Feina a 2,5 euros la cambra

Representen l'exemple més evident de la precarietat laboral però sovint la seva feina és desconeguda i, de vegades, mal valorada. Treballen com mules, per salaris sovint per sota dels mil euros, amb jornades inacabables i calendaris laborals que rarament es compleixen o es canvien dia sí i dia també, i són invisibles per a sindicats i administracions. Són Les Kellys, les cambreres de pis d'hotel que denuncien les precàries condicions de treball i asseguren que “la dignitat i la salut no es negocien”. El col·lectiu, que es va unir en una associació ara fa mig any i ahir es va presentar a la seu del Col·lectiu Ronda, està present a set províncies de l'Estat, entre les quals Alacant, Balears o Las Palmas, i al territori només té representació a Barcelona. Isabel Rodríguez, la seva portaveu a la ciutat, explica que no s'ha avançat, de moment, a aconseguir més adhesions en altres zones turístiques catalanes, com ara la Costa Brava o la Costa Daurada, tot i que l'interès hi és.

“Volem expandir-nos a tot l'Estat i arribar a tot arreu, perquè els problemes del col·lectiu són comuns i es repeteixen”, explicava ahir Myriam Barros, presidenta de l'associació i representant del col·lectiu a Lanzarote. Els problemes que denuncien, segons expliquen, són les pèssimes condicions de treball, malgrat que el turisme sigui el sector que més ha aguantat la sotragada de la crisi. Si, amb sort, estan contractades pel mateix hotel, el seu salari voreja els mil euros, però a moltes d'elles, qui les contracta són empreses de serveis que els paguen, com a mínim, un 20% menys. L'entitat estima que a l'Estat espanyol hi deu haver unes 200.000 cambreres de pis en hotels, malgrat que només 100.000 hi estan registrades com a tals i la resta treballen per a empreses de serveis o bé estan en l'economia submergida.

“Fem jornades maratonianes, tenim lesions i agafar una baixa pot representar quedar-se sense feina”, denuncien. “De la nostra jornada laboral de vuit hores, sis les hem de dedicar a les habitacions i dues a espais comuns de l'hotel”, expliquen. “Si hem de fer unes 26 habitacions de mitjana, amb prou feines tenim 12 minuts per habitació, és a dir, 5 minuts per netejar l'habitació i fer el llit, 5 minuts per netejar el bany i dos minuts per a la terrassa”, diuen. “I després, si vas com a client, encara escriuràs una crítica al TripAdvisor i diràs que no vas trobar l'habitació prou neta”, es queixava una de les associades.

“Calculant la feina que faig i el que em paguen, reviso la meva nòmina i em surt que m'estan pagant l'habitació neta a 2,5 euros, mentre que el client està pagant més de cent o de dos-cents euros al dia per la mateixa habitació”, es lamenta.

En el col·lectiu, molt heterogeni, treballen sobretot dones, algunes en situació vulnerable, amb càrregues familiars i que, malgrat treballar, no surten de la pobresa.

Yolanda García, una de les associades, justificava ahir l'existència d'aquesta associació perquè els sindicats no les tenen en compte. “Com a associació no podem seure a negociar el conveni però sí que podem estar al costat de la taula de negociació per exigir als sindicats que tinguin en compte les nostres reivindicacions'', explicava. “Volem estendre el conveni de l'hostaleria de Las Palmas arreu de l'Estat, perquè és un conveni que ens beneficia i té en compte els nostres drets.”