Cornuts i pagar el beure

A Catalunya cal declarar i pagar per la possessió de béns. És l'impost sobre el patrimoni, que grava la possessió de propietats. En canvi, a Madrid, on es concentren les grans fortunes espanyoles, aquest impost ni el coneixen; i a la majoria de comunitats autònomes, tampoc. Aquí, sí. Aquí es presenta una relació detallada, valorada, susceptible de sofrir inspecció, i es liquida l'impost a partir d'un cert volum. I si bé els negocis i les societats familiars que exerceixen personalment una activitat mercantil poden quedar-ne exempts, els béns que tinguin aquestes entitats que no siguin “necessaris” per a l'explotació, estan subjectes al gravamen: un immoble improductiu, una embarcació, uns diners ociosos, són considerats “no exempts” i subjectes a tributació. Mentrestant, a Madrid es fan un tip de riure; i tampoc falten patriotes catalans que es domicilien fora del Principat per evitar pagar-lo, encara que les seves propietats estiguin a Catalunya!

Però tot pot empitjorar. I així passa ara. El dia 9 del corrent mes, s'aprovava un nou tribut exigible només a Catalunya: l'impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques. El seu objectiu són les societats mercantils, pels béns de la seva propietat, quan estan ociosos, o són usats pels seus socis amb finalitats particulars: una embarcació d'esbarjo, una residència, vehicles, objectes d'art, joies... Aquest nou gravamen es comença a meritar a finals de juny, i esperen una allau de declaracions voluntàries i liquidacions per aquesta nova font d'ingressos públics. Les galeries d'art hauran de subministrar informació sobre les adquisicions fetes per persones jurídiques d'objectes d'art o antiguitats, segons diu aquesta llei.

La paradoxa és que aquests supòsits ja estan inclosos i gravats en la referida llei de l'impost sobre el patrimoni. Els titulars dels valors corresponents a societats en els actius de les quals existeixen béns “improductius”, han de declarar-ho i pagar per ells. És un eufemisme curiós: per un costat es grava la propietat mantinguda per mitjà de títols mobiliaris i per l'altra es vol gravar els propis béns situats en aquelles societats. En el fons, queda clara la doble imposició. A part, és clar, de pagar també l'impost sobre béns immobles, que els inclou tots.

Les incerteses són enormes. Les entitats domiciliades fora de Catalunya hauran de liquidar pels béns que tinguin aquí? Els entramats d'entitats localitzades enllà de la frontera, ho faran voluntàriament? S'hauran de declarar els quadres penjats a les parets de l'empresa, fins i tot el que representi la figura del seu fundador? Des de fora, ens miren i somriuen, tot pensant que a Catalunya som cornuts... i paguem el beure!