Una col·lecció de llibres

La setmana passada vaig llançar un suggeriment sobre una col·lecció de llibres que podia ser útil per a la nostra gent. He rumiat una mica i voldria desenvolupar la meva idea. Els qui demanen un estat propi ho fan només moguts per un sentiment, perfectament raonable. Però hi ha altres raons, objectives, que són també raonables i poden servir per donar resposta a alguns arguments que ens arriben dels que ara s’anomenen unionistes.

Personalment, demano un estat propi per sentiment, però també com a historiador i com a economista. Una raó subjectiva –el sentiment– i dues d’objectives –les restants–. La idea seria publicar una petita col·lecció de libres, petits i a baix preu, a l’abast de tothom, que no superessin les 100 pàgines ni els 10 euros. Amb exemples, m’explicaré millor:

– És veritat que Catalunya no ha estat mai independent?

– Quin paper han tingut els catalans en els governs espanyols?

– Ve de lluny, demanar més drets per a Catalunya o la independència?

– El govern espanyol ha donat suport alguna vegada a l’economia catalana?

– Ha estat perseguida la llengua catalana, dictadures al marge?

– Quins escriptors castellans han tractat bé o malament Catalunya?

– Econòmicament, Catalunya hi sortiria perdent en cas de tenir un estat propi?

– Econòmicament, l’Estat espanyol hi sortiria perdent amb la independència de Catalunya?

– L’Estat espanyol ha rebut dos noms en el darrer segle: Espanya i les Espanyes. Quin significat té el singular i el plural?

– Per què l’Amèrica colonial es definia com a propietat de la Corona de Castella i els catalans no hi podien comerciar?

Hi pot haver moltes més preguntes a fer i qüestions a posar. Només he volgut donar uns exemples. Tenim excel·lents historiadors i economistes que podrien escriure aquests llibres sense necessitat de fer cap consulta i en poques setmanes. Els escriptors cobrarien drets d’autor com per qualsevol altre llibre. L’editor no hi hauria de perdre diners. Amb una bona publicitat, les edicions podrien ser llargues, o sigui d’uns quants millers de llibres cadascuna.

Davant d’aquesta proposta, hi ha diverses respostes possibles:

1. Considerar que és una bona idea i posar-la en pràctica. Em refereixo bàsicament a editors en actiu.

2. Considerar que és una bona idea, però plantejada d’una altra manera i amb altres temes.

3. Considerar que la idea és una bestiesa i que no val la pena de perdre-hi ni cinc minuts.

4. Que la resposta fos positiva per part dels que comprarien els llibres, però negativa per part dels que podrien editar-los.

5. Que hi hagués més d’un editor disposat a tirar-la endavant. La solució és fàcil: la coedició per part dels editors interessats.

6. Que la meva proposta es perdi, com tants milers d’articles no llegits, mig llegits o llançats directament a la paperera.

El que no voldria de cap manera és que la idea es tirés endavant des del bàndol contrari. També es podria fer, però mentre que les meves propostes serien presentades pels autors amb un 80% de fets reals, les altres en recollirien un 20%.

Un bon amic, pare d’Isona Passola, la directora cinematogràfica, acostumava a dir: “No cal que em doneu idees, que ja les tinc jo. El que em fa falta és gent que les realitzi.”