Objectiu: reconversió
Nissan manté que no hi ha “cap solució viable de futur” per a les plantes catalanes però el govern insisteix que treballa per revertir aquesta situació
Els experts apunten a una reconversió de plantes i capital humà
Per Nissan, no hi ha camí de tornada. La direcció de la multinacional japonesa va assegurar ahir que no hi ha “cap solució viable de futur” per a les plantes del grup a Barcelona, que vol tancar abans del mes de desembre, i tot i que mantindrà oberts els centres de treball d’Àvila i Cantàbria. La decisió deixarà sense feina uns 3.000 treballadors dels centres de treball de Barcelona, Montcada i Reixac i Sant Andreu de la Barca; però afectarà també entre 20.000 i 22.000 més d’empreses que en depenen, auxiliars que els subministren materials i peces. Pimec calcula que el tancament de Nissan tindrà un impacte d’entre un 2,6% i un 3% del PIB, afectarà 425 empreses i eliminarà entre 20.000 i 30.000 llocs de treball.
El president de Nissan Europa, Gianluca de Ficchy, assegurava que el tancament es deu a l’excés de capacitat de producció del grup per la caiguda del mercat de furgonetes, davant les mesures de mobilitat adoptades a moltes ciutats; així com al fet que Mercedes optés per deixar de produir la Classe-X a la planta de Nissan el maig d’aquest any. Els sindicats, però, feia temps que advertien que Nissan havia deixat d’invertir als centres de treball catalans i que en preparava el tancament per falta d’interès empresarial.
El president i conseller delegat de Nissan, Makoto Uchida, assegurava des del Japó que “la proposta del tancament de la planta de Barcelona és el resultat d’un extens estudi per mitigar l’excés de capacitat de producció i millorar la competitivitat. Aquesta no és una decisió que estem prenent a la lleugera, sinó que és per assegurar el futur més sòlid possible per a la marca.”
“Nissan està prenent mesures per assegurar un futur sòlid per a la companyia, a Europa i a tot el món. Europa continua sent una regió important per a Nissan, i és per això que estem proposant passos per millorar la nostra posició i la nostra rendibilitat en aquest mercat altament competitiu”, va defensar, confirmant que la decisió és ferma. Frank Torres, exdirectiu de Nissan Espanya, serà qui durà el procés de sortida.
Malgrat la posició de Nissan, els màxims responsables del govern català insistien ahir en la necessitat de revertir la decisió de l’empresa. El president Quim Torra i el vicepresident Pere Aragonès no qüestionaven la viabilitat de les plantes i manifestaven la seva determinació a fer que Nissan canviï d’opinió. “És una molt mala notícia i és una notícia injusta per al sector industrial i per a l’economia catalana”, va assegurar Torra, que va declarar que “el govern no dona la decisió per definitiva”, sinó que farà “tot el que estigui a les nostres mans per evitar el tancament anunciat pel desembre i per trobar sortides a la situació actual”.
El president català es va entrevistar telefònicament amb el president espanyol, Pedro Sánchez, amb qui va acordar elaborar un pla de treball conjunt. El vicepresident Pere Aragonès va assenyalar els plans de l’executiu de crear de manera immediata una oficina tècnica per al seguiment de la situació i de les propostes de futur. Ahir a la tarda, Torra va rebre els treballadors i, més tard, agents socials, sindicats i patronals.
El president del Clúster de l’Automoció (CIAC), Josep Maria Vall, explicava a aquest diari que la desinversió de Nissan era una possibilitat que feia temps que es coneixia, però també “el pitjor dels marcs traçats”. Valls demanava “continuar treballant per preservar la cultura industrial del país i el gran talent en capital humà, que no es pot perdre”. Quant a les possibles ajudes que podrien haver retingut Nissan a Catalunya, Valls ho desvinculava totalment. “És una decisió totalment corporativa i no política. Quan es fan aquests plans industrials i d’estratègia prevalen les decisions dins les empreses, en aquest cas, dins Nissan i Renault”, va dir. Per Vall, l’emplaçament que deixarà Nissan pot atraure altres indústries de l’automoció tradicional o d’altres sectors. També el president de Foment del Treball, Josep Sánchez-Llibre, defensa la “localització estratègica” de Nissan, que la fa una “factoria idònia per a produccions de nínxols de mercat”.
El president de la patronal de fabricants, Anfac, José López-Tafall, insistia que el tancament de Nissan ha de suposar “un ineludible i dolorós toc d’atenció” per a totes les administracions públiques sobre la indústria del motor. I va recordar que el sector “ha estat l’únic que ha tingut tancada pràcticament tota la cadena de valor durant més d’un mes i mig, i aquest impacte és innegable”. Anfac calcula que durant l’any es deixaran de fabricar 700.000 vehicles a Espanya.
LA XIFRA
LA FRASE
De Bosuga a Nissan passant per Ford i Motor Ibérica
La història de Nissan a l’Estat havia de marcar enguany la fita del centenari; una efemèride sense res a celebrar, donada la decisió de desinvertir al país. Malgrat que Nissan s’acabés instal·lant l’any 1980 a Catalunya i fabriqués el primer vehicle a la planta de la Zona Franca de Barcelona el 1983, el seu origen cal buscar-lo en la creació, l’any 1920, de la Ford Motor Company a Cadis. Tres anys més tard, la companyia nord-americana es traslladava a Barcelona i canviava el nom pel de Ford Motor Ibérica (amb la dictadura, Ford va marxar).
A les plantes de Sant Andreu de Palomar i Montcada i Reixac, però, l’origen és l’empresa dels anys cinquanta Carrosseries Bosuga SA, que rebia el nom dels seus tres fundadors, Bonet, Sunyer i Garriga, i que l’any 1966 va ser comprada per Motor Ibérica.