JOAN M. I EMMA A.
MASOVERS DE CAN PAU BERNADÓ D’ARENYS DE MUNT I PROPIETARIS DEL CELLER TALCOMRAJA
“Va ser un estiu molt dur regant un per un tots els ceps de la vinya”
Joan Munich i Emma Aparicio són una parella d’arenyencs que no sabien res del camp però s’han fet un lloc en la producció de vins naturals. Fa un any van replantar 2 hectàrees de vinya.
Fa un any plantàveu i ara podeu. Hi ha descans?
(J.M.) Sempre tenim alguna cosa a fer, costa parar. Ara estem en plena poda però si no ens toca posar adob.
Dues hectàrees noves de vinya i un estiu molt dur. Han resistit els ceps?
(J.M.) Alguns són morts. Cap de les nostres previsions era que a partir del març no plogués i va ser així fins al setembre. Va ser un estiu molt dur i ens va tocar regar un per un tots els ceps. El terreny també porta un dèficit hídric acumulat d’altres anys.
La vinya torna a ser al seu lloc?
(J.M.) Feia molts anys que aquí no s’hi veien ceps, potser als anys seixanta. Es va netejar la pineda que s’hi havia plantat amb l’objectiu de fer biomassa. Crec que és importants que es torni a treballar la terra i també pel territori ja que els espais oberts actuen de tallafocs en cas d’incendi.
Com us aventureu a fer de masovers i plantar vinya?
(E.A.) Una cosa va portar a l’altra. Primer va ser en Joan que va fer horta. Per a mi va ser una adaptació a l’entorn rural fins que vam fer la primera collita i el vi de prova pels amics.
Començant tot de zero?
(J.M.) A moltes cases del poble s’hi ha fet vi, però cap dels dos venim de pagès. Es pot dir que hem començat de zero, sense terres ni un tractor. Vivim de masovers i les vinyes que portem són contractes de custòdia agrària.
I per arrencar ho feu amb un micromecenatge.
(E.A.)Vam impulsar l’associació Pensa en Vi el 2010 per comprar els dipòsits i una petita premsa que ens calia per començar a fer vi. L’associació vol vetllar per recuperar la cultura del vi i de les vinyes al Maresme.
Deu costar sumar aliats, no?
(J.M.) Ara mateix a Arenys de Munt som dos cellers que produïm per vendre, però de petits productors en som 22. Això és un petit tresor, que la gent conservi el costum de fer vi per al seu autoconsum. Una bona opció seria fer petites vinyes amb un celler comunitari on cadascun pogués elaborar 5.000 ampolles.
Arenys de Munt i Llinars s’incorporen a la DO Alella. En què us beneficia?
(J.M.) Vam demanar-ho a l’Ajuntament perquè fins al 2016 era un dret exclusiu de les DO que es pogués plantar vinya nova. Ara ens toca plantejar si etiquetem algun vi perquè veiem que som un celler petit que quedem lluny i desvinculats d’Alella. (E.A.) Ser-hi ens ha permès formar part de les rutes del vi d’enoturisme i donar-nos a conèixer com a celler.
Per quines varietats aposteu?
(J.M.) Aquí tenim pansa blanca i monestrell, que és la varietat Mataró. A les altres vinyes del veïnat de Mata i a Sant Cebrià hi tenim garnatxa, cabernet, merlot i sirà, en un parell d’hectàrees més.
I quan serà la primera collita de la vinya nova? Tot a punt?
(J.M.) Comptem com a mínim tres anys i amb la sequera potser seran quatre. Sabem que és un projecte de futur i tenim ceps més i menys productius. Ara fem entre 4.000 i 5.000 ampolles i duplicar-ho ens aniria just i hauríem d’ampliar per emmagatzemar ampolles. La idea que tenim és superar les 10.000 ampolles. (E.A.) Amb un celler petit és factible, però caldrà els propers anys millorar l’organització per facilitar la feina.
Aposteu per fer un vi del territori i de proximitat. Es valora?
(J.M.) T’adones que ningú és profeta a la seva terra i veus que t’acaben valorant més a Barcelona quan anem a fires. El 12 de febrer serem a la fira dels Vins Nus que organitzem els mateixos productors per donar a conèixer només vins naturals tant de Catalunya com de fora.
Vi natural vol dir ecològic?
(J.M.) Va un pas més enllà. Els vins ecològics en tenen menys quantitat, però tenen sulfits i es filtren i clarifiquen. En poden tenir fins a 100 mil·ligrams per litre els negres i 150 els blancs i rosats. En els naturals estem a menys de 5 i no els filtrem ni clarifiquem. L’altra diferència és que la pell del raïm impregnada de llevats que inicien la fermentació és la dels autòctons, sense conduir els gustos.
Esteu vinculats al moviment Slow Food.
(E.A.) Són conceptes que lliguen amb la filosofia dels vins naturals i algun d’aquests restaurants ja afegeix els nostres vins. És el treball sense pressa, curós, de proximitat i qualitat.
Plantar dalt d’un turó què li dona al vi?
(J.M.) La vinya està més airejada a 280 metres i els fongs no proliferen tant. El terreny és pobre, sense argiles que retinguin l’aigua i el granit del Maresme dona el seu toc àcid i singular.
Porteu cap vi nou a la fira?
(E.A.) Sí, els Sis Vincles, el nostre primer blanc natural.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.