Aliança per evitar que el fesol de l'ull ros desaparegui
Quatre productors del Baix Empordà i un de l'Alt Empordà i les administracions públiques impulsen un grup de recuperació d'aquest llegum
Es pretén potenciar-ne el conreu i el consum
Quatre productors del Baix Empordà i un de l'Alt Empordà han decidit recuperar el fesol de l'ull ros, un llegum típic de l'Empordà i del Pla de l'Estany “molt apreciat gastronòmicament però el conreu del qual s'està perdent”. L'objectiu és –segons van explicar ahir els promotors– aconseguir comercialitzar aquesta varietat, més enllà de la parada del mercat o del que pugui vendre el pagès a les seves explotacions, i arribar a “les botigues especialitzades i als restaurants de la demarcació”.
De fet, la varietat ull ros no s'ha deixat mai de fer a la demarcació, però els pagesos que la plantaven ho feien per a consum propi. És una varietat que és difícil de conrear perquè s'ha de fer el triatge a mà i la floració no ve de cop i per tant la recol·lecció no es pot fer a màquina.
Ara ja hi ha cinc productors amb camps a Vall d'Aro, Palamós, Torroella de Fluvià, Foixà i Palau-sator que ja n'han plantat, “tot i que aquest any no s'ha fet una gran recol·lecció perquè l'estiu ha sigut molt sec”. “De cara a l'any vinent ja ens plantegem instal·lar reg de suport perquè no ens passi el d'aquest any”, va explicar ahir Artur Garcia, representant dels productors. Garcia també va comentar que de moment són cinc productors però que no descarta que a la iniciativa s'hi acabin afegint altres productors empordanesos.
La iniciativa de recuperar els fesols de l'ull ros és liderada per la Xarxa Tràmec del Consell Comarcal del Baix Empordà i disposa de la col·laboració de l'Ajuntament de Figueres i l'assessorament de l'IRTA Mas Badia –que faran una anàlisi científica de la varietat–, l'Escola Agrària de Monells i la Fundació Cuina Catalana. “Aquesta acció publicoprivada busca evitar la desaparició d'aquest llegum típic de l'Empordà i convertir-lo en un actiu per potenciar el desenvolupament del territori i el sector primari”, va explicar l'alcalde de Palamós, Lluís Puig, que va assegurar que des del punt de vista local el fesol “ens ofereix qualitat, proximitat i un diferenciador de l'oferta generalista”.
La directora dels serveis territorials del Departament d'Agricultura, Elisenda Guillaumes, va destacar que no es pot deixar perdre aquest llegum tradicional “d'alt valor gastronòmic”. “Hem de preservar la biodiversitat de cultius”, va remarcar.
Per la seva banda, el president del Consell Comarcal del Baix Empordà, Joan Català, va destacar que volen fer costat a les empreses agroalimentàries de la comarca, perquè són “el vertebrador del paisatge, són un element molt important per mantenir el paisatge de l'Empordà”.
El fesol de l'ull ros ja forma part de la marca de garantia Productes de l'Empordà, “que certifica la qualitat de producte”, i ara “s'estan fent els tràmits a Madrid”, va assegurar el tècnic de la Xarxa Tràmec del Consell Comarcal del Baix Empordà, Francesc Galí.
LA FRASE
Cuina autèntica i original
“Productes com el fesol de l'ull ros fan que la cuina de l'Empordà sigui encara més autèntica i original”, va remarcar ahir el xef de l'Hotel Restaurant Casamar, Quim Casellas (una estrella Michelin). Per Casellas, el fet de conèixer de primera mà el producte que es cuina “et fa més gran com a cuiner”, i aquest fesol es pot menjar a casa però també al restaurant perquè “és fàcil introduir-lo a la carta perquè és un producte bo, sa, neutre i d'un gust molt delicat”.
Casellas va suggerir menjar-los bullits i amanits amb un raig d'oli i una botifarra, o guisats amb conill o fer-ne un empedrat fred a l'estiu.