Les empreses que més venen no són les que més feina creen
Un estudi de la Diputació de Barcelona trenca tòpics sobre el teixit industrial de la demarcació
La intenció és fer periòdica aquesta anàlisi per aplicar polítiques de millora i poder-ne avaluar els resultats amb perspectiva
Afirmar que la demarcació de Barcelona acull el gruix del teixit empresarial català no sorprèn ningú, però un estudi elaborat recentment per la Diputació de Barcelona amb la col·laboració de l'Ajuntament de Manresa trenca tòpics i idees preconcebudes sobre el teixit empresarial des del punt de vista qualitatiu i quantitatiu, com ara que les companyies que més facturen no són necessàriament les més rendibles ni tampoc les que més ocupació generen.
Estructura empresarial de la demarcació de Barcelona és el títol del treball presentat ahir per Sònia Recasens, responsable de l'àrea de Promoció Econòmica i Ocupació de la Diputació. L'estudi ha tabulat un volum ingent de dades recollides dels comptes anuals que les companyies presenten al Registre Mercantil corresponents a les dotze comarques de la demarcació, incloent-hi les principals magnituds, fitxes d'informació comarcal i informació desglossada en 38 sectors d'activitat.
L'objectiu, va indicar Recasens, és que, després del tret de sortida d'aquesta primera edició sense precedents, l'estudi tingui una periodicitat anual i que, amb la perspectiva temporal, ajudi a projectar actuacions encaminades a millorar el teixit empresarial i laboral i avaluar l'encert de les polítiques aplicades.
Pesos relatius
De l'estudi, firmat per Ramon Culleré i Josep M. Canals, es desprèn, per exemple, que les 87.547 empreses registrades a la demarcació barcelonina representen un 71,7% del total català (122.048) i que donen feina a un 81,3% dels ocupats totals (1,24 milions dels 1,44 milions del Principat, sense incloure autònoms). Quant a la facturació, les de les companyies amb seu a Barcelona equivalen a prop d'un 84% de les de tot el territori.
“Som un país de pimes”, va remarcar Recasens, que va assenyalar que la gran majoria de les empreses, un 67%, facturen per sota del mig milió d'euros anuals, mentre que només un 3,5% superen els deu milions de vendes. No obstant això, la diputada va valorar molt positivament l'empenta emprenedora i la capacitat d'adaptació al canvi, que es reflecteix en el fet que només el 18% de les companyies tenen més de 25 anys, i va posar l'exemple de la volatilitat que es detecta en el sector de la construcció, més subjecte a alts i baixos en el cicle econòmic, com a contrapunt a l'estabilitat dels grups que es dediquen al negoci agroalimentari.
La valoració per sectors indica que el químic i farmacèutic, seguit d'altres tipus de comerç a l'engròs, els vehicles de motor i els serveis com l'energia o l'aigua encapçalen el rànquing de facturació, una relació que es desordena si es posa l'accent, per exemple, en l'ocupació, en què les activitats administratives i professionals i l'hostaleria lideren la llista. I encara més si s'ordenen per resultats d'explotació, en què dominen nítidament les activitats financeres, les professionals i la logística.
En el desplegament comarcal, l'estudi també aporta dades si més no curioses. Així, si bé el Barcelonès és líder en facturació global, és superat pel Baix Llobregat en la facturació per capita, i pel Vallès Occidental en diversificació del teixit empresarial. Osona, a més, excel·leix en el sector alimentari, mentre que el Maresme destaca per la presència d'empreses joves.
