Barcelona, una ciutat emprenedora

L’ecosistema emprenedor de Barcelona fa anys que creix i es consolida com un dels llocs on crear una start-up a Europa. Un informe recent la situa com a quarta ciutat europea, darrere de Londres, Berlín i París, mesurant la quantitat d’inversió en start-ups tecnològiques.

L’evolució de l’ecosistema en els darrers 15 anys ha estat de manual. De tenir pocs emprenedors i encara menys inversors dispersos s’ha passat a créixer primer en nombre d’intervinents i connexions i finalment en sofisticació. Les raons d’aquesta evolució són diverses. Primer, el caràcter local ja és emprenedor. Segon, les agències locals de la Generalitat i l’Ajuntament han treballat bé. Tercer, s’ha assolit una diversificació sectorial, amb clústers de start-ups atractius (biotecnologia, jocs i ciutat intel·ligent), que ha evitat el monocultiu en e-commerce o aplicacions. Quart, els emprenedors que han venut han seguit actius en noves iniciatives. Cinquè, s’ha atret amb èxit emprenedors i inversors internacionals. Sisè, les escoles de negoci han format i encoratjat molts emprenedors.

Aquest quart lloc europeu en un rànquing volàtil és a molt escassa distància del cinquè (Estocolm) i a la meitat del tercer (París). Per consolidar-lo Barcelona ha d’incidir en diversos factors. Millorar la connexió amb les empreses: no tenim gran empresa i la pime té una relació distant amb les start-ups. Fomentar les connexions internacionals de fundadors. Capacitar més emprenedors, fomentant l’oferta de projectes en lloc d’intentar abocar-hi diners. Ajudar a la transferència de tecnologia dels centres de recerca que tenim.

Per a altres ciutats, l’emprenedoria és un sector més. A Barcelona, sense gran empresa ni estat, és una necessitat per diversificar més enllà del turisme.