Badalona recuperarà el vi de Sant Jeroni

El conreu de la vinya i la producció i venda de vi van ser una important font d'ingressos durant més de cinc-cents anys per als monjos del monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Ara, després de dècades d'abandó, la cooperativa badalonina La Sargantana ha decidit posar-se al capdavant d'un projecte per replantar tres hectàrees de vinya a l'entorn del monestir, amb l'objectiu de produir vins que es comercialitzaran dintre de la DO Alella, a la qual Badalona pertany des de l'any 2013.

De moment, els impulsors del projecte han obtingut drets de plantació de vinya per a 1,25 hectàrees i començaran aquesta mateixa primavera amb un miler de ceps en un terreny que fa 0,3 hectàrees, una petita part de les tres hectàrees que han llogat per un període de vint-i-cinc anys al cor de la vall de Betlem. Es tracta d'uns terrenys al bell mig del Parc de la Serralada de Marina, que la Diputació de Barcelona, amb el suport de La Caixa, va començar a desbrossar i recuperar a final del 2015.

Malvasia per fer vi blanc

L'objectiu de La Sargantana és demanar drets de plantació per a les 1,75 hectàrees restants i, l'any vinent, arribar fins una superfície plantada de 2 hectàrees. La varietat escollida per començar és la malvasia, un tipus de raïm blanc inclòs en la DO Alella i que ja s'havia conreat en aquesta zona, tal com explica la sommelier Anna Abellán, sòcia de La Sargantana i una de les impulsores del projecte. “En les cròniques del monestir es parla de la producció de fins a quatre varietats de vins: el blanc, el vermell, el cuit i el grec. Creiem que el vi grec és el que coneixem avui com a malvasia, una varietat que s'utilitzava per a l'elaboració de vi de missa”, manté Abellán. A diferència del vi del monestir, la malvasia que es produirà serà un vi blanc sec i aromàtic, tot i que, segons Abellán, es fa difícil descriure'l abans d'haver-lo produït. “Tindrà amb tota seguretat influències de la marinada i de les característiques d'aquest terreny, més argilós que la terra de sauló que hi ha a la majoria de la DO Alella”, assegura. Diuen que serà la primera producció de vi monovarietal de malvasia que es fa en la DO Alella.

Més endavant també es vol portar fins a la zona la varietat emblemàtica de la DO Alella, la pansa blanca, que ja és present a Badalona a través de Josep Coll. Aquest viticultor, que cultiva en uns terrenys de Canyet les vinyes que produeixen el vi Orígens, va replantar els ceps l'any 2004 per recuperar la tradició del conreu de la vinya que havia existit a la ciutat.

Un altre projecte és reservar una part del terreny per recuperar formes de plantació antigues, com les que es feien servir des de l'època romana, i també cultivar de manera experimental algunes varietats que s'han anat deixant de banda, per veure com resisteixen i com es desenvolupen. Així es vol anar més enllà de la producció ecològica de raïm per fer vi i incloure en el projecte una part de recuperació històrica del conreu de la vinya i també donar-hi un caire experimental amb la recuperació de varietats perdudes. “Som una cooperativa i volen ser un espai obert i participatiu, que la vinya pertanyi a la ciutat i que sigui patrimoni de tothom”, explica Ignasi Niubó, un altre soci de La Sargantana implicat en el projecte de la producció d'un vi que encara no té nom, però que tenen clar que inclourà alguna referència a la vall de Betlem, a Badalona i a Sant Jeroni. “Volem que sigui un vi associat al monestir, com ho són els que es produeixen a l'entorn del monestir de Poblet o de la cartoixa d'Escaladei”, reconeix Niubó.

El projecte es presentarà públicament el diumenge 2 d'abril, quan està previst convertir la plantada dels primers mil ceps en una festa popular i participativa oberta a tothom i que coincidirà, a més, amb un dels dies de portes obertes del monestir de Sant Jeroni.

Inversió inicial

Anna Abellán explica que la inversió inicial per tirar endavant el projecte ha estat d'uns 10.000 euros, una quantitat que inclou la compra dels primers ceps i el condicionament del terreny, que, tot i que es va desbrossar fa poc més d'un any, tornava a estar ple d'herbes que calia arrencar com a pas previ a la remoguda de la terra.

Els socis de La Sargantana reconeixen que es tracta d'un projecte ambiciós del qual no es podran veure els primers fruits fins d'aquí a, com a mínim, quatre anys, quan el raïm que produeixin els primers ceps que es plantaran aquest any ja serà apte per convertir-lo en vi. Tot i això, l'afronten amb il·lusió, amb ganes d'aprendre i de retornar a Badalona un dels seus conreus més emblemàtics.