Líders en captació d'inversió

Catalunya va captar, entre el gener del 2011 i el juny del 2016, 14.532 milions d'euros d'inversió estrangera directa (IED). Això vol dir que va concentrar el 31% del total de capital estranger invertit a l'Estat espanyol en aquest període i va consolidar la seva posició com a territori líder en aquesta operació.

Aquest lideratge és encara més gran si es té en compte el pes en el conjunt de l'ocupació creada i en el nombre de projectes captats. En concret, els 38.385 llocs de treball generats a Catalunya per aquesta IED representen el 34% del total a l'Estat, i els 601 projectes, el 37% de la suma estatal.

Aquestes dades de balanç presentades ahir pel govern posen de manifest, en paraules de la portaveu de l'executiu, Neus Munté, que “és fals que aquest procés no generi confiança en els inversors”, referint-se al procés sobiranista. L'informe recull les dades presentades per l'índex FDI Markets, que elabora el Financial Times. Aquesta font difereix de les dades oficials del Ministeri d'Economia, que no sempre han mostrat un panorama igual de positiu per a Catalunya i que s'han fet servir en més d'una ocasió com a argument per destacar la por dels inversors internacionals pel procés sobiranista.

La diferència, explica la Generalitat, és que les estadístiques del ministeri no tenen en compte les operacions de reinversió de beneficis ni els préstecs de les matrius a les seves filials aquí, vies habituals per materialitzar la nova inversió.

A més, les dades del ministeri no diferencien entre noves inversions, reinversions i participacions accionarials, “i això dificulta tenir una fotografia real del que està passant a Catalunya que ens permeti alhora dissenyar les polítiques més adients”, assenyala la directora general d'Indústria, Núria Betriu.

Per Betriu, un altre dels elements que fan preferible l'indicador del Financial Times com a referent és que recull les dades a partir dels anuncis d'inversió, mentre que el ministeri treballa amb inversió executada i, per tant, no permet captar la fotografia de cada moment,
ja que una operació d'inversió pot trigar anys a materialitzar-se.

L'anàlisi del govern també posa de manifest que, si bé la tendència a Catalunya ha estat mantenir aquesta inversió estrangera en els darrers cinc anys, al conjunt de l'Estat l'evolució ha anat a la baixa. Això és així perquè, si es comparen les dades del període 2011-2015 amb les del període 2006-2010, el volum total de capital estranger captat no ha variat significativament a Catalunya –ha passat d'uns 13.000 milions d'euros a 14.000 milions–, però, en canvi, el pes del Principat al conjunt de l'Estat ha saltat del 23% a aquest 31%. Una nova evidència, diu el govern, en contra de l'argument de la por pel procés.

El que sí que ha canviat és el nombre de projectes atrets, que ha crescut respecte al període anterior, “i això ens indica que hi ha més operacions protagonitzades per empreses més petites”.

Els Estats Units són el primer inversor per nombre de projectes (112), mentre que Alemanya, amb 5.175 milions d'euros, se situa al capdavant per volum de capital. Això és així perquè dels Estats Units vénen molts projectes del sector tecnològic que necessiten poca infraestructura física, mentre que Alemanya lidera
la implantació industrial. D'altra banda, França va ser el país d'origen que més ocupació va generar (7.225 llocs de treball). El Regne Unit, el Japó, Suïssa, els Països Baixos, Itàlia, la Xina i Hong Kong tanquen la llista d'emissors més importants.

Per sectors, les activitats que més projectes van captar en aquest període 2011-2016 són l'edició de programari (excepte videojocs), els serveis de distribució de mercaderies i l'edició i difusió de continguts a través d'internet. I la indústria farmacèutica i la del plàstic són dos dels sectors on Catalunya mostra més potencial per captar projectes en comparació amb la resta de l'Europa occidental.

També segons aquest indicador elaborat pel Financial Times, Catalunya és la cinquena regió dins de l'Europa occidental en captació d'inversió, al darrere de les àrees de Londres, Dublín, París i Amsterdam.