Esforços renovats per al 2010

El balanç empresarial d'aquest 2009 no és fàcil de fer, perquè el balanç no es pot limitar al tradicional compte de pèrdues i guanys, que, justament, no és l'apartat comptable que millor exemplifica un moment empresarial determinat, tot i ser el que es dóna i es requereix de conèixer socialment. En borsa, és un indicador pràctic, però en la dinàmica empresarial comuna vol dir ben poca cosa. Senzillament, perquè maquilla –a l'alça o a la baixa– altres variables que revelen millor les perspectives i les iniciatives de futur de l'empresa. Així, pensant en el llarg termini –que hauria de ser el termini en el qual haurien de pensar les empreses– és més important de saber de nous sectors i de nous nínxols de mercat i de troballes innovadores en producte i/o en tècniques que no pas –només– la fotografia anual de beneficis o pèrdues.

I és que l'empresa sempre és prospectiva de futur. Els països també. Des d'aquesta perspectiva de llarg termini ens hem de mirar la crisi i la seva evolució. En termes de pèrdues i guanys, és evident que Catalunya –que és l'empresa de tots– també hi ha perdut amb la crisi. Però si l'anàlisi la fem mirant cap al futur, Catalunya hi està guanyant, perquè s'està obrint a noves oportunitats i perquè –a causa de la crisi– s'han acabat identificant prou bé els actius de país que tenim, amb la indústria al capdavant. Un balanç particularment oportú en el cas de les comarques gironines perquè, justament aquí, la capacitat de resistència al mal temps ha estat molt evident, amb una menor davallada de la indústria i els serveis.

Aquesta bona situació ha estat indiscutiblement mèrit de la solidesa i tradició de les mateixes empreses i de la capacitat d'improvisació dels empresaris. Però per continuar tirant endavant calen més coses. A banda de continuar treballant dur, caldria, certament, un més eficaç suport institucional en infraestructures i en crèdit, i, sobretot, més confiança social cap a l'empresariat, com a autèntic generador de riquesa. Els mitjans de comunicació també hi poden fer molt en aquest sentit.

N'estic segur, com sempre hem defensat des de la FOEG, que la combinació d'ambdues coses regeneraria les activitats empresarials i, al capdavall, ajudaria a una major ocupació.

Deixem-nos, doncs, només de pèrdues i guanys. Fem tots la carta als Reis. I fem-la des de la il·lusió i el convenciment que el futur no se'ns pot escapar si actuem, tots plegats, amb el sentit comú que el moment necessita.