tant
x
Tot era mentida
L’empresariat ha de reflexionar sobre la seva representació i qui l’ostenta
A mesura que es van publicant les dades econòmiques del darrer trimestre del 2017, queda palès que l’economia catalana ha tancat un molt bon any, amb un creixement del 0,75% en el darrer trimestre amb un total anual per sobre del 3%.
Aquesta realitat desmunta totes les notícies que ens avisen des de l’octubre d’un apocalipsi econòmic imminent per la situació política. Hi ha dues possibles explicacions: l’errada innocent o la mala fe.
En el primer bloc se situarien les anàlisis de serveis d’estudi seriosos que ja admeten que es van equivocar. És difícil estimar aquest tipus d’impactes i hi ha hagut un efecte amplificador. Prenent com a base l’observació personal, diria que la situació política sí que ha incidit en sectors com ara el de la consultoria o l’immobiliari, que fan més soroll per la seva exposició mediàtica i xarxa de relacions que la producció industrial i les exportacions, que pesen molt més i van com un coet.
En el segon bloc tenim els profetes de l’apocalipsi, que han emprès una campanya amb intencionalitat política. Són instàncies amb pretensions de seriositat (Foment del Treball o bé el diari econòmic Expansión), que han fet alarmisme econòmic pel broc gros.
“Catalunya s’aboca a l’abisme de la recessió”, “Cop del procés a l’economia catalana”. Són exemples de titulars d’Expansión dels darrers mesos que destaquen per la falta de rigor, neutralitat, anàlisi i veracitat. La mentida global s’ha construït amb petites mentides vergonyants, com ara comparar facturacions empresarials amb PIB, que serien motiu de suspens en primer de carrera. Lluny d’admetre l’error, conforme apareixen dades positives que contradiuen el discurs, les presenten ben amagades sota titulars subjectius negatius. El més sorprenent del cas és l’entusiasme suïcida amb què alguns a Catalunya treballen en contra dels interessos de l’economia catalana. Afortunadament, la seva ineficàcia fa que aquesta campanya apocalíptica no tingui cap reflex en la realitat. Al cap i a la fi, si un no sap guanyar diners fent cava, té sentit que també sigui inepte intentant generar el pànic.
A hores d’ara, ja ha quedat establert que tot era mentida. Convindrà recordar-ho quan tots els que han mentit ens tornin a advertir o reconvenir. L’empresariat català també ha de reflexionar fins a quin punt és saludable deixar que les instàncies de representació empresarial siguin copades per fanàtics que no dubten a emprendre campanyes així, contravenint els interessos de qui diuen representar.
