Les institucions es conjuren per revertir el tancament
Els executius català i estatal acorden consensuar una estratègia per esmorteir la clatellada del tancament de Nissan
La Generalitat dona per perduts 22 milions donats a la companyia en ajuts
No per esperada, la decisió de Nissan va deixar de provocar ahir una onada de commoció que es va estendre fins a pràcticament tots els estaments polítics i econòmics. Tan bon punt es va tenir confirmació del tancament de les plantes de l’empresa a Catalunya, els presidents Quim Torra i Pedro Sánchez van despenjar el telèfon per acordar que, en aquesta qüestió, cal anar a l’una. Les diferències que hi pugui haver en tants altres àmbits, que hi són, es deixaran de banda, i els respectius ministeris i departaments tant de l’executiu estatal com de la Generalitat implicats, es coordinaran per donar resposta al que ja es pot catalogar com una crisi en tota regla.
L’Ajuntament de Barcelona també s’alinearà en aquest front institucional, que, com a primer repte, s’ha plantejat intentar capgirar una decisió que ja sembla més que inevitable, com és la clausura de la factoria. “És el moment de sumar, d’anar tots junts per evitar el que seria un perjudici enorme”, va manifestar ahir Torra, que en una intervenció pública també va parlar explícitament de la necessitat de “revertir” els plans de Nissan. Una estona més tard, l’alcaldessa Ada Colau instava la companyia automobilística a fer marxa enrere “en una mala decisió que encara és a temps de revisar”, alhora que demanava “la màxima unitat” política per afrontar la situació que s’albira.
Partint de la premissa, per no parlar de la certesa, que Nissan no farà marxa enrere, l’estratègia més a llarg termini que les institucions tenen al cap és buscar possibles alternatives per a les instal·lacions de la Zona Franca, tot i que en l’actual context no serà precisament fàcil. Igualment, i en la línia de plantejaments com ara el que ahir van fer patronals com ara Foment o Pimec, també es planteja la necessitat de desenvolupar programes de suport conjunts entre governs per a indústries estratègiques, com ara la de l’automoció. Entremig, però, també s’haurà de parlar de com es fa el replegament de Nissan. Sobre això, el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, va avançar que es reuniran amb la direcció de la companyia per rebre “directament” explicacions “dels fonaments de la seva decisió”. “Els direm que això els sortirà molt car i que hi ha altres alternatives”, hi va afegir Collboni, que va calcular en 1.000 milions d’euros el cost que tindria per a l’empresa tancar les seves plantes a Catalunya.
La reflexió del tinent d’alcalde barceloní sobre les conseqüències econòmiques que podria tenir tot plegat per a la multinacional, no va ser, ni molt menys, extemporània. Ahir mateix ja es van començara sentir veus recordant que, en els últims anys, Nissan ha rebut línies d’ajuts públics i, per tant, caldrà parlar, i molt, de si pot marxar tant a la lleugera o si hi ha compromisos adquirits. Sobre això, la consellera d’Empresa, Àngels Chacón, a la sortida d’una cimera amb el president Torra i el vicepresident Pere Aragonès, per analitzar la situació, va exposar que l’administració, “quan concedeix aquests ajuts a un negoci privat, sempre ho condiciona a la creació de llocs de treball i a unes inversions. Aquests ajuts són recuperables o no? Si es demostra que s’ha fet la inversió i hi ha hagut manteniment d’ocupació, no són retornables”. Fet aquest aclariment, dels 25 milions que la Generalitat ha injectat en els últims 15 anys, 22 es donen per perduts, ja que s’ajusten als paràmetres descrits per Chacón. Els tres restants no s’executaran, ja que corresponen a un projecte, la nova planta de pintura de la factoria, que no s’ha arribat a fer.
En una jornada de pulsions accelerades com la d’ahir, els diferents partits no van desaprofitar les circumstàncies per tirar-se els plats pel cap. Com el PP, a qui va faltar temps per rescatar una piulada de Pedró Sánchez del 22 de gener on, des de Davos, donava la planta de la Zona Franca per salvada. No va ser l’única rebregada del dia. La tinenta d’alcalde de Barcelona Janet Sanz també ser objecte d’envestides, entre d’altres de Ciutadans, per haver plantejat que calia aprofitar la pandèmia per evitar una revifada de l’indústria automobilística.
Els treballadors s’aboquen a les mobilitzacions
Conscients que el d’ahir era un dia clau per al seu futur, els treballadors de Nissan es van convocar a les 10 del matí a la factoria de la Zona Franca per començar una onada de protestes que ja donaven per descomptades. I és que, si no tots, sí que la gran majoria, tenien coll avall que l’empresa anunciaria el tancament d’una factoria que ha anat agonitzant amb els anys. “Ens han deixat morir”, declarava el president del comitè d’empresa, Juan Carlos Vicente, que recordava com en els últims temps la producció s’ha anat desplaçant cap a altres indrets, sense que a Barcelona hagin arribat models nous. Amb el pas dels minuts, els ànims entre els concentrats va anar pujant de to, i es van començar a cremar pneumàtics, que van provocar una espessa columna de fum. També es va tallar el trànsit a la sortida 18b de la ronda Litoral en direcció al Nus de la Trinitat a l’altura de la Zona Franca i també la C-17 a Montcada i Reixac. La mobilització, diuen, serà sostinguda en el temps. “Lluitarem fins a l’últim moment”, era el clam de Vicente.
