Estat espanyol
El sistema financer
La mare de totes les estafes
llibre
El periodista Andreu Missé denuncia que més d'un milió de persones s'han vist afectades pels fraus comesos per bancs i caixes en els últims anys
“S'ha enganyat petits estalviadors i la gent més pobra del país”, subratlla
El periodista Andreu Missé avisa al principi de l'entrevista: “No és un llibre contra la banca, és un llibre contra els abusos de la banca.” I fa bé a aclarir-ho perquè en La gran estafa de las preferentes, editat per Alternativas Económicas, Missé repassa amb tot luxe de detalls els abusos i fraus que s'han comès no només amb les esmentades preferents, sinó també amb altres productes financers comercialitzats per la banca espanyola, com ara les clàusules sòl, les obligacions subordinades i la venda d'accions de Bankia.
“No tinc cap dubte que la col·locació de preferents i obligacions subordinades feta per bancs i caixes ha estat l'estafa més gran de la història d'Espanya”, explica Missé, que calcula en més d'un milió de persones les afectades i un frau d'entre 30.000 milions i 40.000 milions d'euros. “S'ha de tenir en compte –hi afegeix– que ha afectat petits estalviadors, treballadors que s'han passat tota la vida estalviant i, en general, les persones més humils del país.”
L'anàlisi efectuada per Missé es remunta als orígens del problema, el 1998, quan des de les illes Caiman bancs i caixes van començar a comercialitzar aquests productes. “Els inicis ja són il·legals, perquè s'emeten des de paradisos fiscals, amb la consegüent evasió d'impostos, un fet que obliga a una amnistia del govern del PP l'any 2003”, explica Missé. Amb tot, el frau a gran escala arriba a partir del 2008, quan el sistema financer de l'Estat comença a comercialitzar aquest producte de manera massiva per recapitalitzar-se en un moment de falta de liquiditat en els mercats financers. “Bancs i caixes es van embarcar en un pla de creixement irresponsable i tenien una gran necessitat de capital”, recorda Missé, que també subratlla que van tenir la complaença de les autoritats i els organismes de supervisió en la comercialització d'aquests productes. “Els grups financers espanyols no complien les lleis europees i, de fet, les van ignorar, però els organismes de l'Estat encarregats de vetllar per evitar-ho no tenien força per corregir la situació”, diu. L'autor reconeix que, arran de la crisi financera de l'any 2008, en nombrosos estats s'han produït escàndols relacionats amb la banca. “La diferència és que aquí s'ha enganyat la gent més pobra del país”, repeteix.
L'asimetria de la informació
Missé conclou que el frau permet extraure una sèrie de conclusions, alguna de positiva. La més clara és, sens dubte, l'enorme poder que la banca exerceix sobre el poder executiu, el legislatiu i els mitjans de comunicació. “Calen organismes reguladors amb una capacitat més gran per denunciar abusos i per sancionar quan sigui necessari”, afirma. El periodista també destaca l'asimetria de la informació que avui es dóna en la societat, on nombrosos col·lectius de ciutadans tenen coneixements limitats de contextos socioeconòmics, un dèficit del qual s'aprofiten corporacions.
Però Missé destaca, per sobre de tot, el poder de les mobilitzacions com a via per reinstaurar una certa justícia. “Les mobilitzacions de ciutadans van ser útils, perquè van fer canviar el parer dels jutges, que en un primer moment van defensar la banca i les seves pràctiques.”