Empresaris amb més cultura

No és la primera vegada que parlo d'aquest tema i és possible que tampoc sigui l'última. És així, perquè li dono molta importància. L'empresa familiar catalana té moltes virtuts, però pocs d'aquests empresaris tenen una cultura musical, literària, teatral, etc. La seva vida és el negoci i les estones de lleure les omplen amb la televisió, el futbol, la segona residència vora el mar i les sortides amb els amics. Tot això ho trobo molt bé, però manca la vessant cultural.

Per què aquesta mania meva amb la cultura? No n'hi ha prou que un empresari guanyi diners? Doncs perquè cultura significa o exigeix sensibilitat. Un empresari sense cultura no va més enllà del balanç i el compte de resultats de l'empresa. Un empresari amb cultura traurà lliçons d'aquesta cultura, que millorarà la seva empresa, pensarà en el benestar dels seus treballadors, en el medi ambient. Una persona amb cultura no és un somiatruites, sinó aquell que veu l'empresa com alguna cosa més que la suma de capital i treball. Els moviments d'esquerres i els sindicats negociaran millor amb un empresari amb cultura. I això no vol dir que aquests afluixin més, sinó que entendran més les demandes obreres i tindran capacitat per buscar altres solucions.

Tots els grans empresaris catalans han tingut un bon nivell cultural. El banquer Manuel Girona va construir el canal d'Urgell, que no li va donar ni cinc, però transformà les comarques regades pel canal. Pere Duran Farell feia excavacions arqueològiques i va ser el primer a negociar amb Comissions Obreres en plena dictadura. CaixaBank és una entitat financera que destina una bona part dels seus beneficis a obra social. No crec que Messi pugui distingir una òpera de Verdi d'una de Wagner, però la seva sensibilitat l'aboca a donar uns instants de felicitat a nens amb càncer.

Vaig ser president de l'Ateneu Barcelonès (1911-1944), una obra cultural per definició. Em vaig adonar que abans de la Guerra Civil (1936-1939) el gruix d'empresaris que n'eren socis era notable. Devien ser més cultes. La seva presència es traduïa en actes, tertúlies i debats sobre temes fonamentals per als empresaris. Parlaven entre ells i parlaven amb els qui no eren com ells, un fet enriquidor. Vaig comentar-ho amb el president del Foment del Treball i, l'endemà, Joaquim Gay de Montellà era soci de l'Ateneu, però pocs empresaris més van seguir el mateix camí. Un empresari amb sensibilitat no pot dir que la col·lecció Bernat Metge de clàssics grecs i llatins –que té un valor cultural immens– no té valor comercial. El que sí pot dir és que li comportarà pèrdues, i aquest argument és suficient per aturar el projecte. Però l'obra cultural mereix especial atenció per part de mecenes i d'institucions públiques, obligades a col·laborar en un projecte així.

Catalunya és un país petit, però amb molt talent cultural: escriptors, autors d'obres de teatre, arquitectes, músics, etc. L'Enciclopèdia Britànica va arribar a dir en una de les seves edicions que Picasso era un “catalan painter born in Malaga”. Això volia dir que Picasso va trobar a Catalunya el nivell artístic necessari per a desenvolupar el seu talent.

Un empresari amb cultura tindrà una vida més plena. La cultura dona moments feliços, que no tenen preu.