L'obra de descontaminació dinamitzarà temporalment l'economia de la Ribera
El Centre d'Empreses rep centenars de currículums de gent interessada a treballar en l'extracció dels llots tòxics
Es necessiten topògrafs, enginyers tècnics d'obres públiques, aparelladors, encarregats d'obra civil, diplomats en empresarials, delineants, analistes de laboratori, capatassos i mecànics. Aquesta és la relació de treballadors que demanen, de moment, les empreses encarregades de la neteja del pantà de Flix. «S'han començat a fer entrevistes per contractar el personal amb un perfil més tècnic», ha explicat l'alcalde flixanco, Òscar Bosch. Quan les tasques d'extracció dels llots tòxics estiguen en marxa, es calcula que hi haurà uns 200 treballadors ocupats, però en la primera fase dels treballs, que començaran pròximament, encara no se sap quants treballadors es contractaran. Amb tot, el Centre d'Empreses la Ribera ha rebut en els darrers mesos centenars de currículums de gent interessada a treballar en la descontaminació del pantà de Flix. «Només en un parell de dies van arribar a rebre dos-cents currículums», ha assenyalat Bosch.
Al marge de la millora mediambiental que suposarà la descontaminació del pantà de Flix, l'ocupació que generarà pot ser un baló d'oxigen per a una comarca que nota les conseqüències de la crisi industrial i que, segons els sindicats, es podria acabar convertint en un «desert» industrial. «Esperem que sigui un coixí i que ens permeti veure el futur amb més calma», ha dit Bosch, que considera que aquest projecte, juntament amb l'obertura de la residència de gent gran (també a Flix), prevista d'aquí a un parell de mesos, dinamitzen l'economia local.
Per la seua banda, el president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Bernat Pellissa, sosté que les obres seran una «oportunitat» per descontaminar el riu, i admet que molts científics tindran els ulls clavats en aquesta actuació, però no creu que dinamitze l'economia de la Ribera. «La contractació de dues-centes persones només serà en moments puntuals», ha manifestat Pellissa. Per rebaixar realment el nombre de desocupats, el president del Consell Comarcal considera que s'han de buscar altres alternatives i, en aquest sentit, espera que quan finalitzen les obres d'urbanització del polígon industrial el Molló hi hagi empreses interessades a instal·lar-se en aquesta comarca. El Molló disposarà de 35 hectàrees de sòl industrial i estarà acabat l'estiu vinent.
Durant els darrers anys, però, la Ribera d'Ebre no ha pogut atreure activitat industrial, i la població resultat afectada per nombrosos expedients de regulació d'ocupació. Així, mentre que en la dècada dels 90 el complex químic d'Ercros tenia més de 700 treballadors, actualment la plantilla és de 230 empleats. El 2009 també van reduir la plantilla altres empreses, com ara Totalstone, Inquide (que va tancar), Manuel Vilaseca i Tallers Julio Roc.
Canvi de residus
LURDES MORESODesprés d'anys de retard, sembla que ara sí que va de debò i l'operació per extreure els llots tòxics del pantà de Flix no té marxa enrere. Així, es retiraran del fons de l'embassament els 700.000 metres cúbics de fangs contaminats, part dels quals amb mercuri, cadmi i zinc. I quan es completen els treballs deixarà de pesar sobre l'Ebre aquesta llosa, i a més, si tot va bé, serà un model a seguir en altres rius contaminats del món. Mentrestant, a pocs quilòmetres de Flix, també a la vora de l'Ebre, Ascó fa punts per aconseguir ser la capital dels residus nuclears de tot l'Estat. Si el Ministeri d'Indústria elegeix la candidatura d'Ascó perquè albergui el magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus radioactius d'alta activitat, la Ribera d'Ebre serà la destinació dels residus nuclears de les vuit centrals atòmiques de l'Estat. Tot i que en aquest cas els residus estaran totalment aïllats a l'MTC, no deixaria de ser contradictori que mentre l'Estat extreu els llots radioactius d'una part del riu acumulats durant anys, aprove que just a la vora s'instal·le un cementiri nuclear amb capacitat per a 6.700 tones de combustible.
Diversificació industrial
El Centre d'Empreses la Ribera és una iniciativa de l'Ajuntament de Flix que es va començar a gestar el 2005 com a resposta a la necessitat de reindustralització del municipi, que té una activitat econòmica molt lligada a Ercros (en crisi des de la dècada dels anys noranta al complex de Flix), i després que aparegués als mitjans d'àmbit estatal la notícia dels llots tòxics al pantà. És precisament en aquest centre on està instal·lada la UTE Ebre Flix, la unió d'empreses que s'encarrega dels treballs de descontaminació de l'embassament. Actualment, però, hi ha set empreses més instal·lades: el Centre Tecnològic de Manresa, la UTE Monredons (que executa les obres de regadiu), Alstom Ecotècnia, Flix Solar, UTE Flix, Naturanet i la bugaderia Els Galgos. La gestió del centre va a càrrec de Flix Gestió d'Iniciatives Econòmiques.
«Serà un pegat»
El president del comitè d'empresa d'Ercros, Jaume Prunera, no es mostra gaire optimista pel que fa a l'ocupació que generarà la neteja del pantà de Flix. «Els treballs només duraran quatre anys, si no es treballa perquè després vingui una indústria al poble no hi veig futur industrial», lamenta Prunera, que admet que amb tot l'extracció dels llots tòxics és una bona notícia per a Flix. «Una vegada estigui net serà bo per al poble, però això no frenarà el degoteig de pèrdua d'ocupació», ha dit Prunera. Pel president del comitè d'empresa, la contractació de personal per la descontaminació serà «un pegat», «seria perfecte si Ercros continués l'activitat i Inquide no hagués plegat». Ara, els treballadors d'Ercros estan immersos en un ERO que ha suposat una trentena d'acomiadaments i 26 suspensions temporals de contracte.
L'MTC crearia més de 100 llocs de treball
La instal·lació del magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus d'alta radioactivitat a Ascó suposaria la creació de 110 llocs de treball de manera permanent pel manteniment de la instal·lació. A més, el centre tecnològic i el viver d'empreses associat al cementiri nuclear ampliaria aquests llocs de treball fins a un màxim de 500. Precisament, la creació de llocs de treball en una comarca greument afectada per la crisi industrial és un dels arguments dels defensors de l'MTC, que veuen en el magatzem de residus nuclears un futur industrial. Per contra, els opositors al projecte posen sobre la taula l'impacte del cementiri nuclear sobre altres sectors estratègics de l'economia com ara el turisme i l'agricultura, que en podrien sortir perjudicats.
