JORDI BAIGET
CONSELLER D'EMPRESA I CONEIXEMENT DE LA GENERALITAT
“Hem d'adaptar la nostra indústria a l'economia 4.0”
“La nova llei de comerç vol fixar els estàndards de l'activitat i facilitar l'actualització del sector de cara als canvis en el consum”
“Les empreses exportadores han après la lliçó i no deixaran de ser-ho tot i la recuperació del mercat espanyol”
“Les noves companyies ja no són l'últim recurs per als aturats; ara les creen emprenedors vocacionals”
L'empresa, font de prosperitat
Tot just fa un any que va accedir al Departament d'Empresa, actualitzat per acollir el segment de les universitats i del qual es va segregar l'àmbit de l'ocupació. Baiget es declara conscient, no obstant això, que les polítiques de desenvolupament empresarial i econòmic s'han d'aplicar de bracet amb la conselleria de Treball, que lidera Dolors Bassa. Mimar les empreses és, assegura, la millor manera de crear ocupació i prosperitat per al futur.
Divuit anys després de la liberalització de l'energia, el monopoli del 95% del mercat el tenen cinc empreses
El moment clau reclamava una conversa amb el responsable del govern d'Empresa i Coneixement. Jordi Baiget va passar pel programa d'El Punt Avui TV L'illa de Robinson per detallar les línies mestres del seu departament, amb el rerefons de la recuperació i els reptes d'una economia en mutació constant.
Si s'aprova, un 80% del pressupost del seu departament va destinat a universitats, mentre que un 27% es vol dedicar al canvi de model productiu...
És cert que les universitats se n'enduen dues terceres parts. Cal pagar professors, investigadors, administració... Però si n'excloem aquest gruix, hi ha un equilibri pràcticament al 50% entre les polítiques de reactivació econòmica i les de recerca i innovació.
Després d'uns pressupostos prorrogats, i en vigílies del consell polític de la CUP, quina confiança té que tirin endavant els del 2017?
Tota la confiança. No sols pel que tenen d'impuls de l'activitat productiva i de polítiques socials, sinó perquè signifiquen molt per al conjunt del procés.
Com valora les dades de l'EPA que indiquen que l'atur es va reduir en més de 110.000 persones l'últim any?
De tots els indicadors que revelen la recuperació, com el PIB, les exportacions, la confiança empresarial i l'índex de producció industrial, el més sensible i el que preocupa més la ciutadania és l'atur. Estem aconseguint que es redueixi la desocupació, però no perquè hi hagi persones que se'n van del mercat de treball i baixi la població activa, sinó perquè es crea ocupació. Hem de ser conscients, però, que, tot i que la taxa és quatre punts inferior a la de l'Estat, encara és elevada. I també volem que l'ocupació sigui més segura, més estable i amb més qualitat, i això últim vol dir millors sous.
Ens pot explicar el perquè de l'encariment del rebut de la llum i com ens afecta?
La determinació de preus respon a un sistema en què, a part dels impostos, una part depèn del mercat i l'altra són costos regulats que depenen de decisions que ara s'estan carregant sobre el rebut d'empreses i famílies. Nosaltres no hi tenim capacitat de decisió, perquè tot depèn de l'Estat. Recordem que, nominalment, el sector de l'energia es va liberalitzar fa divuit anys. En aquell moment, hi havia cinc companyies que copaven el cent per cent del mercat. Divuit anys després, encara en tenen el 95% i la situació continua sent pràcticament de monopoli.
S'ha iniciat el tràmit parlamentari de la nova llei de comerç. Quines seran les característiques i quan s'aprovarà?
Voldríem que s'aprovés al final del primer semestre, quan acabi el període de sessions. Hi hem volgut exercir la nostra competència exclusiva en matèria de comerç, una competència que s'ha vist atacada. Volem fer possible que el model de comerç català, que és equilibrat, es mantingui davant dels canvis en els patrons de consum i també donar instruments per a l'adaptació dels comerciants. Hem de fixar els estàndards per a l'activitat comercial al nostre país.
El govern ha creat una comissió que ha d'emetre un informe sobre l'economia col·laborativa per proposar-ne una regulació. Les plataformes tindran l'obligació d'informar sobre tota operació en què facin d'intermediàries?
Sí. En la llei d'acompanyament de pressupostos ja s'aplica aquesta obligatorietat a les plataformes d'apartaments turístics, que seran les que hauran d'abonar el tribut corresponent. Són responsables subsidiàries si no es compleix la legalitat.
També està en marxa el pacte nacional per a la indústria. Quan en veurem els resultats?
Hi ha sis grups de treball sobre temes com ara formació, infraestructures i economia circular, amb representants del govern, dels agents socials i dels signants del Pacte Més Indústria. És bo que la nostra indústria no sigui un monocultiu: tenim possibilitats en tots els sectors i empreses capdavanteres. Ara el que cal fer és que es puguin adaptar a la indústria 4.0, amb més tecnologia, més robotització, més internet...
El 2016 va ser un bon any per a la creació d'empreses. Quina és l'explicació?
La reactivació i les perspectives econòmiques. I la xifra es complementa amb més dades: menys destrucció d'empreses i una caiguda en els concursos de creditors. A més, les noves companyies ja no són l'única sortida d'alguns aturats, sinó que els seus fundadors són vocacionals. I, finalment, tenim rècords en exportacions i en inversió estrangera. Malgrat el mantra que alguns repeteixen sobre els temors pel moment polític, continuen venint, perquè tenim un gran mercat, una localització excel·lent, formació i mà d'obra qualificada i un bon teixit de proveïdors.
El preocupa que, ara que es recupera el mercat intern espanyol, les pimes tornin a mirar cap a l'Estat per a les seves vendes?
Crec que aquesta vegada hem après la lliçó i no repetirem errors comesos en el passat.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
