta amb uns 2.000 milions més que calcula que caldran a la Generalitat per a altres mesures encaminades a reactivar l’economia. Per ajudar que la bicicleta no s’aturi i caigui, vaja. En total, doncs, necessitarà uns 4.000 milions que no havia previst gastar el 2020, quan, en la millor de les estimacions que ha fet el Departament d’Economia i Hisenda, el PIB caurà un 7,6% a Catalunya, una xifra que divendres el ministeri encara ampliava fins al 9,2% a tot l’Estat. Arribats a aquest punt, i amb una previsió associada de caiguda global dels ingressos públics superior als 25.700 milions al conjunt de l’Estat –la Generalitat també ha suspès de moment el cobrament de tots els tributs propis, com successions, o els ha rebaixat, com el cànon de l’aigua, a la meitat–, d’on han de sortir els diners?
“D’aquesta crisi, només en sortirem amb més despesa pública, i no pas amb retallades”, ha resumit els últims dies el vicepresident, per a qui totes les administracions, des d’Europa fins als municipis, han de posar en marxa totes les eines que tenen a l’abast. “El 2008 es va rescatar el sector financer, ara és l’hora de rescatar les persones”, proclamava dissabte, mentre apostava per una política econòmica expansiva d’arrel keynesiana, tot el contrari de l’austeritat que es va aplicar arran de la crisi del 2008. “No entrarem en mesures que portin a repetir errors”, ha garantit. No en va, segons la previsió del govern, la caiguda del PIB encara serà més gran, d’un 8,8%, si les administracions no aboquen enguany tots els diners que calguin per neutralitzar la crisi, fet que ha d’equivaldre que l’augment del consum públic passi del 2,5% previst ara fins al 7,3%, o el que és el mateix, a uns 20.000 milions més de despesa entre totes. El pla d’estabilitat que el govern espanyol ha remès a la UE amb les seves noves previsions macroeconòmiques ja transita cap aquí, ja que preveu que la despesa pública suposarà enguany un 51,5% del PIB, uns 10 punts més que el 2019. També afavorirà la recepta d’Aragonès la mesura ja anunciada, si bé encara no concretada, de modificar la regla de la despesa per permetre que els ajuntaments puguin gastar el superàvit acumulat els últims anys, que ell quantifica en uns 1.500 milions. En el conjunt de l’Estat, el superàvit va pujar al 0,51% del PIB el 2018, i al 0,31% l’any passat.
Pel que fa a la Generalitat, el 24 d’abril, després de vuit mesos de negociacions, el Parlament aprovava finalment els primers pressupostos en tres anys, que consignen una despesa departamental no finalista i no financera –la xifra que efectivament arriba al ciutadà– de 27.512 milions d’euros, dels quals més d’un terç ja correspon a Salut: en concret, 9.659 milions, uns 900 més que en els comptes anteriors. És clar que des de moltes setmanes abans tothom era conscient que el pressupost ja naixeria desfasat –també, és clar, en els ingressos, ja que es van preveure amb l’estimació que el PIB català creixeria un 1,9% el 2020–, per bé que els grups de govern i els comuns, que en van facilitar l’aprovació amb l’abstenció, van argumentar que calia disposar-ne de seguida, perquè uns altres de nous haurien trigat mesos a elaborar-se i tramitar-se, i almenys així el sostre de despesa, que és la guardiola total amb què es compta per fer i desfer moviments de partides, s’eleva en uns 3.000 milions.
En tot cas, el pas immediat que ha de venir és el disseny de tots els transvasaments necessaris de recursos cap a sectors i accions prioritàries en el doble front sanitari i econòmic, feina que un consell executiu extraordinari va encarregar dissabte a una comissió governamental que haurà d’elaborar tot un pla de reactivació econòmica i social. Per aturar el cop, això sí, en les setmanes anteriors el govern ja havia mobilitzat 106 milions del fons de contingència per pagar compres urgents de material sanitari, ja que només del 19 de març al 6 d’abril, els dies més durs de l’emergència, ja va abonar 198 milions en aquest concepte. Aragonès, a més, ha avançat que la consigna general ara serà que no minvi ni un euro el pressupost de cap departament, ni s’incompleixi cap dels compromisos ja assolits, com el retorn de la paga extra que es deu als funcionaris des del 2013. De fet, no sols ha confirmat que es farà enguany malgrat tot, sinó també que es destinaran uns 45 milions més a premiar el personal sanitari. Tot això, sense apujar la pressió fiscal més enllà del que ja s’ha aprovat amb el nou pressupost. Això sí, el fet que no es retalli de cap departament no vol dir que internament no hagi de “reprioritzar l’activitat prevista” o “reprogramar les inversions” que consideri –per primer cop enguany es revitalitzaven després d’un decenni sota mínims– per centrar-se a pal·liar els efectes de la crisi en el seu sector. Una feina, a més, que no requereix moviments entre conselleries, i que per tant és potestat exclusiva del govern, al qual de moment no li cal dictar cap decret llei que requereixi l’aval parlamentari. És per això que encara no ha presentat cap proposta a l’oposició –tots els grups s’han obert a donar-hi suport–, ni tan sols als comuns, que manté com a socis preferents. “El mateix govern té autorització per fer transvasaments interns; si hi ha nous recursos extraordinaris, ja se’n parlarà al Parlament”, aclaria dijous Aragonès, que fins i tot citava exemples de departaments que s’han avançat al nou pla anunciat i estan “reorientant les seves necessitats”, com els 31 milions que ha anunciat Cultura per a un pla de rescat; els ajuts al sector turístic que oferirà Empresa i els de 200 euros a autònoms i treballadors afectats per ERTO que Treball i Afers Socials ha llançat, tots tres gràcies a partides pròpies redirigides. Una part dels 2.000 milions extres que requerirà Salut també podrien venir de fons propis no gastats, fruit d’activitat ordinària reduïda en altres àrees a causa de la pandèmia, si bé no es preveu que sigui un import gran perquè quan retorni una certa normalitat hi haurà un repunt per recuperar el temps perdut.
És clar que abans de poder presentar un pla global més complet caldrà resoldre moltes incerteses, i sobretot una de fonamental: quants diners extres tindrà efectivament el govern per gastar? I és que el gros del sobrecost de la sanitat, així com els fons que puguin dedicar altres departaments a polítiques de recuperació fins als 4.000 milions estimats, haurà de ser finançat per noves aportacions. Aportacions que –i ja tornem a ser al cap del carrer– només poden arribar d’un lloc, l’Estat, al qual el govern reclama que les faci tal com les demana ell a Europa: via transferències directes, és a dir, a fons perdut, i per tant sense generar dèficit. I és que el Banc Central Europeu ja ha anunciat que disposa d’uns 750.000 milions per comprar actius i deute tant públic com privat, dels quals almenys 73.000 podrien correspondre a l’Estat espanyol, per la qual cosa Aragonès ha reclamat a Pedro Sánchez que aprofiti per “col·locar-li” deute, mentre fa una altra petició al regulador europeu: que sigui “més agosarat” en la compra de deute públic i no temi possibles repunts de preus. “Si no hi ha activitat econòmica, la inflació no hi pintarà res, no importarà gens. Estem davant d’un xoc”, ha alertat.
El 19 d’abril, Sánchez ja va indignar les comunitats quan va anunciar una injecció de 14.000 milions –dels quals uns 2.260 corresponien a Catalunya– que en cap cas suposaven fons extres, ja que eren els corresponents a la liquidació del model de finançament, que tot just l’Estat es comprometia a avançar uns mesos, perquè solen arribar al juliol. I és que, fins a aquest cap de setmana, el govern havia rebut més notificacions de fons retirats per La Moncloa (van volar 215 milions per a polítiques actives d’ocupació) que de fons nous tramesos per fer front a la crisi, tot just uns 100 milions: 45,5 del fons social extraordinari; 51 del de salut i 3 més de beques menjador.
És per tot plegat que el també conseller d’Economia i Hisenda va anunciar dijous que avui proposaria a l’Estat, en una reunió amb tots els seus homòlegs autonòmics i la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, la creació d’un “fons Covid” específic per nodrir les comunitats amb tots els recursos que els calgui. “No acceptarem que qui ha concentrat el poder en aquest estat d’alarma eludeixi les responsabilitats”, avisava el vicepresident, que, sense haver d’esperar fins avui, dissabte ja rebia la resposta de Sánchez quan anunciava la creació d’una bossa de 16.000 milions, no reemborsable, com demanava el govern, destinada als territoris. Sánchez indicava que 10.000 seran per a despeses sanitàries; 1.000, per a l’àmbit social, i uns 5.000 més, per a polítiques de reactivació econòmica, concepte aquest últim pel qual només la Generalitat ja en volia 2.000, fet que fa pensar que difícilment veurà coberta la petició. Això sí, ahir Montero en donava més detalls i, aquests sí, en gran part satisfan les demandes que havia fet el govern: 6.000 milions arribaran a curt termini; la resta, al llarg de l’any. I, a més, es repartiran segons “paràmetres objectius” que prioritzaran els que han patit un impacte més alt sobre la despesa sanitària i els ingressos per tributs propis.
El vicepresident ha volgut distingir aquests recursos dels del fons de facilitat financera, el mecanisme ordinari actual per finançar el dèficit anual de les comunitats, que cal retornar, i que sí que servirà per cobrir el desviament del 2019 (0,56%). En el límit d’enguany rau precisament la segona gran petició a l’Estat: que “el que està dient de paraula”, que s’elimina el límit del 0,2%, quedi formalitzat, i que, abans de fixar-ne un de nou, quedi clar on haurà d’arribar el govern endeutant-se, perquè no hi arriben les transferències. Divendres, Montero avançava que el deute previst el 2020 en el conjunt d’administracions de l’Estat s’enfilarà fins al 10,34% –més del triple que el 2019, tancat en el 2,83%–, però encara no en feia un desglossament per saber quant en tocarà a cadascuna, fet que ja s’ensuma que obrirà de nou des d’avui la caixa dels trons.
No serà l’única reivindicació que li arribarà del govern, perquè Torra, que fa unes setmanes ja va suggerir que era hora que els bancs tornessin a l’Estat els milers de milions rebuts per superar la crisi financera del 2008, ja ha insistit que també va sent hora de posar al dia “la resolució dels deutes” històrics de l’Estat amb Catalunya, com els 450 milions de l’IVA, els pendents per als Mossos i l’addicional tercera de l’Estatut... El trencaclosques és de difícil encaix, però l’aixeta haurà de rajar.