opinió. Alcalde de Torroella de Montgrí i diputat de Medi Ambient i Territori de la Diputació de Girona
L'espai d'interès agrari del Baix Ter (I)
«A mi m'agrada el paisatge. He tractat de descriure'n alguns. No pas els paisatges purament geològics, sinó els vertaders, que són els construïts pels pagesos. Però també m'agraden les poblacions habitades per pagesos»... «Aquest rodal, per mi, és molt agradable. A mi m'agrada la geografia productiva. El desert, el roquissar, la misèria, em fan una pena immensa. A mi m'agrada que la gent es guanyi bé la vida, treballant, i que les societats siguin consolidades.» Josep Pla. Escriptor.
Fa poques setmanes vàrem presentar als alcaldes i alcaldesses i a pagesos i representants del sector agrari, la proposta de l'espai d'interès agrari del Baix Ter, una iniciativa que té la implicació de la Diputació de Girona, els serveis territorials del Departament d'Agricultura i Acció Rural, el Consell Comarcal del Baix Empordà i del Consorci Alba-Ter. Tots plegats hem ajuntant esforços convençuts que aquesta figura de protecció servirà per garantir el desenvolupament de les activitats tradicionals vinculades amb l'explotació de la terra, en un dels territoris agrícoles més importants de Catalunya.
La proposta inicial inclou vint municipis del Baix Ter, abasta una superfície de 26.000 hectàrees i té el pagès com a actor principal i el manteniment de l'agricultura com a eix prioritari. Vol ser un intent definitiu per donar suport al desenvolupament local en l'àmbit rural, en un moment especialment sensible per al sector, si tenim en compte els canvis accelerats que viu la pagesia.
Com ens recorda Josep Montasell, director del Parc Agrari del Baix Llobregat, la viabilitat de les activitats agràries només és possible si el sector delega la gestió de l'entorn a un ens gestor (consorci) que tingui la visió global de l'espai agrari, com un conjunt que ha de funcionar al més harmònicament possible. Un ens que tingui cura de la qualitat de l'aigua, de la vigilància del camps, de la millora de la xarxa de camins, de la neteja de l'entorn, del medi natural... en definitiva, del paisatge, que a més de tenir un valor cultural i una funció ambiental, és un recurs agronòmic i també comercial.
Per què cal definir i gestionar els espais agraris? Perquè fem tard. Fem tard quan constatem que hem perdut més d'una quarta part de l'espai agrari català en els darrers trenta anys. Segons el sindicat agrari Unió de Pagesos, en tres dècades s'ha perdut el 25% de superfície agrària activa. D'aquesta manera, l'any 2007 representava el 24% del conjunt, mentre que l'any 1973 pràcticament arribava al 33%.
Aquest retrocés de superfície ha anat acompanyat d'un dràstic descens de la població agrària, amb el perill que això comporta, no només des del punt de vista econòmic, sinó per l'impacte en el paisatge. Sense pagesos ningú tindrà cura d'aquests espais on s'hi ha de viure i dels quals s'ha de poder viure.
Les lleis arriben sempre amb retard, per tant no podem continuar més temps amb esforços dispersos i estèrils ni amb concepcions especuladores del territori. La mateixa definició que estem utilitzant en els planejaments ens delata quan definim el territori en urbanitzable i no urbanitzable; o millor dit: en urbanitzable i en no urbanitzable... de moment. Cal definir i legislar els espais agraris perquè no quedin com zones de ningú, desendreçades. No hem d'oblidar que amb el planejament i marc legislatiu actuals no es garanteix ni la conservació de la superfície agrària útil ni la supervivència de les explotacions agropecuàries.
En l'ordenació territorial trobem que, a diferència dels espais naturals o els forestals, els espais agraris no tenen definició. Així parlem tot barrejant diferents conceptes com: sòl no urbanitzable, sòl rústic, espai obert, espai rural, paisatge, espai agrícola… Una bona definició seria la del doctor en geografia Valerià Paül: «Aquells ecosistemes transformats per l'activitat humana on existeix activitat agrària i que es destinen principalment a la producció d'aliments i matèries primeres, tant de caràcter agrícola com ramader.»
És una evidència, doncs, que existeix una desprotecció jurídica del sòl agrari enfront de la pressió urbanística i de la planificació de les grans infraestructures. Hi ha qui, com Joan Caball, coordinador nacional de la Unió de Pagesos, opina que caldria algun tipus de figura semblant al pla d'espais d'interès natural per tal que ho tingués en compte tothom abans de tirar endavant un pla o projecte.
Avui pràcticament ningú no dubta que el territori és un sistema complex, on cada part resulta essencial per al seu funcionament, on es dóna una interdependència, en certa manera fràgil, entre cada òrgan funcional, exactament igual que en un organisme viu. Així, els espais agraris esdevenen una part tant imprescindible per al nostre territori com ho són els espais naturals, les àrees urbanes o els polígons industrials. No tan sols pels valors o les funcionalitats que concentren en si mateixos, sinó també per la interacció positiva que tenen amb la resta d'usos de l'entorn territorial.
Els espais agraris ben gestionats sabem que representen una garantia per al manteniment d'una part substancial del sector primari i també un factor que reforça la pròpia competitivitat del territori. Amb visió nacional i de futur, una concentració metropolitana com Barcelona i una estructura de ciutats poblades com la que tenim a Catalunya necessita el manteniment d'un sector primari d'abastament alimentari a redós seu. És el que podríem anomenar la sobirania alimentària.
En l'ordenació territorial trobem que, a diferència dels espais naturals o els forestals, els espais agraris no tenen definició
Per tant, la societat ha de fer l'esforç d'entendre l'agricultura com a sector productiu. Cauríem en un parany si només concebéssim els espais agraris des del punt de vista paisatgístic i ecològic. No podem oblidar la funció productiva de l'agricultura i la ramaderia. Però sense una legislació dels espais agraris, la compatibilització del manteniment del paisatge, de la biodiversitat, de la producció alimentària i de la sostenibilitat social es fa impossible. Els espais agraris ben gestionats representen una garantia per al manteniment del sector primari, però la seva importància va molt més enllà de poder constituir potencials marques de qualitat o de significar també, i al mateix temps, un atractiu paisatgístic per al motor turístic del país.
