Despertar comercial a la Part Alta
L'Ajuntament de Tarragona aconsella als botiguers del barri que creïn una associació com a pas previ al desenvolupament d'un pla de dinamització
Durant molts anys (potser trenta) la Part Alta de Tarragona ha estat notícia sobretot per les actuacions urbanístiques que, independentment que encara hi queda molta feina a fer, han convertit un barri lleig i degradat en un d'habitable i agradable. S'ha parlat de la millora de carrers, de façanes, d'ajuts a la rehabilitació, de recuperació d'espais i edificis, de restes romanes, de molèsties nocturnes al veïnat, de pàrquings maleïts i inacabats, de restriccions al trànsit i a l'aparcament, etc. Darrerament, fins i tot col·lectius com ara els restauradors i els artistes de la zona han sortit a la palestra després que s'hagin començat a organitzar.
Ben poc s'ha parlat en tot aquest temps, però, d'un altre aspecte que resulta fonamental, si se'n vol completar la recuperació: el seu teixit comercial. Com a molt, un estudi de la Cambra del 2007 recomanava al comerç que s'especialitzés. De fet, tal com va quedar palès durant la jornada Quo Vadis Part Alta?, organitzada fa unes setmanes per l'Ajuntament amb un notable èxit d'assistència, ben poca cosa podien aportar de manera comuna, si la majoria dels 250 botiguers que es calcula que hi ha ni tan sols es coneixen. De fet, segons reconeixien els impulsors, més enllà de presentar ponències i estudis, aquest era el primer i principal objectiu de la cita: que es coneguessin entre ells, que parlessin, que compartissin experiències i inquietuds. Que s'engresquessin a fer coses junts, en definitiva. Per això, per exemple, es va fer un dinar informal i a peu dret, networking que diuen ara els entesos; per això, una taula rodona sense representants municipals asseguts a la taula.
Apel·lació explícita
Si una conclusió es va extreure dels parlaments, en tot cas, és que la Part Alta presenta deficiències des del punt de vista comercial, però que també té potencial i oportunitats per ser un barri admirat pel seu comerç: el Born tarragoní, es proposa. Per a això, però, cal definir uns objectius i un pla, d'acord amb les administracions que, al cap i a la fi, hauran d'ajudar a implantar i finançar part de les actuacions, i hi establiran prioritats. En aquest sentit, va quedar clar també que els botiguers de la Part Alta s'hauran d'associar si volen que l'Ajuntament hi emprengui un pla específic de dinamització comercial. La regidora d'Empresa i Ocupació, Dolors Herrera, ho deia en la presentació: «És important aturar-nos a reflexionar què hem de fer, per crear consens i consciència col·lectiva, una marca entre comerciants, restauradors i veïns.» El regidor de Promoció Econòmica, Sergi de los Ríos, ho resumia amb més contundència en la clausura: «Només es pot desenvolupar un pla si hi ha una associació forta, hi ha d'haver una interlocució.» Per això, encoratjava els comerciants: «El pas previ és la unió; fins i tot amb la meitat de les botigues em conformaria: ara hi ha una bona oportunitat i una excusa, el pla integral de la Part Alta.» «Us demano un esforç pel col·lectiu, arribeu als acords i fórmules que sigui, perquè els beneficis són també individuals i evidents», va arengar-los. «Doncs fem-ho ja!», va dir algú entre el públic.
La Via-T es reivindica
D'interès, doncs, n'hi ha, però no serà tan fàcil. D'entrada, a banda del desconeixement mutu i la poca cultura associativa del sector, el moment galdós fa que no tothom estigui disposat a pagar una quota regular a una entitat nova que encara genera desconfiança. Caldria veure qui vol liderar-la, i amb quin consens. A més, de fet, ja hi ha un grup que en teoria fa aquesta funció: l'associació comercial Via-T, que agrupa botiguers de bona part del centre de Tarragona, inclosos una quarantena del nucli antic. El seu president, Joan Anton, ho recordava dimarts mateix. «La Part Alta s'ha de vendre dins d'un conjunt, i la Via-T ha de ser l'interlocutor que es reclama, perquè és l'única associació amb activitats reals», deia, en referència als intents poc reeixits de reanimar una associació de veïns i comerciants al barri, amb interessos no sempre coincidents. Anton es mostrava, però, obert a descentralitzar-se: «Hi ha d'haver una única veu, sota una sola marca que serà Tarragona Comerç –Via-T és tot just un nom administratiu, sorgit precisament d'un pla de dinamització d'ara fa uns anys–, però també s'ha de diferenciar per zones». Tal com s'admetia, «cadascuna té una personalitat pròpia, amb singularitats específiques en qüestions com ara la neteja, els horaris i l'atracció turística, que s'han de respectar». En resum, que la Part Alta hauria de tenir una branca pròpia dins la Via-T.
