Eliminant, o construint barreres

El signe dels temps era fins fa poc eliminar barreres al moviment de persones, de mercaderies i de capitals entre els països, però decisions com ara el Brexit o l’aplicació de les promeses de Trump sobre la matèria tenen la traça de poder significar un revés important a aquesta tendència. També a l’Estat espanyol s’estan fent mèrits que van en la mateixa línia. En citarem tres. El primer, de moviment de persones, és la introducció improvisada i precipitada de mesures més estrictes en el control de passaports, que a casa nostra ha afectat el Prat, provocant cues d’escàndol perquè no hi ha ni les màquines ni el personal necessari per a aplicar aquests nous controls. Tot un despropòsit de planificació i de gestió amb dos perjudicats clars: els pobres afectats, d’una banda, i la imatge tercermundista de l’aeroport... i del país. El segon és un clàssic del moviment de mercaderies: els horaris dels punts d’inspecció fronterera al port de Barcelona i a l’aeroport del Prat. Obren cinc dies a la setmana, de 8 a 20 h. Saben quants dies obren els principals ports d’Europa? Doncs set dies a la setmana, 24 hores cada dia. Realment, que l’exportació catalana no pari de créixer malgrat la restricció d’aquest servei de l’Estat té mèrit. El tercer torna a ser de moviment de persones i l’hem descobert fa poc. No hi ha vols directes de Barcelona a Tòquio o a Xangai que sobrevolin Sibèria perquè un acord entre Espanya i Rússia, de fa menys d’un any, estableix que el punt d’entrada i de sortida és Madrid. Hi ha companyies que volarien directament a aquestes destinacions demà mateix en absència de l’acord polític en qüestió, que, ves per on, talla les ales a l’aeroport de Barcelona.

Realment, amb exemples com aquests, es constata que l’economia rutlla malgrat la mala gestió (unes vegades) o la gestió interessada (unes altres) que en fa l’Estat de serveis operatius imprescindibles per a eliminar les barreres entre països.