La llei sobre protecció d’oliveres monumentals obté el consens del sector
Les 25 esmenes introduïdes, i la majoria acceptades, situen la norma a les portes de l’aprovació Les sancions encara es consideren altes
Els productors demanen que s’acoti al màxim la definició d’aquest tipus d’arbres
Lo Parot fa 8 metres d’alçada i el perímetre de la seva soca en fa 15. És una de les moltes oliveres mil·lenàries del país. Situada als afores d’Horta de Sant Joan, a la Terra Alta, va ser declarada arbre monumental. Asseguren els habitants de la zona que lo Parot és l’arbre més vell de Catalunya, amb uns 2.000 anys de vida. Estem al davant d’un bé natural que, a més, és d’una varietat desconeguda avui dia, l’Olea europaea. Aquesta olivera i milers d’altres, i sobretot els pagesos que en tenen cura i en són propietaris, necessitaven una llei que protegís tant l’arbre com a ells mateixos.
La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) va criticar, el juliol passat, la proposta de llei de protecció d’oliveres monumentals. La FCAC va comparèixer al Parlament per mostrar la seva disconformitat, malgrat compartir l’objectiu final, que no és altre que protegir el patrimoni natural del país. Alhora, els alcaldes del Baix Ebre i del Montsià i grups ecologistes també feien arribar la seva preocupació al síndic de greuges: la tramitació parlamentària havia accelerat l’espoli d’oliveres ancestrals.
Aspectes clau.
La FCAC considera que la proposta de llei que es va presentar l’estiu passat tenia un plantejament sancionador i millorable. La Federació denunciava que tenia tres aspectes clau que s’havien de millorar: la definició d’olivera monumental en base a criteris menys arbitraris, les sancions previstes i la necessitat d’establir una contraprestació econòmica per als propietaris que permeti cobrir els costos derivats del manteniment d’aquest patrimoni natural.
Les cooperatives del sector de l’oli destaquen que les finques d’olivera es troben en perill d’abandonament a causa de la baixa rendibilitat. Assenyalen que si no es permeten millorar les plantacions i s’imposen sancions clarament desorbitades, el risc d’abandonament creix. En aquest sentit, Galceran lamenta que, tot i que “la proposta de llei situava les multes en mig milió d’euros i finalment la xifra ha passat a ser de sancions de fins a 48.000 euros, continuen sent quantitats exageradament elevades per al sector”.
Veu i vot.
La FCAC, Unió de Pagesos de Catalunya i l’Associació de Cooperatives de l’Oli del Baix Ebre i Montsià –territoris on es troben la majoria d’oliveres monumentals– van reclamar als polítics ser escoltats per arribar a un consens. El resultat de mesos de converses ha estat que la majoria de les vint-i-cinc esmenes al projecte de llei que van defensar les tres entitats han estat recollides en el dictamen que la Comissió de Territori del Parlament va aprovar el 19 de febrer passat. Entre les demandes acceptades destaquen, a més de la rebaixa en les sancions, la inclusió d’assegurar els recursos públics per al manteniment de les oliveres monumentals, limitar la protecció a aquest tipus d’arbres mil·lenaris, permetre el seu reagrupament dins la pròpia explotació i les tasques habituals del conreu de l’olivera –com l’esporga de fructificació– i que el Departament d’Agricultura sigui tingut en compte en el desplegament de la llei.
Des del sector se segueix reclamant que la llei incorpori un pressupost mínim d’ajut per a aquests oliverars d’un mínim anual d’1,2 milions d’euros per a la seva protecció i manteniment, i que representants del sector agrari “tinguin veu i vot quan es desplegui la llei”. Estava previst que la norma entrés al Parlament entre el 18 i el 19 de març. L’emergència sanitària no ho ha fet possible. “Esperem que es pugui aprovar abans d’acabar la legislatura”, indica Galceran.