París i Berlín proposen un pla de recuperació europeu

Llum verd al segon pilar de la resposta europea a la crisi de la Covid-19. França i Alemanya van proposar ahir un fons de 500.000 milions d’euros per reconstruir el Vell Continent. Després de setmanes de negociacions i de nombroses videoconferències, Emmanuel Macron i Angela Merkel van posar sobre la taula aquesta mesura en una roda de premsa paral·lela entre París i Berlín, un format inèdit a causa dels temps actuals de pandèmia.

Només es tracta, però, d’una proposta, ja que per esdevenir una realitat necessitarà l’aprovació de la Comissió Europea, l’eurocambra i la resta de països membres. “Aquests 500.000 milions són la resposta a la crisi sanitària i econòmica i no només es destinaran a sectors tecnològics. És una resposta econòmica forta que permetrà lluitar contra l’atur a les regions més vulnerables”, va assegurar el president francès, que va posar com a exemple el sector turístic italià com un dels beneficiats. Es tracta d’un fons que representa un “esforç colossal”, va presumir la cancellera alemanya. Aquesta mesura completarà els 540.000 milions de préstecs que van acordar els ministres d’Economia en un tens Eurogrup a principis d’abril. Aleshores, el dirigent francès Bruno Le Maire ja va esbossar la possibilitat que s’impulsés un pla de reconstrucció de mig bilió. Al final s’ha imposat.

De l’acord entre París i Berlín, en destaca un mecanisme de mutualització del deute, al qual s’havien oposat fins ara els conservadors alemanys. El fons de 500.000 milions es finançarà a través de la Comissió Europea, que demanarà prestats aquests diners als mercats. Això suposa la creació d’un mecanisme de deute compartit a escala europea, amb certes similituds amb els famosos “coronabons” o eurobons. Però amb uns matisos significatius: serà “excepcional”, delimitat a un període concret i “es basarà en el compromís dels estats d’aplicar polítiques econòmiques sanes i un programa de reformes [neoliberals?] ambicioses”. A més, el pla s’estructurarà en el pròxim pressupost de la UE entre el 2021 i el 2027.

Després de tres anys d’un idil·li frustrat entre Macron i Merkel, al final el jove dirigent haurà aconseguit que Alemanya accepti un mecanisme de redistribució entre els països del nord i els del sud. Tanmateix, el preu haurà estat que la UE es vegi immersa en “la crisi més important de la nostra història”, segons Merkel. En el context actual, un fons de 500.000 milions resulta suficient? Es tracta d’una suma conseqüent, que representa el 3% del PIB dels països comunitaris. Però l’ambició de la resposta dependrà de l’evolució de la crisi en els pròxims mesos, que no resol l’elevat endeutament que assumiran els estats.

Merkel i Macron també van reivindicar que la UE impulsi estocs comuns de mascaretes i de tests del coronavirus, i la coordinació interestatal en els programes de compra de tractaments i de futures vacunes. “L’Europa de la salut no ha existit mai. Ara ha de ser una de les nostres prioritats”, va defensar Macron. El comunicat conjunt reivindica també la sobirania industrial europea i un “green deal” per impulsar la transició ecològica.