laboral
El drama de fer els 55 sense feina: quan l’atur és crònic
Es parla molt dels 45 anys com un límit d’edat a partir del qual l’atur fa una altra volta de cargol i agreuja el conflicte que viuen les persones amb dificultats per trobar feina. Un estudi de la Fundació Adecco, però, arriba a la conclusió que, una dècada més tard, als 55, la majoria dels afectats per l’atur ja llancen la tovallola pel que fa a les seves possibilitats laborals. A Catalunya, 81.500 desocupats més grans de 55 anys estan buscant feina, dels quals, però, més de la meitat, un 55%, no confien a trobar-ne mai més. Un 26% consideren que trigaran més d’un any, mentre que tan sols un 19% tenen esperances de situar-se laboralment en un termini inferior als dotze mesos.
L’estudi d’Adecco, elaborat a partir d’una enquesta a més de 1.500 desocupats, 200 dels quals catalans, revela que hi ha una correlació entre l’atur de llarga durada i l’edat dels demandants: la meitat dels que integren aquest cens de majors de 55 no han estat cridats per fer una entrevista de feina en l’últim any, tot i que dues terceres parts dels afectats es mostren molt actius en la recerca i es presenten setmanalment a unes quantes ofertes de feina. Tres quartes parts dels que formen aquest col·lectiu fa més d’un any que no tenen feina i, en un 61% dels casos, el període sense un lloc de treball s’allarga fins als dos anys.
El mercat laboral mostra tota la seva cruesa amb aquestes persones, ja que un 40% continuen tenint fills a càrrec i més d’un terç, un 35%, han de saldar una hipoteca o abonar mensualment un lloguer.
Francisco Mesonero, director general de la Fundació Adecco, assegura que ens trobem amb un problema “de dimensions majúscules”, perquè les petites indemnitzacions o prestacions que puguin rebre no són suficients per cobrir els anys que queden fins a la jubilació, per la qual cosa “l’atur es pot convertir en una situació crònica i incrementar notablement el risc d’exclusió social”. I és que el servei públic d’ocupació estatal ofereix una prestació de 426 euros mensuals, una quantitat exigua si es té en compte l’actual cost de la vida, agreujat, a més, per les càrregues familiars.
Un prejudici enquistat
Per Mesonero, “els prejudicis socials dels empresaris es recruen quan es tracta d’una persona més gran de 55 anys”. Malgrat que molts d’ells acumulen una experiència notable i valuosa, “se’ls sol identificar amb un perfil obsolet que comporta que siguin descartats de bell antuvi”, confirma el responsable de la Fundació Adecco.
Per intentar superar aquest handicap, els experts recomanen als sol·licitants de feina que no amaguin la seva edat i que, al contrari del que se’ls suposa, la posin en relleu juntament amb el currículum que s’hagi pogut acumular al llarg de tota la vida laboral activa.
Així mateix, Adecco insisteix en la necessitat de reciclar-se i adquirir nous coneixements per ser més competitius, com aprendre idiomes o bé familiaritzar-se amb les eines ofimàtiques d’última generació.