economia
estudi
L'Ebre, la Catalunya central i l'eix gironí van créixer més
Segons l'Anuari Econòmic Comarcal elaborat pel BBVA, els serveis concentren tres quartes parts de l'activitat econòmica
El 2015 és el primer any de recuperació sòlida però queda molt per fer
Catalunya va viure el 2015 el primer any “important” de recuperació econòmica, segons el catedràtic emèrit d'economia aplicada de la UB Josep Oliver, autor de l'Anuari Econòmic Comarcal 2016, de BBVA CX, que inclou dades del 2015. La millora de la demanda interna i del consum públic han sumat punts en una nota final en què també hi han tingut molt a veure les exportacions i el sector turístic.
“El 2015 ha estat el primer any important de recuperació, però recuperar-nos dels estralls de la crisi encara ens portarà anys”, va assegurar, alhora que insistia que s'està tornant a nivells previs a la crisi pel que fa a producció i valor afegit, perquè pel que fa a renda o a ocupació, encara hi ha marge per créixer. “Tornem a la casella de sortida, encara que pel camí hem perdut molt i hem hagut de fer molts sacrificis. La sortida de la crisi és lenta i molta gent encara no l'ha percebut, però el 2016 ja estarem al mateix nivell que el 2007 en valor afegit”, va assegurar Oliver.
Per zones, les comarques amb un major avenç de l'activitat van ser les Terres de l'Ebre (creixement del valor afegit brut del 4,9%), les comarques centrals (4,3%), l'eix gironí (3,8%), l'eix metropolità de Barcelona, que concentra el 75% de l'activitat econòmica del país, segons Oliver, i va créixer un 3,3%, i el Camp de Tarragona (3,3%). En canvi, les menys dinàmiques van ser el pla de Lleida (2,3%) i les comarques de muntanya (2,6%).
El camí tortuós al qual feia referència Oliver ha portat, per exemple, a perdre vora 350.000 llocs de treball durant la crisi i també a una terciarització important de l'economia catalana. “Tres quartes parts de l'economia catalana s'aguanten pel servei i el que faci el sector terciari té ara més importància de la que tenia en el passat”, va assegurar. Amb tot, va valorar de forma positiva que “els serveis acostumen a necessitar més mà d'obra que no pas la indústria, per exemple, que tendeix a mecanitzar els processos”.
Qui no té els deures fets és la construcció, que malgrat créixer un 3,4% durant el 2015 i recuperar el signe positiu perdut encara no ha aconseguit aixecar el cap. Si l'any passat el nombre d'habitatges iniciats arribava als 6.000, durant els anys 1998 i 2007 la mitjana anual era de 88.000 habitatges nous i només l'any 2006 se'n van iniciar 127.000. Amb tot, l'informe destaca la “molt notable” recuperació de les pernoctacions hoteleres el 2015, que van arribar a un màxim històric de 52 milions, un 3,5% més que el 2014, unes xifres que milloraran a més al tancament del 2016.
LA FRASE
LA XIFRA
Només l'Alta Ribagorça cau lleugerament
L'Alta Ribagorça ha estat l'única comarca catalana amb signe negatiu (-0,1%) tot i que n'hi ha 21 que creixen més que no pas la mitjana del país. Els Pallars creixen poc i el Jussà ho fa un 0,4%.
L'eix metropolità de Barcelona pesa el 71,3% del total
Malgrat que l'eix metropolità no va ser el més dinàmic (3,3%), sí que va marcar la tendència general de l'economia a Catalunya, en representar el 71,3% del VAB agregat, segons dades del 2014.
Les Terres de l'Ebre van ser l'eix més dinàmic
El creixement del seu valor afegit brut (VAB) del 4,9%li va fer liderar la classificació tot i que cal destacar la gran dependència en l'energia, que va registrar un 2015 molt bo però que té anys dolents.
L'eix de Girona puja gràcies als serveis
Amb un increment del 3,8% del VAB, expressa els seus resultats per l'augment dels serveis (4,2%), que representa el 71,3% del VAB de l'eix territorial, i l'avanç registrat per la indústria, del 3%.
La meitat de les comarques superen la mitjana
La meitat del país, un total de 20 comarques al voltant dels eixos territorials més dinàmics, registren nivells superiors a la mitjana catalana, començant per la Ribera d'Ebre i la Terra Alta.