La mineria del Bages es mobilitza per la baixada de l'activitat
Treballadors de la CGT porten, junt amb la CUP, la possible pèrdua de cinc mil llocs de treball a la plaça Sant Jaume
Els comitès volen seguir abocant al Cogulló
La mineria del Bages està tipa de la incertesa. Per això, els diferents representants sindicals han passat a l'acció, davant la imminent reducció de l'activitat minera a Sallent i el seu trasllat a Súria. Iberpotash, l'empresa que explota les mines, manté que els més de cinc mil llocs de treball es mantindran però els treballadors volen garanties.
Per això, ahir miners de Súria i Sallent, juntament amb el secretari general de la CGT de Catalunya, Ermengol Gassiot, i la diputada de la CUP Anna Gabriel, van protestar ahir a la plaça Sant Jaume de Barcelona. Van recordar que l'anomenat pla Phoenix preveu una disminució gradual de l'aportació de sal al dipòsit salí del Cogulló, com a resposta a una sentència que es farà efectiva el pròxim 30 de juny i per la qual es prohibirà, a partir d'aquest moment, seguir acumulant residus en aquesta muntanya. Així, segons van dir, l'1 de juliol es començarà a reduir la producció a Sallent, la qual cosa, segons el seu parer, portarà a la reducció de centenars de llocs de treball. Avui es preveu una reunió amb el conseller delegat d'Iberpotash.
Gassiot va demanar a l'empresa i a les administracions “mesures fermes i concretes” per trobar una solució a aquest problema. També va exigir al govern que “deixi de mirar cap a un altre costat” i, en aquest sentit, la diputada Gabriel va lamentar “falta de compromís” de les administracions, que, segons el seu parer, “haurien de garantir la compatibilitat de l'activitat amb el respecte mediambiental, a fi de garantir també el futur de les famílies”.
Seguir abocant
D'altra banda, els comitès d'empresa d'Iberpotash van assegurar ahir que l'única possibilitat que hi ha per salvar cinc mil llocs de treball depèn del fet que l'empresa minera pugui continuar abocant el sobrant al runam del Cogulló més enllà del 30 de juny. Tal com va avançar aquest diari (vegeu l'edició del 9 de juny), es tracta de treballadors directes o indirectes que depenen del centre de producció de Sallent, que inclou la planta de processat que és al mateix municipi i la mina de Vilafruns, a Balsareny.
Els treballadors opinen que “les sentències judicials s'han de complir”, però demanen la moratòria perquè entenen que es tracta d'un fet excepcional que “podria implicar un impacte brutal en l'economia de la Catalunya central”. La idea d'Iberpotash era anar passant empleats d'un centre a l'altre a mesura que la producció de Súria anés augmentant i la de Sallent anés disminuint. Però el retard que acumula la macrorampa que s'està construint a Súria –que és la infraestructura que ha de permetre augmentar la producció– ha fet que el temps se'ls hagi tirat a sobre. La data límit que marca la sentència és a només tres mesos i, si no es pot abocar al runam, el centre de Sallent ha de deixar de funcionar.
Per aquest motiu, els treballadors demanen una moratòria, que hauria de ser temporal, fins que Súria tingui la rampa acabada i necessiti ja més mà d'obra. Segons ha pogut saber aquest diari, la rampa podria tardar més de dos anys a estrenar-se. També plantegen la possibilitat que es pugui continuar abocant, si més no, una part del sobrant. La resta es podria portar en camions fins a altres dipòsits.
Tensió sindical
Els comitès d'empresa d'Iberpotash estan formats per representants dels sindicats CCOO, UGT, USOC i, fins ara també, la CGT, i tots junts van decidir fer de manera conjunta qualsevol actuació. Tanmateix, aquest últim sindicat se'n va desmarcar convocant pel seu compte la roda de premsa a Barcelona amb Anna Gabriel. Segons algunes fonts, aquest fet ha causat mala maror al si dels comitès.
Marxa silenciosa
Les negociacions i les declaracions, però, aniran acompanyades d'actes més actius. Tant és així que dissabte s'ha convocat una marxa silenciosa que es farà pels carrers de Sallent amb la intenció de sumar suports a les reivindicacions del sector miner.