Iberpotash podrà continuar abocant al Cogulló un any més
El TSJC permet a l’empresa dipositar sal al runam fins al 30 de juny del 2018, amb la possibilitat d’allargar aquest període 12 mesos més
La companyia afirma que no decebrà el territori i que el 2021 arribarà al residu zero
El jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que porta el cas del Cogulló va atorgar ahir al migdia una pròrroga a ICL –la matriu d’Iberpotash– perquè pugui continuar abocant al runam sallentí fins al 30 de juny del 2018, amb la possibilitat d’allargar la nova data un any més.
La decisió va arribar just 24 hores després que el magistrat hagués reunit les parts en una vista al TSJC en la qual l’empresa minera va tornar a reiterar “la necessitat” de continuar fent ús del runam fins al 2019, quan preveu tenir enllestida la nova rampa que ha de permetre augmentar la producció a la mina de Súria i absorbir, per tant, els treballadors de la mina de Sallent, que tancarà perquè està cada cop més esgotada.
En saber-se la decisió, entitats, treballadors i empreses subcontractades per Iberpotash –que els darrers mesos s’han mobilitzat a favor de la moratòria adduint que si no es podrien perdre fins a 5.000 llocs de treball– van saltar d’alegria. També l’empresa. Carles Alemán, conseller delegat d’ICL Súria & Sallent, es va mostrar “molt content”. I ho va argumentar: “La decisió reforça el compromís de l’empresa amb el territori i verifica que estem complint totes les promeses i els compromisos.” A més, “ens permet fer un pas de gegant per aconseguir la mineria sostenible, per continuar desenvolupant econòmicament el Bages i per arribar en un període de quatre anys al residu zero”, que és el pal de paller del pla Phoenix.
Alemán va agrair el suport “a tot l’equip d’ICL, a les entitats i a les institucions que han dipositat una confiança incondicional” en l’empresa i es va comprometre “a no decebre” el territori i a “complir amb rigor” els seus compromisos. També va voler donar les gràcies “als que no ens han donat suport” però malgrat això “s’han assegut amb nosaltres a parlar”.
Reducció de l’alçària
L’alcalde de Sallent, David Saldoni, va celebrar la rapidesa judicial perquè “ha permès que no s’obri un període que hauria estat d’inseguretat”, i va afirmar que la resolució proposa un trasllat de Sallent a Súria “ordenat, controlat i amb garanties”. També va subratllar que el jutge preveu la possibilitat de reduir la cota del runam, que era de 538 metres i que ara es rebaixarà a 515.
Possible recurs
Contra la decisió emesa, però, es pot presentar recurs. Per tant, faltarà veure què fa l’Associació de Veïns de la Rampinya –la part demandant–, que en tot aquest temps –també dijous a la vista– ha mantingut que la data del 30 de juny del 2016 s’havia de mantenir perquè penjava d’una sentència ferma. El possible recurs, però, no farà canviar els plans d’Iberpotash, segons van indicar fonts de l’empresa.
LES FRASES
Una comissió portarà el control
La petició que va fer Iberpotash al jutge anava acompanyada d’unes mesures que han de permetre reduir els abocaments al Cogulló durant aquest període. L’empresa també es va comprometre a aportar un aval de 3,9 milions d’euros i a crear una comissió de control. Ahir Iberpotash va indicar que es farà “un seguiment transparent” i que la seva voluntat és que la comissió estigui integrada “per tothom”, amb participació també d’entitats ecologistes registrades –un fet que exclou Prou Sal!– i dels veïns de la Rampinya. Precisament, ahir Prou Sal! va indicar que “ara és molt important la lletra petita i veure com es verificaran –les mesures d’Iberpotash– i, el més important, qui les verificarà”. El col·lectiu, que havia programat un vermut al costat del runam avui per celebrar la fi dels abocaments, va indicar que faran l’acte igualment “però amb un taüt”. Tampoc va rebre de bon grat la decisió judicial la CUP de la Catalunya Central, que va afirmar que suposa “un greu perill per a la continuïtat de l’activitat minera, ja que permet a l’empresa continuar fora de la legalitat i exposada a noves sentències encara més dures per part d’instàncies judicials superiors”.
