El paisatge natural de Ponent esdevé marca turística

De la riquesa ornitològica al voltant de l'embassament d'Utxesa a l'horitzontalitat estèpica dels plans de Sió, passant pels cingles de la serra de la Llena o l'aiguabarreig del Segre i el Cinca. Deu dels paisatges i ecosistemes més singulars de les comarques de les Garrigues, el Pla d'Urgell, l'Urgell i el Segrià sud es reivindiquen com a atractiu turístic de primer nivell. Ara, sota un sol paraigua promocional: Espais Naturals de Ponent.

La iniciativa es va presentar ahir al centre d'interpretació de les pintures rupestres del Cogul, i vol conscienciar veïns i forasters del valor afegit de deu espais “que malgrat el seu potencial encara no estan prou reconeguts i els falten infraestructures i recursos” turístics, segons Antoni Villas, vicepresident de l'Associació Leader de Ponent, impulsora del projecte. Durant un any s'ha recollit informació sobre la flora i la fauna característiques i els recursos turístics de l'aiguabarreig Segre-Cinca, els secans de Mas Melons-Alfés, els secans del Segrià i Utxesa, la serra de Bellmunt-Almenara, els secans de Belianes-Preixana, els estanys d'Ivars i Vila-sana, els plans de Sió, els Bessons, la vall de Vinaixa i les muntanyes de Prades-serra de la Llena. El resultat és el lloc web
espaisnaturalsdeponent.cat, on cadascun es presenta, també a través d'una visita virtual. A més de fer-ne difusió a través de les xarxes socials, l'any vinent es continuarà treballant per afegir-n'hi tres més i crear un noticiari i una agenda conjunta d'activitats. També hi ha sobre la taula millorar-ne la senyalització. “Mantenim la personalitat pròpia de cadascun, però aprofitant el conjunt. I també desenvolupant vincles amb la gastronomia i els productors per dinamitzar el territori”, explica Teresa Fuentes, gerent de l'associació. Així, el paisatge es lliga amb la restauració de qualitat, que treballa amb producte de la terra, a través de la iniciativa Gustum.

El director tècnic de l'estany d'Ivars i Vila-sana, Toni Costa, considera: “Canviarà la manera de gestionar, fent divulgació conjunta dels espais. Faltava la connectivitat.” I hi afegeix: “Són zones d'alt valor i és poc usual trobar, en tan pocs quilòmetres, aquesta diversitat paisatgística formada pels secans i els ambients humits, enllaçats per un mosaic agrícola.” No tot s'acaba al Pirineu.