El grup d’enginyeria BAC es fa un lloc en el món
Obrirà delegació enguany a Gran Bretanya, i als Balcans i el Carib, el 2018. La capacitat d’inversió pública, clau per entrar en nous mercats
L’empresa d’enginyeria multidisciplinària BAC és la matriu d’un grup format per Inpasa (dedicada a ponts i autopistes), Boma (del món de l’edificació), Formilab (control de qualitat dels materials) i CICSA (obra pública). Va néixer el 2009 de la mà de Joan Franco, CEO de la matriu, amb la idea de crear un grup multidisciplinari en les activitats de l’enginyeria, que actués en el món de l’edificació, de l’obra pública i industrial, i que tingués caràcter internacional. Les quatre empreses que van donar plena confiança a aquesta idea inicial s’hi van sumar fent intercanvi accionarial o bé a través de la venda d’accions.
“Volia conjugar les diverses activitats de les empreses del grup en una matriu de columnes i fileres, situant a les columnes les activitats i a les fileres, els territoris, de manera que en els encreuaments entre aquestes no hi figurés el número zero. És a dir, si decidíem obrir un territori era per actuar-hi en totes les activitats de les quals som capaços”, explica Franco. Un esquema aparentment senzill i que ha posicionat BAC en un lloc destacat entre les empreses d’enginyeria multidisciplinària internacionalitzades del nostre país.
A hores d’ara, BAC és a Colòmbia, Costa Rica, Bolívia, Perú, Xile, Brasil, Armènia, Algèria i Qatar, a més de Catalunya i l’Estat, i tenen, com apunta Franco, “diversos fronts oberts en diverses direccions”. En aquest sentit, anuncia que actualment s’està treballant per entrar al Regne Unit, on obriran seu abans que acabi l’any, i els Balcans i el Carib, on apunten delegacions pel 2018. El Brexit no el fa patir. “Determinats fets polítics no ens poden condicionar massa en el que és la nostra estratègia empresarial”, assegura.
Destaca que allò que es busca a l’hora d’entrar en un mercat internacional és “estabilitat jurídica i política, i capacitat d’inversió del país en allò que necessitem”. Confessa que “la internacionalització sempre fa por “perquè és un camí cap a allò desconegut i això, en el món dels negocis, genera certa inseguretat, tot i que aquest és un tret inherent a la pròpia activitat empresarial”.
Un camí gens fàcil.
Molt del desenvolupament internacional els ha arribat de la mà de companyies constructores espanyoles que ja els coneixien. Sovint entren en un país per un contracte determinat i després intenten desenvolupar el conjunt d’activitats que ofereixen, omplint totes les columnes de l’esquema. “Ara ens estem focalitzant en els Balcans i el Carib. Anem a competir en concursos que treuen organisme internacionals, als quals tenim accés a través d’Acció. Si els guanyem, estudiem si té sentit establir-hi una delegació.” Nicaragua i Sèrbia, molt probablement, acolliran les noves delegacions.
Enginyers i financers
BAC va ser un projecte molt disruptiu en el seu moment, agrupant quatre empreses de diferents disciplines per abordar mercats exteriors, en uns anys força delicats de l’economia. Joan Franco reivindica l’enginyeria com a disciplina que “facilita la vida de les persones, millorant les connexions, la mobilitat, l’economia, l’intercanvi de coneixement i les relacions socials”. Plany, però, que sovint les empreses hagin d’actuar de financeres: mentre el deute del grup no supera els 3,5 milions, el dels clients és de 8 milions.