“La imatge de la DO Costers del Segre perd quota de mercat”

És un vi amb finalitat solidària, un cupatge elaborat amb tres vins base aportats pels cellers lleidatans Lagravera d’Alfarràs, Mas Blanch i Jové de la Pobla de Cérvoles i Terrer de Pallars, a Figuerola d’Orcau. També són socis en el projecte i en l’associació, el distribuïdor Jordi Hortet de Casa Badio així com la consultoria gastronòmica Como Pomona.

Cada celler aporta una varietat de raïm diferent, garnatxa, cabernet sauvignon i ull de llebre. El cupatge es criarà en bota i arrodonirem l’anyada 2017, que ha estat benèvola, tot donant més profunditat al vi. Ja per separat, el vi mostra la fruita, mineralitat i totes les virtuts de cadascun dels paisatges: des de l’alta muntanya fins a les Garrigues i l’inici del Prepirineu.

Per la seva tasca social, que coneixem, amb la canalla que té càncer i les seves famílies, absolutament necessària. Vam pensar que seria interessant que pogués disposar d’uns diners per a algun projecte nou o ampliar-ne altres de ja existents. Sortiran unes mil ampolles al mercat. Tot i que veurem a quina aportació final podem arribar, esperem recollir entre 6.000 i 8.000 euros. Dependrà de quin preu de venda al públic fixem, el qual també estarà en funció de si hi ha més empreses que hi col·laboren, aportant els taps i l’etiquetatge. La intenció és que el 95% dels diners aconseguits vagin directament a l’Afanoc.

La idea és mostrar la solidaritat de la demarcació de Lleida i, alhora, ajuntar tres cellers tot creuant-la sencera, de nord a sud i d’est a oest. A la DO Costers del Segre és una cosa mai feta fins ara: expressar en un vi tres paisatges diferents, que estan cadascun a una distància de més de 120 quilòmetres.

La denominació té 45 cellers, tot i que se’n visualitzen 6 o 7. La realitat és que hi ha uns 35 cellers de petits elaboradors, alguns amb projectes molt macos i interessants, però que no es coneixen. Estem notant un descens del valor de la imatge de la DO Costers del Segre, que perd quota de mercat respecte d’altres denominacions catalanes o de l’Estat espanyol. El vi Gra de Sorra és una bona oportunitat de mostrar les capacitats i virtuts dels cellers petits, que veremem a mà i tenim aquesta consciència ecològica, biodinàmica i de respecte a la natura.

A partir de la nostra experiència com a celler Lagravera, a través del contacte continuat amb la restauració, viatges arreu del món i el nivell en què ens movem, entenem que la denominació ha perdut posicionament. Ningú espera que la DO li faci la feina, però és cert que les denominacions fan que, per exemple, es posicioni en l’escala d’un importador o de restaurants a Xangai, on ara ni tan sols apareix i, si ho fa, és a baix de tot. I no cal anar tan lluny: a les cartes de restaurants de Barcelona veiem com unes quantes denominacions tenen molts més vins referenciats que Costers. És cert que hi ha hagut marques que s’han posicionat bé i fa molts anys que hi treballen, però potser això no ha estat entès pel valor de la qualitat de la zona, com els pot succeir a les denominacions Priorat, Montsant, Empordà o Terra Alta, que ha trobat un missatge propi amb la garnatxa blanca.

A la Costers hi ha una llibertat que és positiva entesa com a facilitadora del treball, però quan és portada a una expansió, el dificulta. I no és una denominació gran en extensió, perquè té les mateixes hectàrees que el Priorat. Som a la denominació de la llibertat, on totes les varietats de raïm són possibles; en la qual es pot recollir una màxima quantitat de quilos per hectàrea, 16.500 contra els 6.500 de la DOQ Priorat... El nostre celler es mou en els 4.500 quilos, però a voluntat, perquè volem mantenir qualitat.

Sí, però algunes denominacions han vingut molt més tard a fixar subzones, com ara mateix la Penedès. O el Priorat, que parla ara de vins de vila i diferenciar per pobles els vins. A Costers és molt difícil parlar dels vins i que siguin representatius de la pròpia subzona. I no ho dic jo, sinó els tastadors de les guies i distribuïdors d’alt nivell. La Costers no és capaç d’expressar amb els seus vins la gran majoria els territoris on és, amb molt poques excepcions. Així és difícil poder vendre el vi una mica més car i fer justícia a la feina que tots fem.