El vigor insospitat de l'economia
Els principals sectors d'activitat estan creixent de manera generalitzada i, a mesura que desapareixen els núvols que assenyalaven turbulències, ho fan amb més intensitat
El sector turístic espera un 2017 millor que el 2016, que ja va ser bo
Una enquesta revela que el 42% de les empreses preveu contractar
L'economia va millor que no s'esperava. El PIB intertrimestral de Catalunya ha crescut un 0,7%, percentatge que millora els resultat dels darrers dos trimestres del 2016, quan ho va fer un 0,5% en els dos casos. Aquest vigorós inici d'any ha deixat en evidència l'excessiva cautela dels analistes en les seves previsions i ara s'estan corregint a si mateixos. Fa unes setmanes, la Cambra de Comerç de Barcelona va incrementar una dècima el creixement per al 2017 -abans pensava que seria del 2,7% i ara, del 2,8%- tot reconeixent que possiblement es quedaran curts: “No ens estranyaria trobar-nos creixement superiors”, va dir Miquel Valls, president de la Cambra.
Més agosarat, el servei d'estudis del BBVA ha elevat la seva dada per a Catalunya del 2,7% de fa tres mesos al 3%, tal i com recull l'Observatorio regional del segon trimestre, publicat el 5 de maig passat.
De moment el govern català no ha variat la seva hipòtesi i manté que el creixement del PIB serà del 2,7%.
Pel que fa al conjunt de l'estat, la Fundació de les Caixes d'Estalvi (Funcas) en el seu darrer panel de previsions de març va situar el creixement de consens (la mitjana dels setze organismes que fan estimacions) en el 2,6%, dues dècimes més que en l'anterior revisió, però des d'aleshores el BBVA ja se n'ha desdit i, com en el cas de Catalunya, si abans esperava un 2,7% ara parla del 3%. La Comissió Europea també ha elevat d'una tacada mig punt el creixement entre febrer i maig, situant-lo en el 2,8%.
La conclusió és que la desacceleració prevista -cal recordar que Catalunya va créixer un 3,5% el 2016 i Espanya, un 3,2%- serà menor del que es presumia. L'any passat, factors com la reducció del preu del petroli, la depreciació de l'euro respecte del dòlar o la rebaixa d'impostos van significar unes dècimes de creixement suplementari. A més, segons recorda Joan Ramon Rovira, cap del gabinet d'Estudis Econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona, quan una economia surt d'una crisi ho fa de manera accelerada perquè hi ha béns i recursos infrautilitzats que no costa gens posar a produir; els analistes saben que a mesura que aquest marge s'esgota cal invertir i aquest és un dels factors que fan alentir una mica el creixement, que és el que està passant. També hi ha factors internacionals com ara el Brexit o les eleccions franceses i alemanyes, als quals s'havia atribuït un efecte negatiu pitjor del que està sent.
Ans al contrari: hi ha optimisme entre els empresaris. L'índex de confiança empresarial de l'INE, el termòmetre que pren la temperatura dels negocis, detecta l'escalfor que genera la creença que les coses aniran a millor. És una impressió compartida per tots els sectors, però el canvi positiu ha estat més notable en la construcció; no és cap misteri perquè la inversió està arribant a aquest sector amb un gran vigor. Fons de capital, inversors particulars i socimis (societats cotitzades anònimes d'inversió en el mercat immobiliari) protagonitzen un nou cicle alcista en el totxo.
Però si hi ha una activitat que veu les coses de color rosa, aquesta és el turisme. A un 2016 molt bo -Catalunya va rebre més de 18 milions d'estrangers-, ha succeït una Setmana Santa excel·lent “com fa temps que no es donava”, en paraules del conseller del ram, Jordi Baiget. I que anticipa una campanya d'estiu en què el ritme de reserves ja diu que serà excepcional.
Expectatives.
Precisament sobre aquest tema concret, Eada i Cepyme han presentat recentment un altre sondeig entre empresaris, que revela que el 87% de les empreses catalanes té els seus comptes en positiu i espera beneficis per a aquest any. L'enquesta diu que els empresaris estan molt enfocats en l'expansió dels seus negocis (un major esforç comercialitzador, la creació de nous productes i les noves línies de negoci, en la digitalització de processos i en el màrqueting per internet), consolidant una tendència iniciada el 2014. Fins aquell moment les empreses havien prioritzat la reducció de despeses i plantilles per competir en preu, en una cursa a la desesperada per sobreviure.
L'entorn ara és més favorable, també des del punt de vista financer. Els participants en l'estudi referit reconeixen que ja no tenen restriccions de crèdit (92%) i que les condicions bancàries han millorat (49%) o s'han suavitzat (33%). Tanmateix, la gran majoria han après la lliçó i ara aposten per l'autofinançament de la inversió. Una dada destacada de l'estudi és que el 42% de les empreses catalanes assegura que augmentarà plantilla el 2017, davant del 37% de les espanyoles.
No es diu res de l'augment de sous. La millora salarial, després d'anys de retallades a la nòmina, és el cavall de batalla dels sindicats que han sortit al carrer el darrer Primer de Maig. Part dels empresaris també pensa que és la manera de generar nous estímuls, per la via del consum, que comença a mostrar símptomes de reducció en el ritme de creixement. De moment, els preus continuen sota control i es d'esperar un augment de la renda disponible de les famílies.
De fet, aspectes concrets com ara la matriculació de vehicles acumula un creixement del 12,5% en els tres primers mesos de l'any, en relació al mateix període del 2016. I la importació de béns de consum és clarament positiva: un increment del 9,1% interanual el gener passat.
Un altre element de la demanda és la inversió, que és clau per al creixement present però també per al futur i per a l'ocupació. El cert és que durant la segona part del 2016 els indicadors d'inversió van mostrar senyals d'alentiment però sortosament aquest inici d'any està sent positiu. La matriculació de vehicles industrials va a bon ritme, un 16,5% d'increment acumulat en els tres primers mesos en relació al mateix període del 2016 i les importacions de béns de capital, un 19,5% més al gener.
El logístic és un dels sectors més dinàmics. Cilsa, la gestora de la ZAL del Port de Barcelona, acaba d'anunciar una inversió de 200 milions d'euros per desenvolupar noves naus en l'espai que encara tenia vacant. El director general de l'empresa, Alfonso Martínez, ha assegurat que tal i com està el mercat de dinàmic la seva previsió és tenir els 450.000 m² desenvolupats en el termini de dos any i abans que tot estigui construït. Els sectors que més interès hi han mostrat són la gran distribució, la moda i el comerç el electrònic.
Són naus vinculades al port i, conseqüentment, al sector exterior, que també és un dels protagonistes d'aquest inici d'any vigorós. La Cambra de Comerç pensa que, ateses les dades dels primers mesos, que han revelat una forta activitat a duanes, el total de l'any ha de suposar un creixement de les exportacions superior a les importacions, de tal manera que l'aportació del sector exterior al creixement, que l'any passat va ser negatiu, aquest any no ho serà tant.
Però una de les dades més crítiques per a l'economia és la de l'atur. I les últimes conegudes són positives. El Servei d'Ocupació de Catalunya assenyala que aquest abril les persones inscrites van ser 425.751, cosa que suposa 20.266 aturats menys que els registrats al març. La caiguda de l'atur aquest abril ha estat la més gran que s'ha registrat en aquest mes des de l'inici de la sèrie del ministeri el 1996, ara fa 21 anys, i situa el nombre d'aturats en xifres no vistes des del desembre del 2008. Caldrà veure com evoluciona.
L'ombra de Trump s'escurça
Per a una economia tan oberta com la catalana, el context internacional és d'una gran importància a l'hora de predir què passarà. En aquests moments el focus no està tant en les polítiques monetàries del BCE i la Fed com fa uns mesos, sinó en el nacionalisme econòmic i el proteccionisme que defensen líders polítics emergents a una banda i altra de l'Atlàntic. L'arribada de Donald Trump a la presidència dels EUA, amb un programa que recollia la retirada dels EUA dels principals acords comercials impulsats pel seu antecessor, Barak Obama, van fer saltar les alarmes dels organismes econòmics internacionals. S'esperava un retrocés en els fluxos comercials internacionals, però un cop superats els cent dies de govern, el cert és que de moment la realitat va en un altre sentit. L'FMI considera “descartable” “un gir cap al proteccionisme que faci esclatar una guerra comercial” i preveu un augment dels intercanvis a escala mundial. En conseqüència, ha elevat les seves previsions de creixement de l'economia mundial; s'espera un 3,5% per al 2017 i un 3,6%, per al 2018. A més la victòria de Macron a França ha allunyat el risc d'un procés de trencament fatal al si de la UE després del Brexit.
A mesura que s'allunyen els temors, els mercats borsaris també comencen a tenir més alegria i els principals índexs es mouen en positiu. L'Íbex ja ha superat la barrera dels 11.000 punts.