Economia

Tack Velas crea teles per al vent

L’empresa familiar elabora al Maresme veles per a vaixells de manera artesanal i aplicant les últimes tecnologies i materials

Es fa un disseny mil·limètric del vaixell abans no es confecciona la vela

“En els vaixells a vela, aquesta és el motor, d’aquí que sigui la peça més important de l’embarcació”, comenta Pep Soldevila, fill del fundador de Tack Velas, una veleria que va néixer ara fa 38 anys en dos petits locals del carrer Ribes de Barcelona, on es confeccionaven i es reparaven veles. La família completa –pare, mare, fill i filla– gestiona tots els aspectes del negoci, des de la confecció a la gerència i les vendes. “No ens hem posat mai cap càrrec perquè entre tots ho fem tot”, apunta.

I constatant la certesa de la dita “Si el pare és músic, el fill és ballador”, Pep Soldevila no podia virar professionalment en cap altra direcció. Va néixer entre veles i vaixells, i es va titular en enginyeria tècnica i disseny industrial a Elisava, compaginant des del primer moment –2005– estudis i treball a l’empresa. “A casa de sempre han tingut vaixell de vela. Durant una època, a més, el meu pare va navegar professionalment i va coincidir amb gent del sector de la veleria, professionals de Diamond Sailmakers, una companyia danesa, en aquells moments rival de la nord-americana North Sails, amb els quals va col·laborar fins que es va decidir a muntar la seva pròpia veleria”, explica.

L’empresa va néixer amb el nom del fundador: Francisco Soldevila Velas, i així es va dir fins al 1992, quan el negoci es va traslladar a un nou local, a Marina 92. “Allà ens vam instal·lar com a Tack Velas i tot just ara fa un any vam marxar cap a una nau de 1.250 m², molt diàfana, a Vilassar de Dalt, perquè necessitàvem més espai”, concreta.

Del 3D a les mans.

Reivindica la confecció artesanal de les veles, aplicant alhora tecnologia i materials punters. “Primer fem un disseny mil·limètric del vaixell i de la vela en 3D, amb eines CAD (Computer Aided Design). Després passem el disseny 3D a 2D en una taula virtual i llavors tallem la vela amb el plotter. A continuació l’enganxem, hi construïm els reforços i la cosim manualment amb les màquines encastades a nivell del terra, que ens permeten manipular el menys possible la vela i evitar que s’arrugui”.

La tecnologia del procés es centra en la maquinària, “que té un cost molt elevat”, apunta Soldevila, i el teixit, “que s’optarà per un o altre segons el programa de navegació que necessiti el client”, explica.

Les veles que confeccionen són peces a mida. “Hi ha teixits que són més estables que altres, amb diferents tenacitats, i també n’hi ha de diferents qualitats. La tria es fa segons la necessitat de navegació del client i el seu pressupost”, indica. Per exemple, explica Soldevila, “si es vol competir el millor és optar per un teixit de fibres lleugeres i fortes, que dura menys perquè és més prim, però que t’ajuda a generar més velocitat perquè gairebé no pesa”. Els paràmetres faran variar el preu d’una vela, tot i que el ventall se situa entre els 20 i els 150 euros per metre lineal. Aconsella no fer durar més enllà dels cinc anys una peça –és com el pneumàtic del cotxe, quant més desgastat, menys fiabilitat– i tenir-ne la màxima cura possible, resguardant-la sempre del sol, la sorra, la sal i l’aigua dolça.

Tenen clients directes “que saben el que volen, però busquen consell perquè –assegura– saben que nosaltres estem al dia”. A Tack Velas, que també són creueristes i regatistes, fan un tast de tots els nous materials, són assidus dels salons nàutics “i contínuament estem invertint en el negoci”. La mateixa empresa “és un banc de proves i això dona molta confiança als nostres clients”, rebla.

Confeccionen entre 100 i 120 veles a l’any, un 75% amb destinació a vaixells ancorats a Catalunya, perquè, com incideix Soldevila, “la veleria és proximitat i, com diem els del sector, el vaixell ha d’estar a un màxim de quatre hores en cotxe”. Tot i això, i gràcies als agents comercials de confiança que tenen, treballen també per a Canàries, el nord de l’Estat i la Catalunya Nord. Els mals anys de la crisi comencen a esvair-se. El 2016 van confeccionar un 20% més de veles que el 2015 i enguany, al juliol, ja n’han fet un 80% del total de l’any passat.

TACK VELAS

Facturació
420.000
Treballadors
7
Any de fundació
1979
Pep Soldevila reivindica la veleria com a ofici. “És una feina molt maca però dura, que requereix paciència per part de tots”. Vol treballadors implicats, “que els agradi treballar amb les mans”, quelcom –es lamenta– que “s’està perdent”.

Al mar i terra endins

La vela de creuer i de competició és el principal negoci de Tack Velas, però no l’únic. Al seu catàleg de serveis també hi figuren la confecció de fundes, tapisseria, ‘rigging’ (cordam, pals, etcètera) i equipament de coberta. L’empresa també és distribuïdora a l’Estat espanyol i Portugal de les marques Antal –italiana–, que ofereix equipament per a cobertes i accessoris per a veleria, i Forespar –estatunidenca–, especialitzada en els circuits d’aigües dels vaixells, productes químics contra la corrosió i també equipament de coberta. “Des de l’aigua cap al cel, en un vaixell de vela, ho toquem pràcticament tot”, apunta Soldevila, que explica que també han entrat a terra ferma: “S’ha posat de moda tenir tendals de teixit de vela a les cases i en fem molts.”

Tack Velas està considerada com a una de les cinc millors veleries de l’Estat. “Som petits però molt innovadors i donem un servei postvenda molt bo. Això ens fa molt forts”, apunta. Ja preparen per a l’any vinent l’entrada en el sector de la vela lleugera. “Estem fent prototips per marcar diferència amb les veles estàndard.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.